Mor Celestí Alomar, primer conseller de Turisme del Pacte i impulsor de l'ecotaxa

PalmaCelestí Alomar, exconseller de Turisme del Govern balear i una de les figures clau del primer Pacte de Progrés, ha mort aquest dilluns a 76 anys. Alomar, nascut a Llubí el 1949, va ocupar la Conselleria de Turisme entre el 1999 i el 2003, durant el primer Govern de Francesc Antich, i va ser un dels principals impulsors de l'ecotaxa, després d'un fort enfrontament amb la patronal hotelera. Alomar, també geògraf, va mantenir fins als darrers anys una presència activa en el debat públic sobre el turisme, el territori i el futur econòmic de les Illes, també com a articulista de l'ARA Balears.

En els seus textos defensava la necessitat de superar la dependència excessiva del turisme, preservar el territori davant la pressió immobiliària i turística i avançar cap a una economia més diversificada. Encara aquest 2026 havia intervingut en el debat sobre l'actual Impost de Turisme Sostenible: defensava actualitzar-ne la quantia, però advertia que no s'havia de concebre com una eina per reduir l'arribada de turistes, sinó per retornar recursos a la protecció del patrimoni, el paisatge i la cultura de les Illes.

Alomar fou un dels fundadors, el 18 de febrer del 1976, del Partit Socialista de les Illes, que posteriorment es convertiria en el Partit Socialista de Mallorca. També va ser director general d'Estratègia Turística durant el darrer govern de Felipe González.

Al llarg de la seva trajectòria professional, va treballar com a consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament i de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), i va assessorar els governs de Mèxic, Cuba, Colòmbia i Guatemala, a més del de l'estat mexicà de Zacatecas.

Alomar estava estretament vinculat a l’ARA Balears, del qual era articulista i membre del Consell Editorial. El seu darrer article al diari, Foners a Teheran, es va publicar el 14 d’abril d’enguany.

Esquerra mallorquina

La trajectòria política d'Alomar va començar molt abans de la seva etapa institucional i permet recórrer bona part de la història de l'esquerra mallorquina de la segona meitat del segle XX. Durant el franquisme va militar a l'Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja i, posteriorment, al PCE. El 1973 va participar, amb Antoni Tarabini, en la fundació de Gadeso i, el 1976, va ser un dels fundadors del Partit Socialista de les Illes (PSIB), embrió del posterior PSM, tot i que va abandonar el projecte durant la diàspora del 1977.

Entre el 1979 i el 1980 va col·laborar amb el polític artanenc Josep Melià durant la seva etapa com a secretari d’Estat per a la Informació en el govern de la UCD d’Adolfo Suárez. Després de dedicar-se professionalment al sector turístic, Alomar va tornar a l’Administració com a independent i va ocupar diferents responsabilitats durant els governs de Gabriel Cañellas. Entre el 1990 i el 1991 va ser director gerent de l’Institut Balear del Turisme (Ibatur) i, del 1991 al 1993, director general d’Ordenació Turística del Govern.

El 1994 es va traslladar a Madrid, on primer va ser nomenat director general de Política Turística i posteriorment va assumir la Direcció General d’Estratègia Turística, càrrec que va ocupar fins al 1996 durant el darrer govern de Felipe González.

Després d'anys de trajectòria política i professional independent, el 1998 va decidir afiliar-se al PSIB-PSOE. Ho explicava a l'ARA Balears amb una definició molt seva: "Tenia una edat en què ja estava cansat de fer de llop solitari". L'obertura de les primàries socialistes i l'elecció de Josep Borrell l'havien convençut que el partit avançava cap a una major democratització interna.

Mirada crítica

Aquella militància no va impedir que Alomar mantingués una mirada crítica sobre el socialisme espanyol. Havia estat director general d'Estratègia Turística del govern de Felipe González entre el 1994 i el 1996, però anys després afirmava a l'ARA: "Jo mai no vaig creure ni en ell ni en Alfonso Guerra".

El 1999 va ser elegit diputat al Parlament i va entrar al primer Govern del Pacte de Progrés de Francesc Antich com a conseller de Turisme. Va renovar l’escó a les eleccions del 2003 i va continuar com a diputat durant la legislatura següent, fins al 2007.

Pel que fa a l'ecotaxa, Alomar la reivindicava també en clau d'autogovern: "Implantar un impost que repercutia en la millora dels nostres recursos mediambientals era una manera de reivindicar la sobirania nacional". La seva relació amb el PSOE acabaria definitivament el 2017, quan es va donar de baixa arran del suport socialista a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya: "No podia consentir que la meva formació donàs suport" a aquella mesura, afirmà.

Una mesura avançada al seu temps

La primera ecotaxa va entrar en vigor el maig del 2002 amb l’objectiu de destinar la recaptació obtinguda de les estades turístiques a la recuperació del patrimoni natural i cultural de les Illes. La mesura va desencadenar un dur enfrontament entre el Govern del Pacte de Progrés i la patronal hotelera, que va desplegar una intensa campanya en contra de l’impost.

La victòria del PP a les eleccions autonòmiques del 2003 en va comportar la derogació per part del Govern de Jaume Matas. Més d’una dècada després, el Govern de Francina Armengol en va recuperar el principi amb l’Impost de Turisme Sostenible, que va entrar en vigor el 2016. Una mesura combatuda frontalment durant l’etapa d’Alomar havia acabat convertint-se en una peça estructural de la política turística balear.

Contra la “dictadura del turisme”

Alomar no va renegar mai del turisme, però sí de la dependència absoluta que les Balears hi mantenen. En la darrera entrevista que va concedir a l’ARA, publicada l’agost del 2021, n'advertia: “No podem estar sotmesos a la dictadura del turisme”. Considerava que l’Arxipèlag patia un “estrès de model” i defensava reduir places turístiques, crear alternatives laborals en altres sectors i substituir les grans xifres de visitants i pernoctacions per indicadors que també mesurassin l’impacte ambiental i social de l’activitat.

La seva concepció del turisme de qualitat s’allunyava del discurs habitual del sector. Per a Alomar, no consistia a atreure visitants més rics, sinó a compatibilitzar l’activitat amb la preservació del territori, els serveis públics, la cultura i unes condicions de vida i uns salaris dignes per als treballadors.

El vetlatori serà aquest dimecres de 17 a 20 h en el cementeri de Llubí.