Què ha fet Prohens en tres anys? Així és el balanç de sindicats, empresaris i entitats socials

PalmaMarga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

En el seu discurs d’investidura, fa tres anys, Prohens va fer èmfasi en una dada: “Més de 200.000 persones, segons la European Anti Poverty Network (EAPN) estan sota el llindar de la pobresa”. Tres anys després, n’hi ha prop de 190.0000. El director del departament de l’ONG a les Illes, Andreu Grimalt, diferencia dues etapes del mandat de la popular: “En la primera es varen reeditar els pactes per la inclusió; però en la segona, el Govern s’ha desplaçat cap als postulats de la ultradreta”.

El secretari general de Comissions Obreres (CCOO) José Luis García fa un balanç “negatiu” del Govern pel que fa als treballadors. “L’única mesura que hem pactat ha estat un pla d’ocupació”, exposa. Per la seva banda, el president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM), Jordi Mora, apunta a l’“elevada pressió fiscal a autònoms i empreses”. Les rebaixes d’impostos duites a terme pel Govern, explica, afecten principalment els particulars.

La vicepresidenta executiva de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), María José Aguiló, expressa satisfacció pels resultats del Pacte per la sostenibilitat:“Ara es disposa d’un full de ruta per afrontar la transformació del territori”. L’entitat va demanar mà dura amb el lloguer turístic, però tot i alguns intents, els resultats han estat minsos. En el mateix sentit, José Miguel Artieda, president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, aplaudeix les lleis per construir habitatges en col·laboració amb el sector privat, com també l’agilitació dels tràmits i les llicències. “El balanç és positiu, però la construcció és lenta i fa falta veure els resultats”, exposa.

En canvi, Margalida Ramis, portaveu del GOB, denuncia el “patró clar de liberalització del sòl” del PP. Carrega especialment contra “les requalificacions en sòl rústic per a habitatges, les construccions en solars prevists per dotacions i serveis, les urbanitzacions sense justificació de suficiència de recursos hídrics, i les legalitzacions de mansions i xalets”.

El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, fa una crítica en tres direccions.D’una banda, per “l’adopció de mesures regressives contra el català”; de l’altra, per la “falta de polítiques ambicioses per afavorir l’ús de la llengua” i, finalment, per “la passivitat irresponsable davant del discurs d’odi” contra el català de Vox, assegura.