La turistització del camp arriba a una altra possessió històrica: Montblanc projecta 50 places

PalmaUna altra de les grans possessions històriques de Mallorca es prepara per incorporar-se a l'oferta turística de l'illa, en el marc d'un procés ja globalitzat i constant del camp balear. Es tracta de Montblanc, una de les finques més singulars de Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, que durant segles va ser un important centre de producció agrícola i ramadera i que ara projecta transformar part de les seves antigues dependències en un agroturisme de 50 places. Les construccions que durant generacions varen acollir el bestiar es convertiran, si prospera la iniciativa, en habitacions i instal·lacions destinades als visitants. La societat Solar de Conrado SL ha impulsat el projecte, amb un pressupost d'execució material d'1,4 milions d'euros, que ara ha sortit a informació pública.

Montblanc s'incorpora així al procés de transformació que experimenten algunes de les possessions tradicionals mallorquines, antigues unitats de producció que varen marcar durant segles l'economia, el paisatge i les relacions socials del món rural. La singularitat d'aquesta finca va més enllà de les seves dimensions: es tracta d'un conjunt arquitectònic catalogat, amb edificacions dels segles XVI i XVII i uns orígens que es remunten a l'època islàmica. El projecte turístic planteja precisament recuperar una part dels espais vinculats a la seva història ramadera, mentre que altres instal·lacions de la finca mantindrien la seva funció agrària.

Habitacions on abans hi havia el bestiar

La iniciativa de Solar de Conrado SL preveu reformar principalment les antigues edificacions ramaderes construïdes abans de 1956. Segons la memòria redactada per l'arquitecte Alfons Barceló, s'actuarà sobre 875,59 metres quadrats de construccions que antigament es destinaven al bestiar porcí i boví. Aquests espais es transformaran en habitacions, dependències comunes i instal·lacions vinculades al futur agroturisme.

El projecte preveu un total de 25 habitacions dobles, una de les quals adaptada a persones amb discapacitat, que sumaran 50 places d'allotjament. També inclou la reconversió d'una antiga barraca de 52,10 metres quadrats en una suite singular, així com la utilització d'algunes dependències de l'edificació principal per al funcionament de l'establiment. La intervenció incorpora nous accessos, una pèrgola, petites làmines d'aigua ornamentals i un aparcament exterior amb trenta places per a cotxes, a més d'espais destinats a bicicletes i motocicletes elèctriques. El pressupost d'execució material de referència és d'1.407.000 euros, una xifra que no equival necessàriament a la inversió total de l'operació.

En canvi, el projecte deixa fora de la reconversió turística els antics sestadors, que la memòria manté vinculats a l'activitat ramadera, i les naus construïdes durant la segona meitat del segle XX. La proposta arquitectònica defensa la recuperació de les edificacions tradicionals i la preservació de les seves característiques originals. La finca afectada ocupa una parcel·la de 283.166 metres quadrats, unes 28,3 hectàrees de sòl rústic. Aquesta superfície no s'ha de confondre amb les dimensions històriques de Montblanc, que en altres èpoques havia arribat a comprendre una extensió molt superior.

Una possessió protegida pel seu valor patrimonial

Montblanc figura al catàleg municipal d'edificis i elements a protegir de Maria de la Salut. Segons la memòria tècnica, les edificacions principals tenen una cronologia aproximada dels segles XVI i XVII, encara que els orígens de la possessió siguin molt anteriors.

Aquesta protecció condiciona la intervenció prevista. Abans que l'Ajuntament pugui concedir la llicència d'obres, el projecte haurà de disposar d'un informe favorable de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca i d'un altre de la Conselleria de Turisme, entre altres tràmits administratius. La tramitació també té una dimensió hídrica. Segons la documentació presentada, la finca s'autoabasteix amb un pou propi al qual s'atribueix un cabal aproximat de 90.000 litres diaris. Aquesta xifra no correspon necessàriament a l'aigua que s'extreu actualment ni a la que consumirà l'establiment turístic. La memòria consultada no concreta quin serà el consum previst de les 50 places ni el volum anual d'extracció autoritzat.

El projecte de 50 places i el límit de 24 previst per la normativa agrària

La capacitat de l'agroturisme és un altre dels aspectes que caldrà aclarir durant la tramitació. La promotora planteja 25 habitacions dobles i un total de 50 places turístiques. Tanmateix, el Decret 39/2015, que regula les activitats agroturístiques en explotacions agràries preferents de les Illes Balears, fixa un màxim de 24 places d'allotjament per als establiments acollits a aquest règim.

Aquesta limitació ja ha aparegut en la tramitació d'altres projectes turístics en sòl rústic. En el cas d'un agroturisme de 50 places a Son Amar, al municipi de Bunyola, una resolució administrativa va recordar expressament el límit establert pel Decret 39/2015 i va advertir que corresponia a l'òrgan substantiu determinar si el projecte era jurídicament viable.

En el cas de Montblanc, la documentació presentada preveu exactament 50 places. La memòria del projecte inclou una justificació del compliment de la normativa turística i agrària, però la part de l'expedient consultada no permet determinar quin criteri aplicarà finalment l'Administració ni si les 50 places obtindran l'autorització corresponent. La proposta es troba ara en fase d'informació pública davant la Direcció General de Recursos Hídrics. Per tant, la reconversió turística encara no disposa, pel simple fet d'haver-se publicat aquest anunci, de totes les autoritzacions necessàries.

De l'alqueria islàmica a la noblesa mallorquina

Segons documenta l'historiador Antoni Mas i Forners en un estudi sobre la configuració territorial de la possessió, la història de Montblanc es remunta a l'antiga alqueria de Benilacham, documentada durant la dominació islàmica de Mallorca. Després de la conquesta catalana del segle XIII, aquestes terres varen experimentar un procés de reorganització de la propietat que acabaria donant lloc a una de les grans possessions del terme de Maria. Segons les investigacions de l'historiador Bartomeu Pastor Sureda, repobladors procedents de Tarragona varen donar a la finca el nom de Montblanc, en record de la seva localitat d'origen.

Al llarg dels segles, la propietat va passar per diferents famílies i llinatges vinculats a la noblesa i als grans propietaris de terres de Mallorca. En època medieval va formar part de la baronia del comte d'Empúries i, posteriorment, va quedar relacionada amb els Santmartí, els Santjoan i els Torrella. Al segle XVII fou adquirida pel mercader genovès Domingo Belloto i, més endavant, passà als Morell i als comtes d'Espanya.

Aquesta vinculació amb la noblesa no va convertir Montblanc en una residència d'esbarjo. Ben al contrari. Segons aquests estudis, els comtes d'Espanya preferien la possessió de Defla per a les estades de descans, mentre que Montblanc mantenia una funció eminentment productiva. La riquesa de la finca es mesurava sobretot per la capacitat de generar cereals, carn, llana, formatge, llenya i altres productes del camp. La magnitud de l'explotació era extraordinària. L'any 1863, Montblanc tenia aproximadament 1.378 quarterades, més d'un miler de les quals corresponien a terres de garriga. A la resta hi havia conreus, rotes i espais destinats a la ramaderia. La possessió abastava una extensió considerable del terme municipal i constituïa un dels grans centres d'activitat agrària del Pla de Mallorca.

Un centre de feina per a generacions de pagesos

Montblanc no era només una gran propietat territorial. Durant generacions va ser també un espai de vida i de feina per a nombroses famílies de Maria de la Salut i dels pobles veïns. A final del segle XIX, la possessió mantenia habitualment entre deu i dotze treballadors fixos, als quals s'afegien jornalers durant les èpoques de major activitat agrícola, especialment en les campanyes de sega i batuda.

Missatges, pastors, porquers, parellers, garriguers i hortolans formaven part d'una organització laboral en què les cases de possessió, els sestadors, les pallisses i les dependències auxiliars constituïen un conjunt estretament lligat a la producció. Una part de les remuneracions es pagava en espècie, amb productes de la mateixa explotació, com ara cereals, llana, formatge o llenya.

La ramaderia va continuar tenint un paper destacat fins ben entrat el segle XX. De fet, la memòria del nou projecte turístic situa cap al 1973 un dels moments de màxima expansió de les instal·lacions destinades al bestiar. Va ser aleshores quan es varen aixecar diverses naus de grans dimensions, que ampliaren considerablement la capacitat de l'explotació. Aquestes construccions més modernes encara formen part del conjunt, tot i que no s'inclouen en la reconversió turística ara plantejada. El valor històric i arquitectònic de Montblanc també havia despertat l'interès del mercat immobiliari. El juliol de 2023, IB3 informava que la possessió figurava entre les grans finques mallorquines anunciades a la venda, amb un preu de 3,77 milions d'euros. Més recentment, el gener de 2026, l'investigador i divulgador patrimonial Tomàs Vibot la citava en un reportatge de l'ARA Balears sobre el futur de les possessions mallorquines i destacava especialment la bellesa de les seves cases. La nova documentació administrativa constata ara que la finca és objecte d'un projecte concret de reconversió turística.