Viure a les Balears exigeix cobrar 34.000 euros anuals i sacrificar l'alimentació

PalmaL'encariment de l'habitatge està obligant les persones treballadores de les Illes Balears a ajustar el pressupost destinat a altres necessitats bàsiques, com ara l'alimentació, el vestit i el calçat. La partida anual destinada a menjar en el càlcul del salari de referència ha disminuït un 6,7% respecte del 2025, mentre que la de vestit i calçat ho ha fet un 20,6%, segons l''Informe del Salari de Referència a les Illes Balears elaborat per CCOO. En canvi, la despesa necessària per cobrir l'habitatge i les despeses corrents ha augmentat un 18,6% en només un any. Aquesta és una de les principals conclusions de l'actualització del salari de referència de les Balears per al 2026, que evidencia com el cost residencial condiciona cada vegada més la capacitat adquisitiva de les famílies.

L'estudi situa en 33.963,66 euros anuals els ingressos necessaris per fer front a les despeses de primera necessitat i disposar d'un mínim de vida social, d'acord amb els preus del territori on es viu. Aquesta quantitat equival a 2.425,98 euros mensuals en 14 pagues o a 2.830,31 euros en 12 pagues. La xifra representa un increment del 7,3% respecte de l'any passat i del 22,73% en comparació amb el 2024. L'habitatge és la partida que més empeny a l'alça el salari de referència. El 2026, el pressupost necessari per cobrir aquesta despesa arriba als 21.379,48 euros anuals, davant els 18.025,54 euros del 2025 i els 15.431,33 euros del 2024. Això significa que, en només dos anys, aquesta partida ha augmentat un 38,5% i ja representa prop del 63% de tot el pressupost anual calculat per l'estudi.

Aquest increment contrasta amb l'evolució de la resta de partides. El pressupost destinat a alimentació i begudes no alcohòliques passa dels 3.204,73 euros anuals del 2025 als 2.990,59 euros del 2026. També disminueix el de vestit i calçat, que baixa de 1.065,18 a 845,67 euros. Les despeses extraordinàries, per la seva banda, passen de 3.997,78 a 3.461,71 euros anuals. En canvi, augmenta el pressupost destinat a salut, educació i oci, encara que amb increments més moderats.

L'estudi apunta que aquest canvi en la distribució de les despeses respon a la pressió que exerceix l'habitatge sobre l'economia de les persones treballadores. Amb una part cada vegada més gran dels ingressos destinada a pagar el sostre, queda menys marge per mantenir el nivell de consum en altres àmbits. Segons les dades facilitades pels responsables de l'informe, els preus dels aliments també han augmentat un 27%, cosa que agreuja la pèrdua de capacitat adquisitiva en aquesta partida.

Eivissa necessita gairebé 3.500 euros mensuals

L'actualització del salari de referència també posa de manifest les grans diferències territorials que hi ha entre les illes. Eivissa és on es necessiten més ingressos per viure en condicions, amb 3.433 euros mensuals en 14 pagues. La segueix Formentera, amb 3.006 euros, mentre que a Mallorca la quantitat és de 2.326 euros i a Menorca, de 1.939 euros. La diferència entre Eivissa i Menorca arriba, per tant, als 1.494 euros mensuals.

Aquestes desigualtats s'expliquen principalment pel cost de l'habitatge. A Eivissa, aquesta partida ha augmentat un 25%, mentre que a Mallorca ho ha fet un 20%. Per elaborar l'estudi, s'han utilitzat dades dels padrons i de l'Enquesta de pressupostos familiars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a més d'informació de plataformes privades. Aquestes darreres fonts permeten incorporar dades del mercat immobiliari que, segons els responsables de l'estudi, les estadístiques oficials infravaloren.

El secretari general de CCOO a les Illes Balears, José Luis García, ha advertit que les bones dades d'ocupació i creixement econòmic no eviten el malestar entre les persones treballadores. Les Balears tenen una taxa d'atur del 4,6%, un rècord de 707.700 persones ocupades i un creixement del PIB del 2,8% durant el segon trimestre. Tanmateix, segons ha assenyalat, "més del 40% dels treballadors tenen dificultats per arribar a final de mes". García ha recordat que "en els darrers dotze anys els salaris han crescut un 40%, deu punts per damunt de la mitjana estatal". També ha destacat que "el salari mitjà ha pujat un 4,4% enguany, davant el 4,1% estatal". Tot i aquestes millores, ha advertit que "podria semblar que estam en una bona situació, però no, això produeix malestar".

El dirigent sindical ha posat l'accent en el desequilibri entre els ingressos i el cost de la vida: "L'habitatge ha pujat un 138%, més del triple que l'increment salarial". En aquest sentit, ha assenyalat que "enguany hem pujat els salaris un 4,9%, però, per poder viure en condicions, el salari hauria de pujar més d'un 7%". García també ha vinculat aquestes reivindicacions amb la vaga general convocada per a l'11 de novembre. "Els eixos de la convocatòria són els salaris, l'habitatge i els preus. Ens sobren els motius", ha afirmat. A més, ha fet una crida a la participació: "Cridam el conjunt de treballadors a sumar-se a la vaga perquè val més perdre un dia de salari que no continuar fent front a les polítiques que ens han duit fins aquí".Finalment, ha reclamat mesures per afrontar el problema residencial: "Necessitam polítiques públiques adequades per resoldre el problema de l'habitatge". També ha criticat que el Govern "no ha volgut declarar cap zona tensionada" per limitar els preus del lloguer.