“Som una minoria majoritària”

Lloret de VistalegreA escassos metres del convent dels Dominics de Lloret, un bar mostra un cartell de reclam d'una festa de Halloween i un concurs de disfresses. La decoració d'esquelets i carabasses de l'establiment contrasta amb el debat que es produeix dins una de les sales del recinte conventual, on té lloc la segona jornada de Quin Pla volem per demà?, organitzat per l'Associació Pla de Mallorca XXI. Un debat sobre el futur de la comarca davant la transformació que pateix, com tota l'illa, accelerada per un model econòmic i productiu que s'escola en tots els racons de la geografia.

“Som una minoria majoritària”, expressa el lingüista Joan Melià, filòleg i exdirector general de Política Lingüística, durant la seva intervenció. És una de les idees que travessen tota la taula rodona sobre societat, cultura i patrimoni, feta aquest dissabte. Llengua, conservació del patrimoni, gestió cultural, la feina de les entitats i la necessitat de repensar què vol dir avui ser del Pla de Mallorca són els temes principals d'una conversa que ha aplegat desenes de persones aquest dissabte dematí a Lloret. El geògraf Climent Picornell a la batuta dirigeix i acota la conversa.

Melià ha reivindicat el català com a llengua de les relacions quotidianes i demana coherència entre les conviccions i els hàbits dels parlants catalanoparlant. Qüestiona que es passi al castellà quan es parla amb persones racialitzades o amb infants d’origen magribí, fins i tot quan estan escolaritzats en català i el coneixen: “Els donam un missatge que el català no serveix per a res”. També ha defensat petits gestos com prioritzar el consum de proximitat i els productes etiquetats en català, i ha apuntat que “la comunitat lingüística està més connectada que mai, però també més fragmentada”, perquè ja no coneixem el nostre veïnat. “Els petits canvis són poderosos”, ha afegit, parafrasejant el conegut superheroi televisiu ecologista dels anys 90, el Capità Enciam.

La identitat i els canvis socials del Pla han estat un dels assumptes que han centrat la intervenció de l’antropòleg Marcel Pich, coordinador de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca. Ha advertit que la comarca no és una realitat uniforme: Vilafranca i Costitx formen part d’un mateix territori, però viuen dinàmiques cada vegada més diferents. Amb tot, en una Mallorca interconnectada, ha assegurat, encara persisteixen maneres de pensar vinculades al món rural. També ha alertat que la tradició es reivindica sovint quan hi ha sensació de perill i que el discurs de la localitat no és exclusiu de l’esquerra, ja que “l’extrema dreta ho està fent actualment”.

Pich ha fet una pinzellada de la seva tasca de recopilació de l’inventari de patrimoni immaterial de Mallorca, que aplega prop de 600 elements recollits durant quatre anys de feina i gairebé 300 entrevistes. Segons ha explicat, el català és la llengua vehicular del 99% de les manifestacions incloses. La recerca també mostra que el patrimoni no es manté viu si no es transforma: hi ha joves que el preserven i, alhora, en generen de nou. “La majoria de coses, si no es transformen, no sobreviuen”, ha apuntat. “Els mallorquins feim moltes coses”, ha resumit amb orgull, en referència a la gent que manté les festes, els oficis i els coneixements populars.

La conservació del Patrimoni ha centrat la intervenció de la historiadora de l’art Joana M. Palou, exdirectora del Museu de Mallorca, que passa precisament per conèixer-lo i donar-li ús. “La base de tot és l’ús”, ha afirmat. L'exdirectora del Museu de Mallorca ha alertat que es perden els oficis i els noms de les coses. “Ja no hi ha artesans o pagesos que sàpiguen què són les coses”, ha dit. També ha plantejat que les esglésies, creades per congregar, podrien acollir usos culturals i comunitaris, com ara teatre o activitats multidisciplinàries.

L’arquitecte Joan Vanrell, president de l’OCB de Sineu, ha destacat el paper de la premsa local per aglutinar nouvinguts i que coneguin la llengua. Alhora, ha lamentat la desaparició de les relacions veïnals i ha reivindicat la conversa a la fresca: “Sortir a la fresca s’hauria de recuperar per parlar amb els veïns i la gent gran”, el patrimoni sonor de foravila, o el repic de les campanes dins els pobles.

La gestora cultural Joana M. Serra, historiadora de l’art i museògrafa, ha reivindicat la feina de les associacions, que sostenen bona part de l’oferta cultural dels pobles, però ha advertit que es necessiten polítiques públiques i professionals de la gestió cultural. “A manca de polítiques culturals, tota la feina que fan les associacions i entitats cíviques i socials civils és importantíssim”, ha dit. Donar suport a les iniciatives locals, creu, també ha de servir per ampliar horitzons i connectar-les amb propostes de fora.

Les jornades varen començar divendres amb la recepció i la inauguració de les exposicions Foravila fora grues, de Terraferida, i Cases que no existeixen, de M. Rosselló Xamena, i amb un debat sobre desenvolupament rural i agrari. Dissabte, les taules rodones han abordat el territori, el medi ambient i la sostenibilitat; la societat, la cultura i el patrimoni, i la planificació i la gestió territorial, abans de les conclusions i la cloenda.

Just travessar el carrer, es barregen les salutacions de 'bona tarda' de padrins que van a fer el cafè amb les disfresses fantasmagòriques i cambreres d'accent estranger. La realitat de Mallorca resumida en un tasser, també al Pla.