Emaya: la gestió insostenible de l’aigua

PalmaEls balears han començat a agafar consciència d’un fet que experts i entitats havien anunciat:el model econòmic basat a augmentar capacitat d’allotjament no era il·limitat. Ara, quan les conseqüències ja són impossibles d’obviar, s’ha creat una considerable preocupació col·lectiva.

Però a més d’allò que tocam amb les mans, hi ha també aquells elements que no podem apreciar tan fàcilment. I, sense dubte, l’aigua és l’exemple més contundent. A les Illes no n’hi ha prou. En temps de Jaume Matas, lluny de cap intent de repensar res, va fer fortuna la idea de ‘fabricar’ l’aigua. Clar, quina gran idea. Llàstima que per fer-ho, dispares les emissions de CO2 amb les dessaladores i la despesa econòmica que acabam pagant tots.

A Palma la situació és delicada. No hi ha aigua per fer els milers de pisos amb els quals els promotors es freguen les mans perquè amb el pretext de la manca d’habitatge es faran més rics. I què se li ha ocorregut a Emaya? Tramitar un pla conegut com de la gestió sostenible de l’aigua, que consagra el que fa anys que fa aquesta empresa: espoliar el recurs, posar en risc els aqüífers (alguns com el de Sant Jordi amb extraccions de més del 100%), i a sobre, inventar xifres per poder justificar l’injustificable.

És senzill. Com que no tindrem més dessaladores a curt termini, hi ha nervis. La fàbrica d’aigua no basta. Què han fet? L’han fabricada damunt el paper. N’han reduït l’estimació del consum per persona, sense cap estudi, per poder dir que podem acollir 10.000 pisos més. Una irresponsabilitat d’uns gestors que n’acumulen moltes. A una empresa pública amb rècord històric de col·locats ja és greu fiar-li el subministrament. Però la planificació no la poden tocar.