Ni la falta d’aigua atura l’urbanisme: les Illes s’eixuguen

PalmaLes Balears afronten un estiu complicat en termes d’abastiment d’aigua i, el que és més preocupant, una cursa contra el temps per garantir aquest recurs els pròxims anys. El problema ja no és només si plourà més o menys durant els pròxims mesos, sinó si el sistema actual, al límit durant els mesos d’estiu, serà capaç de resistir mentre arriben les infraestructures que han de reduir la dependència dels aqüífers. Les Illes preparen una ofensiva d’inversions en dessalació, reutilització, xarxes d’abastiment i sanejament, però bona part d’aquestes actuacions encara es troba en fase de projecte, licitació o execució.

El Govern no ha volgut en cap cas renunciar al creixement urbanístic, tot i la manca d’aigua. No hi ha cap mesura de contenció, de revisió de plans urbanístics, ni molt menys de moratòria, “ni s’espera”, lamenten els ecologistes. Ni de l’Executiu ni de cap municipi, ni tan sols dels que governa l’esquerra. “Podrien decretar mesures, per exemple, al sòl rústic, on es fan ‘xaletarros’que gasten molta d’aigua; ni tan sols MÉS ho fa a Santa Maria, on cada any se n’edifiquen desenes”, diu Jaume Adrover, portaveu de Terraferida.

A Palma, els ja prop de 10 projectes estratègics de sòl incorporen un 45% més d’edificabilitat amb el pretext d’aportar més habitatges als ciutadans. Tot plegat dibuixa un escenari de màxima tensió a curt termini, però el Govern respon que té una gran aposta: la dessalació, amb una inversió de prop de 150 milions d’euros. Però més enllà de l’impacte ambiental, “perquè és consumir una burrada d’energia elèctrica, per tant, és aprofundir en la insostenibilitat”, com recorda Neus Prats, portaveu territorial del GEN-GOB, la pregunta ara mateix és clara: com passaran les Illes aquesta travessa del desert de continuar creixent i no tenir més aigua fins a almenys d’aquí a cinc anys?

El resultat és un escenari de transició especialment delicat: la demanda continua creixent mentre les noves garanties d’aigua encara no han arribat. La Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua ha assegurat a l’ARABalears que els nous habitatges “no estaran acabats de manera immediata”. “Amés, bona part d’aquestes promocions estan destinades a persones que fa temps que resideixen a les Balears i, per tant, no es pot identificar automàticament cada nou habitatge amb un increment equivalent del consum de l’aigua”. En paral·lel, el Govern afirma que fa actuacions com millorar les connexions de la xarxa i modernitzar instal·lacions, “cosa que suposa una resposta a curt, mitjà i llarg termini”.

47 municipis amb problemes

L’abril del 2026, fins a 37 municipis estaven en situació de prealerta i 10 en situació d’alerta per sequera, mentre que 20 es trobaven en situació de normalitat. La Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua recorda, però, que aquests escenaris es defineixen per unitats de demanda i no estrictament per municipis, ja que un mateix terme municipal pot tenir realitats diferents segons els pous i els sistemes d’abastiment.

El catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears Cels Garcia resumeix aquesta situació amb una expressió: “És el dia de la marmota”. Segons ell, el problema es repeteix, perquè “tots els municipis no connectats a la xarxa d’aigua i a la dessaladora de Palma tenen problemes”.

Aquests municipis encara depenen, en gran part, de les aigües subterrànies, que amb els anys s’han anat salinitzant, en alguns casos, i en d’altres encara resisteixen, però amb una pressió que la mateixa Direcció General de Recursos Hídrics admet que és excessiva, perquè n’impedeix la regeneració. “Els darrers anys, l’aigua dels aqüífers està al 50% i a vegades menys, al 40% i escaig”, explica Garcia. “Això significa que tens poca aigua i hi ha municipis sense alternativa, perquè només depenen d’aquesta aigua”.

El mapa de la sequera és desigual, però mostra un patró repetit: les zones menys connectades als sistemes generals són les que tenen més dificultats quan les precipitacions no són suficients. “El problema és que no és una situació nova; es repeteix”, apunta Garcia. “Això depèn. Un any és Eivissa, un altre any és una altra zona. Però el patró és el mateix”.

Màxima pressió als aqüífers

Les aigües subterrànies encara són una peça fonamental del sistema hídric balear. Quan plou menys, els aqüífers tenen menys capacitat de recuperar-se, però la demanda continua exercint pressió sobre aquests recursos.

El Govern ha situat precisament com una de les seves prioritats reduir la dependència dels aqüífers mitjançant l’augment de la producció d’aigua dessalada. Però el temps que necessita aquesta transició i la manca de qualsevol plantejament per reduir el creixement urbanístic dibuixen un curt termini de tensió hídrica.

Les reserves mostren una evolució desigual entre illes. Mallorca tenia l’abril de 2026 les reserves al 50%, quatre punts menys que un any abans. Durant el mes d’agost del 2025 havien baixat fins al 43%. Menorca presenta una situació especialment delicada: va passar del 51% l’abril del 2025 al 43% l’abril del 2026, després d’arribar al 34% durant l’agost anterior. Eivissa ha tingut una recuperació posterior, però també va viure una situació molt complicada amb les reserves al 26% l’agost del 2025.

Menorca és un dels exemples més clars del problema estructural. La manca de connexions suficients entre sistemes i la dependència de recursos locals fan que determinades zones siguin especialment vulnerables.

Garcia insisteix que la clau és la planificació. “Si tu, a més a més, el que fas és tenir una demanda que incrementa cada any, amb més turisme i amb més residents, evidentment, al final, la cosa es complica”.

Un 5% menys d’aigua

El canvi climàtic també contribueix a eixugar més l’entorn. La mateixa Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, en resposta a preguntes formulades per la diputada de MÉS Maria Ramon, calcula que els efectes del canvi climàtic poden reduir la disponibilitat d’aigua un 0,45% cada any, cosa que equivaldria a una pèrdua acumulada del 4,5% en una dècada. El Govern assenyala que el principal impacte no serà necessàriament una reducció dràstica de la precipitació mitjana, sinó un augment dels episodis extrems: sequeres més llargues, plogudes torrencials i menys capacitat de recàrrega dels aqüífers.

El Pla, al límit

El Pla de Mallorca és, ara mateix, la zona amb més tensió hídrica de les Illes i l’única que es troba en situació d’alerta per sequera. Per evitar que la situació derivi en restriccions, el Govern ha activat diverses mesures d’emergència, com ara la connexió d’un pou addicional al sistema de Montuïri, subvencions per al transport d’aigua amb camions, un nou punt de càrrega des de la xarxa d’aigua potable i diversos punts de subministrament d’aigua dessalada.

Paral·lelament, també s’impulsen actuacions de caràcter estructural per reforçar el sistema a mitjà termini. Hi ha la conducció d’aigua potable entre Maria de la Salut i Sineu, actualment en fase d’expropiacions; la construcció d’un nou dipòsit de regulació a Sineu i el desplegament d’una futura xarxa en alta entre municipis. Però moltes de les solucions encara no estan disponibles. “Les dessaladores? Se n'estan fent els projectes”, explica Garcia. “Però quan entren en funcionament, què fas aquests dos, tres o quatre anys sense aquestes dessaladores, mentre augmenten la capacitat poblacional i la pressió?”.

Una altra de les debilitats del sistema és l’eficiència de les xarxes existents. Segons les dades aportades per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, 26 municipis presenten pèrdues superiors al 30% en les seves xarxes d’abastiment.