"Estam privatitzant els aqüífers i socialitzant el cost de l'aigua dessalada"

PalmaL'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

Segons el portaveu de Terraferida, les masses d'aigua subterrània, que tenen caràcter públic, han acabat alimentant un model residencial cada vegada més extens i, per tant, els augments d'extracció de l'aigua del subsol no és causada per més activitat agrària sinó per més construccions i activitats d'oci. "El que ha passat és que aquestes masses d'aigua públiques passen, de facto, a ser explotades per habitatges privats, mentre que la resposta institucional és construir més dessaladores", assenyala.

En diferents reportatges, l'ARA Balears ha documentat com alguns propietaris, principalment estrangers, compren finques i tramiten la seva condició d'agricultor 'preferent' perquè aquesta atorga la possibilitat d'extreure aigua del subsol, encara que la propietat es trobi sobre zones amb poca aigua. "Si estan en zones de massa vermella, que vol dir que l'aqüífer està en mal estat, no es donen permisos d'extracció d'aigua llevat que siguis preferent o prioritari. Per això hi ha tanta tensió pel tema de l'aigua, perquè n'hi ha que volen aconseguir l'ús agrari però en realitat no el tenen", explica un tècnic d'Agricultura que demana l'anonimat.

Un model insostenible

Adrover sosté que això implica traslladar a tota la societat el cost d'un model que considera insostenible. "Entregam gratuïtament un recurs públic com són els aqüífers i, quan ja no basta per abastir els municipis, entre tots acabam pagant dessaladores que són molt cares de construir, de mantenir i que produeixen una aigua també molt més cara", afirma.

Per a Terraferida, el debat no és només econòmic, sinó també de model territorial. L'entitat defensa que la dessalació hauria de ser un recurs complementari i no la conseqüència d'haver esgotat les reserves subterrànies.

A més, Adrover alerta d'un altre aspecte que considera preocupant: la relació entre el desenvolupament urbanístic i la disponibilitat d'aigua. Segons explica, fins ara els nous desenvolupaments havien d'acreditar la suficiència hídrica per garantir l'abastament. Amb els canvis legislatius impulsats pel Govern, però, considera que aquest requisit es debilita. "El missatge és que, si no hi ha aigua, ja en farem amb dessaladores. És a dir, si no hi ha recursos, igualment construirem", lamenta. A parer seu, aquest plantejament converteix la disponibilitat d'aigua en una qüestió secundària i elimina un dels principals límits ambientals al creixement urbanístic.

Terraferida defensa que les Balears haurien de prioritzar la recuperació dels aqüífers, limitar els nous consums intensius i considerar l'aigua disponible com un condicionant previ de qualsevol desenvolupament urbanístic, i no un problema que es resolgui posteriorment amb infraestructures noves.

La vinya com a pretext d'entrada

Per a Terraferida, la pressió sobre els recursos hídrics del món rural no es pot separar del canvi d’usos que ha viscut el camp mallorquí en les darreres dècades. El portaveu de l’entitat, Jaume Adrover, alerta que determinades figures vinculades a l’activitat agrària s’han convertit en una via per donar cobertura a projectes que, en realitat, tenen una lògica més residencial que productiva. "Moltes d’aquestes vinyes i oliveres no tenen una orientació agrària, sinó que són un complement dels grans xalets. Serveixen per disfressar de projecte agrari projectes que realment són immobiliaris", assenyala.

Adrover posa el focus especialment en la proliferació de noves plantacions de vinya i olivera associades a habitatges de gran valor econòmic. Segons explica, aquests cultius, que en principi podrien representar una oportunitat per recuperar activitat agrària, en alguns casos funcionen com un element de revalorització de la propietat.

"Si un xalet costa tres milions d’euros, amb una vinya pot valer-ne quatre, i amb un olivar, cinc", resumeix. A parer seu, el valor no és tant la producció agrícola com el conjunt del projecte associat: la construcció residencial, els cellers, les tafones i les experiències turístiques vinculades al producte.

Per a Terraferida, aquest fenomen mostra un canvi de paradigma: el paisatge agrari deixa de ser només un espai de producció i passa a convertir-se en un actiu immobiliari i turístic. "L’agricultura s’està utilitzant com a actiu immobiliari i com a actiu turístic. El valor no és la vinya o l’olivera en si, sinó les construccions associades", defensa Adrover.

Així, Terraferida planteja una contradicció: mentre les administracions impulsen fonts de subministrament noves per garantir l’aigua dels municipis, una part del territori continua incrementant la demanda privada sobre els recursos subterranis. Precisament el Govern ha preparat una modificació profunda de la Llei agrària, emperò encara no l'ha aprovada com a projecte per remetre'l al Parlament.