Curs 2026-2027: l'escola pública perd 24 alumnes per cada un de la concertada

PalmaLes Balears començaran el curs 2026-2027 amb menys alumnes tant a l'escola pública com a la concertada. La davallada, però, no es reparteix de manera equilibrada. Dels 2.342 estudiants que perdrà el sistema educatiu respecte del curs passat, 2.248 corresponen a la pública i només 94, a la concertada. La fotografia que deixa la matrícula és, per tant, la d’un descens general de l’alumnat que afecta les dues xarxes, però amb un impacte molt més intens sobre els centres públics. En concret, els centres públics passen dels 106.876 alumnes del curs 2025-2026 als 104.628 d’aquest curs, una reducció del 2,1%. La concertada, en canvi, passa de 54.325 a 54.231 alumnes, només un 0,2% menys. La tendència segueix el rastre de l'inici dos cursos previs (2024-2025-2025-2026), quan la pública va perdre de manera acumulada més d'un miler d'alumnes i la concertada en va sumar 2.607.

Les dades d'enguany signifiquen que la pública concentra el 96% de la pèrdua d’alumnat registrada en el conjunt del sistema. O, dit d’una altra manera, per cada alumne que deixa la concertada, gairebé 24 deixen la pública. La davallada es produeix, però, en un context en què Educació no preveu reduir recursos. Al contrari. El conseller Antoni Vera ha anunciat que el curs començarà amb 19.003 places docents, 224 més que el curs anterior, "una xifra sense precedents": 198 incorporacions a la pública i 26 a la concertada. La pública tindrà 14.375 places docents, mentre que la concertada en tindrà 4.628. En el conjunt de la legislatura, Vera assegura que la xarxa pública ha incorporat 1.315 docents més.

Personal de suport

Educació defensa que la reducció de la matrícula no implica necessàriament una reducció de les necessitats dels centres. L’arribada d’alumnat durant el curs, l’augment de les necessitats específiques de suport i l’aposta per reduir ràtios expliquen, segons Educació, que les plantilles continuïn creixent malgrat la baixada global d’estudiants. Aquest curs hi haurà 39 especialistes més de suport, fins a arribar als 171, i 16 orientadors nous, fins als 467. També hi haurà 426 Auxiliars Tècnics Educatius (ATE).

A més, Educació incorporarà 11 psicòlegs sanitaris per atendre els centres de Primària, especialment al tercer cicle. D'aquests, sis a Mallorca, tres a Eivissa i dos a Menorca. A Secundària, Batxillerat i Formació Professional, el conseller ha situat en 79 el nombre de psicòlegs que ja fa feina des del curs 2025-2026. Aquesta política de reforç també es trasllada a les ràtios. Vera ha assegurat que aquest curs hi haurà 166 grups amb ràtios reduïdes i que només 25 dels 4.798 grups oficials superen la ràtio màxima legal. Aquests grups, ha explicat, disposen de recursos addicionals. Ara bé, els centres insisteixen que la gran quantitat de casuístiques i realitats que han d'entendre fan que, tot i no treballar amb quotes màximes, els sigui impossible poder treballar en les condicions òptimes.

22 aules modulars més

La pèrdua d’alumnat tampoc no significa que el sistema deixi de necessitar nous espais. De fet, el parc immobiliari educatiu és, en general, vell. Educació començarà el curs amb 187 aules modulars instal·lades (22 més que el curs passat): 149 a Mallorca, 7 a Menorca, 23 a Eivissa i 8 a Formentera. Vera ha justificat la presència d’aquestes aules per les obres que hi ha en marxa als centres i per la necessitat de donar resposta a l’increment d’alumnat en determinats centres i zones. També n’hi ha que s’utilitzen per poder mantenir serveis com els menjadors mentre es duen a terme actuacions als edificis. Per tot plegat, la paradoxa és que la baixada global de matrícula conviu amb la necessitat de continuar ampliant físicament determinats centres. Les dades agregades de les Balears amaguen realitats molt diferents segons el territori i el centre: mentre alguns perden alumnes, altres continuen necessitant espais addicionals.

Les aules modulars formen part d’un escenari més ampli d’inversió en infraestructures. Vera ha xifrat en més de 114 milions d’euros les grans obres impulsades per l’Ibisec durant la legislatura. Actualment hi ha més de 71 milions d’euros en obres en execució i altres 68 milions corresponents a actuacions en fase de licitació. A això s’hi afegeixen 25 milions en convenis amb ajuntaments. El conseller ha admès que les demandes són nombroses i que els recursos humans per gestionar-les són limitats. “No tenim recursos humans per donar sortida a tot”, ha assenyalat, tot defensant que l’Administració està fent feina “a escarada”. Entre les actuacions previstes també hi ha el pla de climatització dels centres. Educació està acabant els projectes dels primers centres del pla pilot, que inclouen aïllament exterior i renovació de fusteries abans de poder instal·lar sistemes d’aerotèrmia. "No es tracta de posar aire condicionat", ha dit Vera. La Fundació Universitat Empresa de la UIB estudia ara 20 centres més amb l’objectiu de tenir l’estudi acabat al novembre i poder licitar les actuacions.

Necessitats en augment

La fotografia del curs 2026-2027 és més complexa que la simple xifra global d’alumnes i de recursos. El sistema educatiu balear perd 2.342 estudiants, però la davallada recau de manera molt desigual sobre les dues xarxes: la pública perd 2.248 alumnes i la concertada, 94. Al mateix temps, Educació incrementa les plantilles, reforça els equips d’atenció a la diversitat, redueix ràtios i manté una forta inversió en infraestructures. I encara haurà de fer front a l’arribada d’alumnat durant el curs: el 2025-2026 es varen registrar 3.801 noves matrícules una vegada iniciades les classes, un fenomen que el mateix Vera ha admès que posa “en tensió” el sistema i que "va a més".