Els nous pous autoritzats equivalen a un Gorg Blau

PalmaEl Govern ha autoritzat, durant els darrers quatre anys, nous aprofitaments d’aigua subterrània a Mallorca amb un volum màxim anual acumulat de 5,2 milions de m3, l’equivalent a tota l’aigua que conté, de mitjana, el Gorg Blau. En altres paraules, entre el 2023 i el 2026 s’ha donat permís per extreure cada any dels malmesos aqüífers mallorquins una quantitat tan gran com el principal embassament de la serra de Tramuntana.

La comparació la fa el mateix director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, que resumeix la magnitud de les autoritzacions amb una afirmació contundent: “Un Gorg Blau cada legislatura. Cada quatre anys més o menys s’autoritza extreure un Gorg Blau més”. Tot plegat en un Arxipèlag on, segons les darreres dades oficials que ha pogut consultar l’ARA Balears, 57 de les 87 masses d’aigua subterrània es troben en mal estat.

El Govern, segons una resposta parlamentària a la diputada de MÉS Maria Ramon, ha resolt favorablement 2.160 nous aprofitaments d’aigua subterrània entre el 2023 i el 2026, que sumen un volum màxim anual autoritzat de 5.197.906 m3. El 2023 va ser l’any amb més expedients, amb 829 autoritzacions i 1.892.316 m3 anuals; el 2024 se’n varen resoldre 376, per a 780.521 m3; el 2025, 483, pera 979.637 m3; i el 2026, amb l’any encara per acabar, 472 expedients que sumen 1.545.432 m3 anuals. Aquestes quantitats corresponen als volums màxims anuals consignats en els expedients resolts, no a l’aigua efectivament extreta.

“No ho ha arreglat ningú”

Més enllà del volum autoritzat, la qüestió és quin control exerceix l’Administració sobre les captacions subterrànies. Calafat reconeix que les bases de dades de Recursos Hídrics arrosseguen deficiències que dificulten conèixer i supervisar adequadament els aprofitaments. “Les bases de dades no són bones. Es van autoritzant pous, i en realitat no podem disposar de la informació real de les extraccions, i això no ho ha arreglat ningú”, admet.

Segons el director general, a les Balears hi ha uns 60.000 aprofitaments subterranis, una xifra que compara amb la de tota la conca del Guadalquivir. El problema no és només la quantitat de captacions, sinó la informació disponible sobre el seu funcionament.

“L’Administració no té cap eina perquè l’usuari comuniqui la lectura, un cop a l’any, del pou, com estableix la normativa”, explica Calafat. També reconeix que el seguiment de determinades obligacions dels titulars, com l’entrega de memòries d’explotació, és insuficient. El responsable autonòmic assenyala que no sempre resulta possible “denegar autoritzacions si els sol·licitants compleixen els requisits establerts”, un fet que contrasta amb la lamentable situació dels aqüífers. Per aquest motiu, les entitats conservacionistes demanen “una revisió urgent de la normativa, especialment del Pla hidrològic, amb criteris restrictius, perquè ara mateix això és el Far West”, critica amb duresa Juan Calvo, de l’Aliança per l’Aigua.

Entre el 2023 i el 2026 s’han iniciat 67 expedients sancionadors per aquesta irregularitat al conjunt de les Balears, 17 dels quals a Mallorca. El Govern comunica sancions per un import global superior al milió d’euros, però no detalla quantes són fermes ni quina quantitat s’ha cobrat efectivament.

La situació dels aqüífers, amb el 65% afectat per salinització o nitrats, és especialment greu al llevant i al migjorn de Mallorca, on les deu masses identificades per l’entitat estan deteriorades. També hi ha problemes importants a l’interior i a les masses que abasteixen l’àrea de Palma.

A més, les extraccions estimades a Mallorca l’any 2023 varen arribar a 143,77 milions de m3, quan el Pla hidrològic n’assigna 132,54 milions. Això suposa 11,23 milions de m3 per damunt de l’assignació, un 8,5% més. 34 de les 64 masses de l’illa superen els volums que tenen assignats.

El Pont d’Inca, la Vileta i Penyaflor, tres masses que abasteixen l’àrea de Palma, concentren gairebé la meitat d’aquest excés, segons els càlculs de l’Aliança per l’Aigua.

I mentrestant, Palma continua amb els seus plans de creixement desproporcionat, amb més de 12.000 pisos en tràmit sense que hi hagi prou aigua, com ha denunciat el GOB Mallorca amb requeriments al Consistori i a Recursos Hídrics: “Hem presentat escrits perquè el Pla de gestió de l’aigua d’Emaya no és altra cosa que una estratègia per justificar uns increments urbanístics que no pot suportar ara mateix l’abastiment d’aigua de la ciutat”, lamenta el president Joan Moranta.

Reclamen més control

Davant aquestes dades, l’Aliança per l’Aigua reclama ampliar les restriccions a les noves captacions. L’entitat recorda que el Pla hidrològic prohibeix determinades autoritzacions en 13 masses de Mallorca, però que n’hi ha 20 en mal estat quantitatiu.

La seva proposta és aplicar les restriccions també a les masses que pateixen una extracció superior al 80% del recurs disponible. L’organització també reclama una supervisió real dels aprofitaments existents. Defensa comptadors a tots els pous i lectures periòdiques que permetin saber quanta aigua s’extreu efectivament, en lloc de dependre de registres incomplets o estimacions.

Pel que fa a l’abastiment urbà, Aliança proposa substituir les extraccions subterrànies per aigua dessalada on sigui possible, especialment a les masses que abasteixen Palma, que figuren entre les que superen més les assignacions del pla.

Calafat coincideix en la necessitat de reduir la pressió sobre les reserves subterrànies. “La dessalació no és un instrument per consumir més, sinó per recuperar els aqüífers”, defensa. Pensa que el camí cap a la sostenibilitat requereix “més infraestructures, però també més eficiència, més reutilització i més protecció dels recursos naturals”.

El director general també reclama canvis al sector turístic. Fa poc, en una trobada amb importants representants del sector, els va retreure la seva obsessió pel luxe a força de consumir aigua: “Aquest model de luxe basat en més aigua no pot ser”, adverteix. Segons Calafat, el turisme genera un terç del consum, però concentra una part especialment important de la demanda als moments i territoris amb més tensió hídrica, de manera que ha de contribuir a reduir la demanda.

Menorca entra en el model balear

Menorca, que fins fa uns anys presentava una situació hídrica comparativament més favorable, està incorporant progressivament els “mals del model balear”, segons adverteix el GOB Menorca. L’entitat alerta de les conseqüències que l’augment de la pressió turística i urbanística té sobre unes reserves subterrànies que cada vegada mostren més dificultats per recuperar-se.

Les dades que facilita Miquel Camps, portaveu territorial del GOB Menorca, són especialment reveladores. “L’aqüífer de Migjorn, el principal de Menorca, ha baixat 13 metres des del 1984”, explica. A més, avisa que l’aqüífer de la Roca, que abasteix es Mercadal, “ha perdut un 25% de capacitat en 15 anys”. La situació també preocupa a Ciutadella. Camps assegura que el municipi “té l’aqüífer a baix de tot, malgrat la dessaladora, i continua concedint piscines sense control”. A aquestes tensions s’afegeixen les pèrdues d’aigua a les xarxes de distribució del Migjorn Gran i Ferreries, dos dels municipis que, segons el GOB, registren els percentatges de fuites més elevats de l’illa.

El col·lectiu considera que Menorca reprodueix els desequilibris hídrics associats a un model de creixement que incrementa la demanda sense garantir la recuperació dels aqüífers. Calafat també ha advertit de la gravetat de la situació menorquina. Sobre l’aqüífer que abasteix es Mercadal, assenyala que fa anys que baixa i que no mostra signes de recuperació. I reclama situar la qüestió hídrica al centre del debat sobre el desenvolupament de l’illa perquè admet que la situació ha empitjorat en poc temps.