Hi ha una gent que és de dretes perquè li és connatural. És una gent que sol tenir doblers i que construeix la seva vida entorn d’una confusa escala de valors que es debat entre el fariseisme, l’ambició...

El tità Prometeu va sacrificar un gran bou i el va dividir en dues parts. A un costat hi posà el ventre del bou, ple de la carn de la bèstia, la pell i les vísceres. A l’altre, els ossos coberts amb el...

Una de les coses que m’agraden més de la docència és explicar històries, sovint en forma d’excurs del currículum. Els alumnes s’hi solen embadalir. Els impressionen molt, per exemple, els desastres de la...

Molts dels catalans que sentim endins la necessitat de desvincular-nos d’Espanya visquérem, anys ha, amb una enveja inconfessable la convicció i la determinació del poble basc. Ens admirava que haguessin...

Visc a una finca de pisos àcrata, desgovernada. No tenim president d’escala. Però a la meva vida hi ha molts de presidents. No he tengut mai cap president espanyol. Ni ningú que em presidís la religió. He...

Escric aquestes línies, allargassat entre flassades de tristesa immensa, mentre deuen pujar a les furgonetes de la policia espanyola cap a la presó Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i...

Venc de cases antigues. De malnoms escairats i llinatges que endogàmicament es repeteixen. Em glateixen per les venes terrossos i macs, verdet de safareig, poll d’ametler, pallers interminables, bísties...

Aquesta setmana parlàvem a classe del doble sentit de la paraula ‘gravar’. I va sortir el concepte ‘tribut’. — Què és un tribut, profe? I vaig aprofitar per adoctrinar una micoia, ara que diuen que s’usa....

Pel passadís central de la platea, Carme Forcadell entra al Teatre Principal tancant la comitiva d’autoritats. Són els Premis 31-D de l’Obra Cultural Balear. Amb posat seriós i un llarg abric blanc avança....

Ha tornat passar. Tenim un govern que viu a cop de titular i que pren les grans decisions seguint el dictat del foc amic, si és que s’ha pogut considerar mai ‘foc amic’ el diari que des de principi de...

Els qui són afectats de parlar de generacions solen tenir sempre dins la boca termes com ara 'millennials' o 'babyboomers'. No sé quin nom rep la meva. Faré servir una perífrasi: som fill de la Mallorca...

Que no estamos tan mal. Aquesta setmana he tengut el gust d’acudir a un fòrum de debat entorn del mallorquinisme organitzat per les fundacions Darder i Mascaró i que s’engloba dins un moviment més ampli que...

Són dies de llegir molt. De saber destriar bé el gra de la palla. I també de lluitar per no avesar-nos a la ignomínia. Reconec que la sensació d’alegria dolça el dia de la proclamació de la independència va...

“Venga, niños, que esto no es Andalucía, aquí tenemos otra educación”. La dependenta d’una botiga de llepolies de Sitges adverteix un grup d’escolars que havien entrat a comprar-hi. Poca cosa més hi havien...

Sempre he tengut el costum de no escriure mentides. Deu fer més de quinze anys que escric aquí i allà. De vegades per ignorància, de vegades perquè m’han enganat, de vegades per precipitació, he faltat a la...

“Sense armes, podem parlar de tot. Fins i tot d’independència. Però deixau les armes”. Aquest era el discurs d’Espanya davant el conflicte basc. I no els llevaré part de raó: fa mal parlar, amb una pistola...

M’impressiona fortament la determinació dels polítics de la cambra catalana. M’enorgulleix. La serenor i la fermesa de la presidenta del Parlament. La claredat en el discurs impol·lut i sense fissures del...

No ens coneixem personalment. No obstant això, fa devers quatre mesos venguéreu a Manacor per acompanyar la vostra consellera Patricia Gómez, que venia a fer-hi una conferència a l’OCB. Qui feia la...

Nigèria. 15 d’agost (fa quatre dies, per més referències). Tres dones entren a un camp de refugiats i fan esclatar els cinturons d’explosius que duen al voltant del cos. 28 morts. 82 ferits. Boko Haram....

No fa gaire mesos una amiga que fa feina a una productora audiovisual m’explicava que cercaven un centre de secundària per rodar-hi uns passatges d’una sèrie. Acudiren a un institut públic del centre de...

“Els pobles han romput amb el seu passat”. La sentència, la podeu sentir en una meravella en forma de documental que ha estat presentada aquesta setmana a Palma: La feina que no s’acaba mai. Es tracta d’un...

La cultura del clic i la viralitat ens ha posat davant el nas una evidència palmària: la gent, dit així en general i entenent aquest pobre columnista també com això tan difús de “gent”, som simples, bàsics,...

Reconec que m’apassiona el trullet polític. La brega entre partits, el combat intern (ideològic o personalista) entre faccions d’un mateix partit, els egos, les capelletes, els posicionaments i servituds...

Abans d’encetar l’article, vagin per endavant les meves disculpes a l’amable lector: em sap greu molestar el moderníssim lector palmesà. Sé que escric des de l’ancestral vila manacorina. Perdó. Sé que els...

Manacor, estiu de 1936. Un home vestit amb roba blanca de fil, alts i baixos, és conduït davant la massa que l’espera enfervorida davant les tres grans figueres que clouen el cementeri vell. És un lloc...

No diré que hagi estat edificant, però sí que ho he trobat, si més no, divertit. Aquests dies els diaris d’una i altra tendència han dedicat grans riuades de tinta a il·lustrar-nos sobre la figura del qui...

“Hoy es lunes, y estoy en mi despacho!”, “els corruptes no van a completes!”. Això cantava el poble de Manacor fa deu anys durant la colcada de Sant Antoni, que mena la comitiva dimonial i les autoritats...

Anit passada arribaren els Reis*. He de reconèixer que aquesta tradició catòlica genera en mi una santíssima trinitat de paradoxes. Els Reis són, eren, reis, ergo monarques. Jo sempre he estat republicà....

Cal avançar, fer, dir, esplomissar les pors que et fan cridar i et fan sofrir. Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar, contravenir, burxar o malferir. Lluitar, boixar i no doldre’s ni acatar. I...

Estimat Miquel, Te n’hauries de recordar. Sé que te’n recordes. Perquè diuen que són aquests, els més tendres, els primers, els dels somriures grenyals i la innocència intacta, són aquests els amors que mai...