image-alt

ANTONI RIERA

Malnoms: per saber d’on som, per saber qui som

El primer dia d’escola sempre em pos nirviós. És la presentació oficial. Veuré les cares dels meus alumnes. A molts ja els coneixeré de cursos anteriors. Altres els hauré saludats el temps del pati o a la...

Una gent que sap fer llum després de la tempesta

Entre l’aire greu i desmenjat de la capital manacorina i la festa tel·lúrica i ancestral d’Artà, s’hi estén una terra de muntanyes mitològiques i valls fondes, de platges infinites i de gent que respira una...

Desemmascarar el dimoni masclista

Els instituts de vegades semblen grans arques de Noè estibades de docents (un de cada casta, un de cada ideologia, un de cada tarannà) que ensenyen i, sobretot, eduquen en valors, uns alumnes que semblen...

Suar

Avui (ahir per a vós, lector amable) és Sant Mateu, patró de Bunyola, la vila on corren en tangues, i calçons de davall, i sostenidors, i faixes, i braguetes de randa. Avui és el dia que fa els anys na...

Groguisme

Podríem dir que fins ben passat el primer d’octubre la situació política catalana, directament associada al que anomenam el procés, ha estat comandada per l’agenda dels partits independentistes. Més encara,...

Festes i identitat, si no s’avenen que s’encontrin

Els anys noranta del segle passat foren per a mi els de la descoberta de les festes populars. Tenia vint anys i una consciència de la fal·lera identitària a flor de pell. Perseguia senyes i marques del que...

“Si no som radicals, ens falta l’aire”

Els finals de curs escolar sempre són emocionants. Pels nervis de la selectivitat dels més grans. Perquè es graduen els alumnes de quart. Perquè et tremola la veu en donar les notes, tan bones, les més...

Antònia Fullana Morey, una filla sense pare

Hi ha una gent que és de dretes perquè li és connatural. És una gent que sol tenir doblers i que construeix la seva vida entorn d’una confusa escala de valors que es debat entre el fariseisme, l’ambició...

El nostre Frankenstein es diu llibertat

El tità Prometeu va sacrificar un gran bou i el va dividir en dues parts. A un costat hi posà el ventre del bou, ple de la carn de la bèstia, la pell i les vísceres. A l’altre, els ossos coberts amb el...

“Els farem mal set vegades”

Una de les coses que m’agraden més de la docència és explicar històries, sovint en forma d’excurs del currículum. Els alumnes s’hi solen embadalir. Els impressionen molt, per exemple, els desastres de la...

Nosaltres hem fet dissoldre ETA

Molts dels catalans que sentim endins la necessitat de desvincular-nos d’Espanya visquérem, anys ha, amb una enveja inconfessable la convicció i la determinació del poble basc. Ens admirava que haguessin...

Els meus presidents (el meu president)

Visc a una finca de pisos àcrata, desgovernada. No tenim president d’escala. Però a la meva vida hi ha molts de presidents. No he tengut mai cap president espanyol. Ni ningú que em presidís la religió. He...

Canvi de règim

Escric aquestes línies, allargassat entre flassades de tristesa immensa, mentre deuen pujar a les furgonetes de la policia espanyola cap a la presó Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i...

“Té sentit, la tristesa, o és tan sols un malentès?”

Venc de cases antigues. De malnoms escairats i llinatges que endogàmicament es repeteixen. Em glateixen per les venes terrossos i macs, verdet de safareig, poll d’ametler, pallers interminables, bísties...

Les caixes dels ossos

Aquesta setmana parlàvem a classe del doble sentit de la paraula ‘gravar’. I va sortir el concepte ‘tribut’. — Què és un tribut, profe? I vaig aprofitar per adoctrinar una micoia, ara que diuen que s’usa....

Que no ens normalitzin la barbàrie

Pel passadís central de la platea, Carme Forcadell entra al Teatre Principal tancant la comitiva d’autoritats. Són els Premis 31-D de l’Obra Cultural Balear. Amb posat seriós i un llarg abric blanc avança....

Que la por no ens mati més governs

Ha tornat passar. Tenim un govern que viu a cop de titular i que pren les grans decisions seguint el dictat del foc amic, si és que s’ha pogut considerar mai ‘foc amic’ el diari que des de principi de...

L’extrema dreta i IB3

Els qui són afectats de parlar de generacions solen tenir sempre dins la boca termes com ara 'millennials' o 'babyboomers'. No sé quin nom rep la meva. Faré servir una perífrasi: som fill de la Mallorca...

Al loro, mallorquins!

Que no estamos tan mal. Aquesta setmana he tengut el gust d’acudir a un fòrum de debat entorn del mallorquinisme organitzat per les fundacions Darder i Mascaró i que s’engloba dins un moviment més ampli que...

Espanya no ens fallarà mai

Són dies de llegir molt. De saber destriar bé el gra de la palla. I també de lluitar per no avesar-nos a la ignomínia. Reconec que la sensació d’alegria dolça el dia de la proclamació de la independència va...

Als meus companys adoctrinadors

“Venga, niños, que esto no es Andalucía, aquí tenemos otra educación”. La dependenta d’una botiga de llepolies de Sitges adverteix un grup d’escolars que havien entrat a comprar-hi. Poca cosa més hi havien...

“No estáis solos”

Sempre he tengut el costum de no escriure mentides. Deu fer més de quinze anys que escric aquí i allà. De vegades per ignorància, de vegades perquè m’han enganat, de vegades per precipitació, he faltat a la...

Hola, dictadura

“Sense armes, podem parlar de tot. Fins i tot d’independència. Però deixau les armes”. Aquest era el discurs d’Espanya davant el conflicte basc. I no els llevaré part de raó: fa mal parlar, amb una pistola...

Els herois són els qui dubten

M’impressiona fortament la determinació dels polítics de la cambra catalana. M’enorgulleix. La serenor i la fermesa de la presidenta del Parlament. La claredat en el discurs impol·lut i sense fissures del...

Estimat Juli Fuster, o no

No ens coneixem personalment. No obstant això, fa devers quatre mesos venguéreu a Manacor per acompanyar la vostra consellera Patricia Gómez, que venia a fer-hi una conferència a l’OCB. Qui feia la...

De l’odi neix el dolor

Nigèria. 15 d’agost (fa quatre dies, per més referències). Tres dones entren a un camp de refugiats i fan esclatar els cinturons d’explosius que duen al voltant del cos. 28 morts. 82 ferits. Boko Haram....

Que al seu poble són fidels

No fa gaire mesos una amiga que fa feina a una productora audiovisual m’explicava que cercaven un centre de secundària per rodar-hi uns passatges d’una sèrie. Acudiren a un institut públic del centre de...

Que no ens passin amb cançons

“Els pobles han romput amb el seu passat”. La sentència, la podeu sentir en una meravella en forma de documental que ha estat presentada aquesta setmana a Palma: La feina que no s’acaba mai. Es tracta d’un...

Avui no et llegiran

La cultura del clic i la viralitat ens ha posat davant el nas una evidència palmària: la gent, dit així en general i entenent aquest pobre columnista també com això tan difús de “gent”, som simples, bàsics,...

El país que voldria que volguéssim

Reconec que m’apassiona el trullet polític. La brega entre partits, el combat intern (ideològic o personalista) entre faccions d’un mateix partit, els egos, les capelletes, els posicionaments i servituds...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >