Immigració

Els documents desclassificats d'Interior no alerten d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Balears

El Govern posa en dubte que l'executiu espanyol hagi lliurat tota la informació sobre el territori

Pasteres acumulades a Son Tous, Mallorca.
10/09/2026 - 21:35 h.
3 min

PalmaLa desclassificació de documents relacionats amb la crisi de Ceuta feta pel Ministeri de l'Interior no conté cap informe que alerti d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Illes Balears. Tot i això, el PP ha registrat un escrit a la Cambra baixa exigint més dades, i el director general d'immigració, Manuel Pavón, ha acusat els membres del govern espanyol de "desclassificar el que els interessa".

La topada entre administracions va començar dijous passat, quan el president espanyol, Pedro Sánchez, va dir al Congrés que havia rebut informació sobre aquest risc, però va puntualitzar que es referia a les pasteres que es dirigeixen a la costa de la Península i les Balears. L'endemà mateix, Prohens va convocar una compareixença urgent i va fer una declaració institucional en què va acusar Sánchez d'amagar el perill al Govern: "Parlam de la nostra seguretat", va afegir.

En els 40 documents sobre la situació de Ceuta publicats aquest dimecres pel Ministeri de l'Interior no s'esmenta aquest suposat risc. La principal menció a les Illes en els documents sobre la crisi de Ceuta és un balanç sobre l'arribada de persones migrants en pastera. Emès pel Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional, especifica que les Illes varen registrar l'arribada de 3.723 migrants el 2026 entre el 16 i el 22 de juliol, en comparació amb els 3.445 del mateix període del 2025, la qual cosa suposa un increment del 8%. També detalla que aquestes persones varen arribar a bord de 195 embarcacions, mentre que el 2025 en foren 179 (un augment del 9%). Les Illes tornen a aparèixer de manera testimonial en un altre document, en què explica que entre l'1 de gener i el 30 de juny varen arribar 9.547 migrants a la Península, les Illes i Canàries, un 44% més que en el mateix període de 2025.

Algèria, punt d'origen destacat

Els documents sí que es refereixen a Algèria com el principal emissor de sortides irregulars cap a Espanya per via marítima. En total, 5.501 persones varen arribar durant el primer semestre de 2026 procedents d'Algèria cap a la Península, les Balears i les Canàries, la qual cosa representa un increment del 29% (de 1.222 persones) respecte del mateix període del 2025. Els documents desclassificats, elaborats per forces i cossos de seguretat de l'Estat, també detallen que Algèria rep una pressió constant de migrants que entren per les seves fronteres del sud, principalment Mali i Níger, i que les autoritats del país intenten contenir aquests fluxos i expulsar cap al sud els migrants que esperen per embarcar a Espanya. D'altra banda, adverteixen que la inestabilitat al sud de Líbia pot potenciar que més migrants escullin Algèria com a ruta de trànsit cap a Espanya. Aquest fet afecta directament les Illes, perquè existeix una ruta consolidada entre aquest país i les Balears.

En paral·lel, un informe d'intel·ligència del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades fa referència a un viatge del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Algèria el passat 20 de juliol del 2026. D'una banda, indica que la visita havia estat tolerada pel Marroc, de qui encara no és clar el paper que va tenir a hora de contenir els milers de persones que el 29 de juliol varen travessar la frontera cap a Ceuta. Amb tot, la valoració d'intel·ligència alerta explícitament que "no es pot descartar que existeixi un cert nivell de descontentament al Majzen –la cúpula de poder al voltant de la corona marroquina– relacionat amb la visita del president del govern a Algèria". Sigui com sigui, l'informe no estableix cap relació causal entre aquest descontentament i la crisi a Ceuta.

Confirma la tendència dels informes quinzenals

Consultat per l'ARA, el Ministeri no ha respost al tancament d'aquesta edició sobre si hi ha més informes que parlin específicament de les Illes i que no s'hagin inclòs en la desclassificació. Amb tot, el director general d'Immigració, Manuel Pavón, ha admès que la informació desclassificada sobre les Illes no aporta informació que s'allunyi del que el Govern ja sabia a partir dels informes quinzenals sobre immigració irregular que publica el Ministeri de l'Interior. El darrer informe, corresponent al període de l'1 de gener al 31 d'agost del 2026, es detalla que 4.934 migrants varen arribar a les Illes a bord de 261 embarcacions, mentre que en el mateix període del 2025 es varen registrar 4.852 persones en 258 embarcacions.

stats