Eivissa al límit, benvinguts al futur de les Balears

És ben cert que el Consell d’Eivissa és la institució que més ha fet per combatre el lloguer turístic il·legal. Però tampoc no ens enganyem, no tenia cap altre remei. Perquè la situació de la pitiüsa major és senzillament desesperada. Els mesos d’estiu pràcticament no es pot circular en cotxe sense ser víctima d’un embós i d’una sensació de caos i ofegament constant. A l’arribada de l’aeroport, no hi ha prou taxis, el transport públic és més que millorable, i els empresaris hotelers han dit en més d’una ocasió que l’experiència turística ha empitjorat els darrers anys.

Per tant, Vicent Marí no tenia cap alternativa. I ho ha fet. Però no basta. Perquè avui dia ja no es pot fer aquella divisió antiga entre hotels i apartaments i quatre cases de lloguer vacacional. A Eivissa, i cada vegada més a la resta d’illes, qualsevol edificació és susceptible de ser oferta turística durant l’estiu. Per tant, l’Administració no té capacitat ara com ara per posar ordre.

Per començar, milers d’estrangers ja tenen propietats que lloguen o deixen, a efectes de saturació és ben igual. N’hi ha que se’n van a viure a casa dels pares per poder treure un extra amb ca seva. I no és cap exageració. Tot plegat ha deixat els residents sense habitatge. I, en el cas d’Eivissa, la situació és insostenible. Treballadors que dormen a tendes de campanya, o davall un pont.

Els aqüífers, salinitzats. Despeses públiques enormes per fer dessaladores, i incapacitat institucional per afrontar el drama de l’habitatge. Macrofestes sense permís, iots de luxe que s’ho miren tot des de la coberta i discoteques que s’inflen les butxaques enmig d’aquest despropòsit.

El contrast és obscè, i no pinta bé. Eivissa va per davant. Estam avisats.