L'acadèmia del clima demana al Conseller de Turisme que afronti la saturació i deixi d'atacar el bisbe

PalmaEl bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha trobat en el moviment ecologista i en entitats vinculades al pensament crític alguns dels seus principals suports davant les crítiques del Govern a les seves reflexions sobre el model turístic. L'Acadèmia del Clima s'ha afegit aquest dimecres a Terraferida en la defensa del prelat, després que el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, l'acusàs d'hipocresia per denunciar els excessos del turisme en un reportatge publicat a l'ARA Balears. L'Acadèmia considera "impròpies d'un responsable públic" les paraules del conseller i li exigeix que abandoni els "atacs personals" i afronti els problemes de saturació, habitatge i degradació del territori. La controvèrsia ha provocat una coincidència pública entre el discurs social del bisbe i les reivindicacions d'entitats ecologistes que qüestionen els efectes del model econòmic balear.

En un comunicat fet públic aquest 4 de novembre, l'Acadèmia del Clima expressa el seu suport a Taltavull per haver donat veu a una preocupació que considera compartida per una part molt àmplia de la societat mallorquina: "La saturació, la degradació del territori i les dificultats creixents per viure dignament a la nostra illa". Segons l'entitat, parlar públicament d'aquests problemes, com ha fet el bisbe, és defensar Mallorca, el territori i les persones que hi viuen.

L'Acadèmia sosté que la resposta del Govern hauria de consistir a escoltar aquestes preocupacions i explicar quines mesures pensa adoptar per afrontar-les, en lloc de qüestionar qui les expressa. "Participar d'una activitat econòmica no impedeix assenyalar-ne els excessos ni demanar que respecti els límits del territori", argumenta, en resposta als retrets del conseller sobre els ingressos turístics de l'Església.

L'origen de la polèmica: un reportatge de l'ARA Balears

L'enfrontament té l'origen en el reportatge Un bisbe contra la cobdícia turística, publicat per Antoni Janer a l'ARA Balears el 31 d'octubre. En aquella informació, Taltavull reivindicava una carta pastoral que els tres bisbes de les Balears varen signar conjuntament el 1990 per denunciar la degradació del territori i les conseqüències socials d'un creixement turístic descontrolat.

El document, titulat Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana, fou elaborat amb la participació de Taltavull, aleshores vicari general de Menorca, a partir de les aportacions d'unes 800 persones de diferents àmbits professionals i socials. Era una reflexió pionera de l'Església balear sobre els límits del creixement econòmic i els costos ambientals i humans del turisme.

En declaracions a aquest diari, Taltavull recordava el seu compromís amb les mobilitzacions ecologistes dels anys setanta i advertia de la vigència d'aquella pastoral trenta-sis anys després. "El sistema capitalista s'ha de regular perquè les persones no pateixin tant", afirmava el bisbe, que vinculava la protecció del paisatge amb la defensa de la identitat, la llengua i la dignitat de les persones.

La carta del 1990 ja advertia de la febre constructora, del creixement urbanístic desordenat i de la subordinació del paisatge als interessos econòmics. Trenta-sis anys després, Taltavull considera que aquelles preocupacions continuen vigents i que als problemes ambientals s'hi han afegit les dificultats d'accés a l'habitatge i la precarietat d'una part dels treballadors.

L'Acadèmia del Clima recorda ara que Taltavull ja havia exposat recentment aquestes reflexions en una taula rodona celebrada a l'Estudi General Lul·lià, en el marc de les activitats de l'entitat. Per això rebutja que la seva posició sigui improvisada i defensa que les seves paraules donen continuïtat a una preocupació històrica de l'Església de les Illes.

Bauzà li retreu els ingressos turístics de l'Església

La resposta del conseller arribà el mateix cap de setmana de la publicació del reportatge a través de la social X. Bauzà acusà Taltavull d'hipocresia per denunciar la massificació turística mentre l'Església obté ingressos dels visitants que arriben a Mallorca.

El responsable de Turisme li retragué les crítiques a la presència de ciclistes al santuari de Lluc i als creueristes que arriben a Palma, una part dels quals visiten la Seu. També posà sobre la taula les 268 places comercialitzades al santuari de Lluc, objecte d'un expedient per presumptes irregularitats. "Potser la cobdícia és més fàcil de reconèixer quan es contempla des del campanar d'un altre", etzibà el conseller.

Bauzà defensà que l'Església té dret a advertir dels excessos del turisme, però considerà que hauria d'aplicar la mateixa exigència moral a les activitats econòmiques que li reporten ingressos. També qüestionà el protagonisme de Taltavull en la carta pastoral del 1990, recordant que el document fou signat pels bisbes de l'època. La contundència de la resposta sorprengué fins i tot dins l'Executiu. Segons varen confirmar fonts del Govern a l'ARA Balears, que reconegueren que el missatge del conseller no havia estat coordinat prèviament.

Terraferida retreu al conseller el silenci davant els grans interessos turístics

Les paraules de Bauzà ja havien provocat una resposta contundent de Terraferida. L'entitat ecologista denuncià que el conseller dirigís la seva duresa contra el bisbe mentre, segons l'organització, no havia actuat amb la mateixa contundència davant els grans actors econòmics del sector.

"El conseller haurà estat quatre anys sense fer cap crítica als fons d'inversió, ni al lloguer turístic il·legal, ni a les grans companyies hoteleres, ni a ningú que faci caixa destrossant Mallorca. Ara, qui gosi fer la mínima crítica al model demencial que tenim rebrà la seva ira", advertí Terraferida, segons recollí l'ARA Balears en una informació de Jaume Perelló.

La crítica de Terraferida posa el focus en una qüestió diferent de la plantejada per Bauzà: no tant si l'Església obté ingressos turístics, com per què el conseller ha reaccionat amb tanta contundència contra una veu que denuncia els efectes del model econòmic. L'Acadèmia del Clima s'ha afegit ara a aquesta línia de crítica. Sobre l'expedient de Lluc, defensa que les presumptes irregularitats s'han d'investigar i resoldre amb les mateixes garanties i exigències que les de qualsevol altre establiment turístic. Però considera que emprar aquest assumpte per desacreditar Taltavull desvia l'atenció de les qüestions que havia plantejat. "Fer servir aquest expedient per desqualificar una veu crítica desvia el debat de les responsabilitats del Govern en matèria turística", denuncia l'entitat.