Triar escola? O segregar l'elit del cabrum?

Hi hagué un temps que no eren els al·lots ni les famílies, els que triaven escola. Era l'escola, que els triava a ells. Parlam d'una Mallorca que no existeix, però que encara glateix dins les memòries dels que la visqueren i en els maresos molinats de les cases d'aquell temps que gosen romandre dretes enmig del desordre i el desfici d'avui.

A ca mon pare foren una barquera de deu germans, i encara n'hi hagué un que no va surar. El padrí va anar a l'Havana a fer fortuna. I en degué fer, val a dir. Va comprar Mendia, una possessioneta amb capella del segle XIV ben davant Santa Cirga, i allà pujaren la llocada. Parlam sobretot de la primera meitat del segle passat. Els al·lots eren espessos, a ca mon pare (imaginau, dues bessonades consecutives). Hi havia un mestre, don José, que cercava alumnes per foravila i va començar a fer-los escola a Mendia mateix. La padrina li feia dinar, com a part del que devia haver de cobrar aquell homenet, i per pal·liar la dita que ha perdurat fins avui: “Passar més fam que un mestre d'escola”. Per ca nostra hi ha una foto deliciosa, que il·lustra aquest escrit, amb el mestre Biel de Son Brun, un altre mestre rural que a ca seva ensenyava de llegir i escriure els al·lots d'aquella barriada foravilera. La imatge mostra els al·lots i el mestre, boina calada, un dia que anaren a berenar al pinar de la Coma, enclavament mític de la memòria infantil manacorina i referenciat també per un altre manacorí d'aquell temps, Guillem d'Efak.

També d'aquell temps eren les escoles rurals. La Murtera, tan endins, enllà de tot, que molts de manacorins no la sabrien trobar; el Puig d'Alanar, a prop de la mar i a prop de Son Macià; i just allà devora, també, l'escola de l'Espinagar, avui una ruïna irrecuperable. El Puig d'Alanar i la Murtera, en canvi, sí que han sobreviscut, però no com a escoles, sinó com a espais municipals destinats al gaudi de festes petit burgeses i altres esdeveniments ludicofestius. Degueren durar, aquelles escoles, fins ben a prop dels anys setanta, quan la vida moderna i el turisme varen fer esvair-se la Mallorca que els urbanites d'avui idealitzam per ventura massa alegrement. Pocs hi voldrien tornar, a aquella forma de viure, si no fos només per recuperar la infantesa perduda. Ja no hi ha escoles rurals, perquè foravila és una ciutat de milers d'habitants que no hi viuen, només hi habiten postissament. 

Aquella escola precària, tanmateix, va servir per donar una formació bàsica a tota una generació que, d'una altra manera, hauria estat analfabeta, com ho eren molts dels seus antecessors directes. Avui el dret a l'ensenyament és universal i indiscutit. N'hi ha, però, que el volen pervertir en nom de la llibertat que pregonen els poderosos. El liberalisme ens pot haver caigut simpàtic en la progressió de determinats valors i llibertats de caràcter més moral o democràtic. En canvi, esdevé una mentida perversa quan els termes que abordam suposen una millora per als qui en tenen més necessitat. El liberalisme lingüístic n'és una bona mostra. Després de calcigar durant segles la llengua d'aquest país per mirar de fer-la innecessària, ara diuen que cadascú ha de ser lliure de triar la que trobi... Talment el mateix passa amb la igualtat entre homes i dones, i exemplificat en l'enginyós “ni misclismi ni fiminismi” que encara avui alguns curts de gambals miren d'enarborar per mantenir el seu redolet de privilegi.

I ara i aquí venim a parlar del liberalisme escolar, defensat pels qui pretenen blindar els privilegis dels qui ja estan instal·lats en l'abundor i el luxe. El conseller Vera impulsa amb vigor inusitat la promesa electoral de la llibertat de tria de centre. En nom de la llibertat? O en nom de la segregació escolar entre l'elit i el cabrum? Els infants han d'anar a escola devora ca seva i han de socialitzar-se, formar-se i educar-se amb els iguals, amb els infants que són veïnats porta per porta a l'escala, amb els quals viuen al mateix carrer. Les escoles i els instituts públics s'han d'adaptar a les necessitats del seu entorn i és clar que han d'optar per la metodologia que considerin més oportuna i eficaç, però això, en cap cas, no ha de suposar una excusa perquè una família vulgui triar aquella escola o aquella altra. D'un temps ençà s'usa el que podríem anomenar 'turisme escolar', una pràctica que mena centenars de famílies a conduir quilòmetres i quilòmetres cada dia per dur els infants a la millor escola de la comarca, o qui sap si de l'illa. És una manera més de crear cercles d'elit, de desnaturalitzar les escoles que acullen aquests infants externs als seus pobles i barriades, i de desnaturalitzar-los a ells, tot fomentant l'egolatria capritxosa que governa els capets de tants de nins i nines d'avui. 

Les escoles i els instituts públics tenen l'objectiu de formar les generacions futures. Sempre ha estat així. Però, en una societat diversa, desgavellada i descohesionada com la de la Mallorca d'avui, el seu objectiu primordial ha de ser garantir la igualtat d'oportunitats entre tots els que vivim en aquest paradís devastat. I si als defensors de la llibertat no els va bé, que es paguin una escola privada, que per això tenen doblers. Triar escola no és un dret. El que és un dret és anar a escola devora ca teva, rebre una formació igual que la que reben els teus coetanis i tenir les mateixes oportunitats que ells. Si l'escola pública no fa d'ascensor social és que no funciona.