Xisca Alzamora: "La cuina casolana té un preu i la que treuen d'una bossa n'hauria de tenir un altre"

ManacorXisca Alzamora és propietària i cuinera de Nou Convent Cafeteria. “Li pos molt d’amor”, diu quan li demanam com s’ho fa per elaborar i donar-li aquest bon gust als plats del dia de cuina mallorquina o a les tapes variades del local, ben davant l’Ajuntament de Manacor, que torna a obrir després d’unes merescudes vacances. Tothom que la coneix sap que no li agrada bravejar del seu saber dins el món de la cuina mallorquina, però la gent que ha tastat algun dels seus plats del dia o tapes, sap que té alguna cosa que la fa tan especial en entrar dins una cuina.

Xisca, el mes de maig ja es compliren 3 anys des que el vostre home i vós duis el Nou Convent Cafeteria. Estau contenta de la passa feta, o tornaré enrere?

— Una cosa has de tenir clara, i és que tant a mi com al meu home, Pep Lluís, ens agrada anar sempre amb la veritat per davant, ser honrats i no faltar a la veritat. Et seré ben franca; tres anys i mig ençà, un dematí, el meu home s’aixeca del llit i em diu: “Xisqueta, avui vespre no sé què m’ha passat, però m’he aixecat amb la idea claríssima que he de canviar de feina i fer una nova vida lluny de la revista, i serà el que Déu voldrà". Jo, que el conec des de fa molts d’anys, ja feia uns mesos que no el veia bé on estava, així que li vaig dir: “Idò no passis gens de pena, vols que mirem locals per dur la nostra pròpia cafeteria nosaltres dos?”. Des del primer moment em va dir que sí, així que quedàrem que si trobàvem algun local no gaire gros que es traspassàs, intentaríem fer-ho realitat. En poques setmanes veiérem per les xarxes socials que es traspassava aquest petit local de davant l’Ajuntament de Manacor, ens posàrem d'acord amb el preu pel traspàs i aquí som. Em demanaves si tornaria enrere; al principi estava un poc espantada perquè hi ha moltes coses a pagar i no saps si tindràs prou clientela per tirar-ho endavant, però ara sí que puc dir que estic contenta d’haver fet la passa, i més veient que hem conegut noves persones que ara estimam i apreciam i que, de fet, les sentim com si fossin de la mateixa família.

Nou Convent Cafeteria està agafant força sigui pels variats, l’aguiat de pilotes, els peus de porc, el tumbet, el frit de matances i els caragols amb allioli. Estau contenta del que diuen de vosaltres?

— No ens esperàvem que la resposta de la gent fos tan bona. De cada vegada més gent ha tastat o la nostra tapa variada o algun plat del dia, i la veritat és que tot són enhorabones, i molt important… que tornen!

L’oloreta et fa entrar-hi a cercar almenys una ració. D’on us ve aquesta bona mà per a la cuina?

— Primer de tot, molt d’amor, però també molts d'anys de fer feina entre fogons, tant de cuina mallorquina com de cuina internacional. Però us diré més, jo crec que aquest toc o el que li vulguis dir, que li pos a la cuina mallorquina, l’he agafat de ma mare, que és una gran cuinera, i de les meves padrines; una d’elles, la padrina Francisca, feia uns frits i arrossos boníssims, i per part de l’altra, la padrina Catalina, que feia uns dolços espectaculars, fos braç de gitano o uns pastisos de crema amb pasta de fulls i clara d’ou pujat que a tothom encantava. Que per cert, un dia hauré de provar de fer-los i donar-los a tastar als nostres clients.

Començàreu amb el vostre home, però ara teniu una mica més d’ajuda, o no?

— Sí, tenim la nostra filla Laura que ens ha ajudat aquests dos mesos de juliol i agost mentre té vacances dels seus estudis a la UIB, i després quan no tenim la filla, la meva cunyada Antònia ens ajuda la resta de l’any unes quantes hores. A elles els he d’agrair la bona sintonia que hi ha, tant amb nosaltres com amb els clients, que també és important.

Només teniu obert del matí fins al migdia?

— Sí, de les 8 a les 15.30 hores, i de dilluns a divendres, excepte festius. També obrim quan hi ha algun acte davant l’Ajuntament que ho valgui la pena per la gent que du.

O sigui que, en aquests tres anys ha anat augmentant el nombre de clients, i supòs que la demanda de plats?

— Sí, hem arribat ja a un ‘màxim’. Tenim clar que, per ara, ni volem ampliar horaris ni volem posar més gent, perquè això du més mals de cap, més estrès, més nervis… En principi volem fer el mateix horari, nosaltres dos, un a dins la cuina i l’altre a fora, i l’ajuda de la nostra filla o la meva cunyada. Ni més ni pus. Per començar, la nostra cuina té els metres que té i no són molts, i per altra banda, jo som l’única cuinera i les meves manetes no donen per a més. Però cal dir que si hem acabat el plat del dia, sempre els donam altres opcions, com tapes variades o plats combinats.

Tornant al plat del dia, cada dia en teniu un de diferent?

— Sí, una setmana tenim uns plats i la següent setmana, uns altres, i així anam rodant i la gent ja té una certa idea del que hi haurà diàriament, i si no els agrada el que hi ha aquell dia, tenen altres opcions.

Tot casolà.

— Ben casolà. Jo faig el menjar com si ho fes als meus fills o a la família. Menjar sa, no coses rares com les que fan ara segons a on. Et diré més, trob que s’haurien de valorar més aquells llocs on encara es fa el menjar casolà, i les autoritats vigilar-ho una mica més, ja que n’hi ha que diuen que ho fan ells i després resulta que ho posen dins un aparell, li donen els minuts que toca, quatre retxes al damunt i ho presenten com si fos totalment casolà, i ni prop fer-hi… Per a més seguretat de clientela, seria més adient que el Govern o l’Ajuntament donassin un distintiu per aferrar a la façana a aquells locals que elaboren el menjar de manera casolana i no es pogués enganar la gent… jo trob que sí. La cuina casolana té un preu i aquella que treuen de dins una bossa n’hauria de tenir un altre.

Després d’uns mesos d’estiu on deixau ‘aparcat’ el plat del dia, amb vista als pròxims mesos quins plats cuinareu i quin preu tindran?

— Per ara continuarem igual amb els preus: de dilluns a dijous, 6,50 euros; i els divendres, 8,50 euros. Pel que fa als plats del dia, alguns no canviaran en tot l’any, mentre que d’altres en uns mesos sí que ho faran, segons el producte de temporada. Però per arrancar et puc dir com començarem, i serà el pròxim dimarts, dia 1 de setembre, amb l’aguiadet de pilotes que tant agrada als nostres clients. La primera setmana: dilluns, freixura; dimarts, aguiat de pilotetes amb pollastre; dimecres, escalop de porc o pollastre amb ensalada russa (provisional); dijous, tumbet de llom, d’ous fregits o mixt; divendres, frit de marisc. I la segona setmana: dilluns, frit de matances; dimarts, canelons de carn; dimecres, peus de porc; dijous, escalop de porc o pollastre amb ensalada russa; divendres, caragols amb allioli.

Ens podríeu dir quines tapes tindreu normalment?

— Normalment tindrem ensalada russa, llengua, tripes, xampinyons amb alls, fetge amb xixina, pica-pica, croquetes de pollastre/espinacs, i algun fritet, sigui de matances o freixura de me. I, com sempre deim, hi ha un moment en què sempre s’acaba alguna cosa… o tot. Per tant, si ens ho reserven, estaran més segurs.

Alguna cosa més per acabar?

— Vull agrair a tota la gent que ha vingut i ve a Nou Convent Cafeteria, sigui per menjar al local o per endur-se’n el que sigui. O simplement venen a fer uns beures. És increïble l’estimació que agafes a la gent i m’encanta veure que, tots els que venen són molt bona gent i ens diuen que es troben com a ca seva i tornen. El primer dia que obrírem, fa més de tres anys, posàrem un cartell que deia i diu ‘viu i deixa viure’. Idò tant nosaltres com els clients ho tenen clar, vivim amb ells i ens deixen viure, i molt que ho agraïm.