Avança la sequera: Abans de l'estiu ja hi havia 47 municipis en alerta o prealerta

PalmaLes Balears han encetat l'estiu amb una situació molt complicada en termes de reserves hídriques. Les dades del mes de juny preocupen l'Executiu, i és natural. Les reserves subterrànies, principal font avui dia del subministrament, han tornat a baixar a les portes de l'estiu i la manca de plogudes durant les darreres setmanes ha agreujat una situació que ja venia marcada per la pressió sobre els aqüífers. Tot i que no es parla d'una emergència generalitzada, les dades oficials dibuixen un escenari cada vegada més ajustat.

Les reserves hídriques de l'Arxipèlag se situen actualment en el 45%, i com bé és sabut, les pròximes setmanes seran les de més consum amb molta diferència. Mallorca arriba a l'estiu amb un 46%, Menorca amb només un 34% —el registre més baix dels darrers anys— i Eivissa amb un 47%. Tant Mallorca com Menorca presenten unes reserves inferiors a les del juny de l'any passat, fet que evidencia que l'estiu comença amb menys marge que en temporades anteriors.

La manca de plogudes és un dels factors que marquen aquestes dades, però evidentment n'hi ha un altre, i és l'increment constant de població i de turistes. No només plou menys vegades que fa uns anys, sinó que quan plou, plou manco, mentre els rècords de població i de visitants no aturen. Això sí, les pluges sempre poden emmascarar una mica la manca de recursos, però no ha estat el cas. El juny ha estat extraordinàriament sec: a les Illes només han caigut 0,3 litres per metre quadrat, quan és l'habitual que en aquest mes siguin 16,5 litres. És a dir, un 98% menys de precipitació del que seria normal. Aquesta dada explica bona part de la davallada registrada durant el darrer mes, tot i que no resumeix tota la problemàtica.

No és un episodi puntual

La preocupació del Govern va més enllà d'aquest episodi puntual. Les respostes parlamentàries consultades per l'ARA Balears a preguntes formulades per la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon mostren que bona part del territori ja es troba sota vigilància. A l'abril, 37 municipis estaven en situació de prealerta hídrica i 10 més en alerta, mentre que només 20 municipis es mantenien en una situació de normalitat. El Govern insisteix que aquests escenaris "es defineixen per unitats hidrològiques i no estrictament per municipis", però la fotografia continua sent significativa: gran part de les Illes afronta l'estiu amb els recursos sota pressió.

L'Executiu també assumeix que el problema no es limita a la falta de precipitacions. En les seves respostes parlamentàries adverteix que el canvi climàtic farà que les sequeres siguin més llargues, les precipitacions més irregulars i la recàrrega dels aqüífers més difícil. Els càlculs apunten a una reducció de la disponibilitat d'aigua del 4,5% en la pròxima dècada si aquesta tendència es manté.

Aquesta és la gran preocupació de fons: mentre la demanda d'aigua continua creixent impulsada per l'augment de població, l'activitat turística i la construcció de nous habitatges, les grans infraestructures que han de reforçar el sistema encara necessitaran anys per entrar plenament en funcionament.