Com era M. Antònia Oliver París, segons la seva germana: “Era protectora, contestatària i justiciera”

PalmaUn dia, a l’escola, va cantar-li les quaranta a una monja que havia pegat a la seva germana petita. Era, i encara ho és, “molt protectora, contestatària i justiciera”. Va ser una nina “que es feia notar”, segons conta la protegida, la petita, Catalina. Parlam de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’entitat Memòria de Mallorca, que és la segona de tres germans. El germà gran és Francisco.

Tots tres nasqueren a Inca. Quan Maria Antònia (1957) tenia cinc anys, es mudaren a Palma, però mantingueren el lligam amb la capital del Raiguer perquè hi vivien els tiets i els cosins. Per això, encara ara es considera “molt inquera”. Es traslladaren a una planta baixa al barri de la Soledat per “logística”: “El nostre pare tenia botigues i alguns negocis, i ma mare dissenyava vestits i abrics de pell. Record que a casa, a Palma, venien cosidores. Supòs que era més fàcil fer feina des de Ciutat”, explica Catalina. Haver trescat tan sovint per les botigues de son pare va fer que un dels jocs per excel·lència de les germanes fos jugar a botigueres: “Ens discutíem perquè les dues volíem ser la dependenta!”, riu la petita, que afegeix que també jugaven “amb les Nancys” i a jocs de carrer.

Maria Antònia té cinc anys més que Catalina. “Sempre l’he vista com la meva protectora. Em defensava de tot i tothom, i jo a ella, també”. Les dues germanes eren còmplices. Per explicar el tarannà de la germana gran, Catalina conta que va ser ella qui li va ensenyar a colcar amb bicicleta. “Li va costar molt, perquè jo era molt travada, però hi va insistir. La constància és una de les grans virtuts que té na Maria Antònia”.

Segons els records de Catalina, la infància de la família Oliver París fou “càlida i agradable”. Encara pot reviure els moments que sa mare les pentinava i feia dues trunyelles a cada nina. “Ma mare era molt presumida i no se’n podia avenir que cap de les dues germanes ho fóssim, tan bufones i ben vestidetes que ens feia anar sempre”. De fet, era en aquests moments que la mare i Maria Antònia parlaven més: “Jo era petita i no li prestava tanta atenció, però sé que era mentre la pentinava que ma mare li començà a contar coses del padrí represaliat”, la història que va empènyer Maria Antònia a liderar Memòria de Mallorca amb una força inesgotable: “Ella devia tenir onze o dotze anys i la mare li contava què havia passat, amb pèls i senyals, mentre que a mi només em deia que Franco havia destruït la família. Supòs que, empesa per la curiositat, la meva germana també li demanava coses, i per això li contaren la història sencera. A mi m’ho varen contar molt més gran. Record que elles dues xerraven molt d’això”.

Maria Antònia va començar a festejar molt joveneta, a catorze o quinze anys, amb qui és el seu home avui, en Pep. “A mi em feien anar d’escopeta, però em tractaven molt bé tots dos, i m’ho passava molt bé amb ells”. Un dia la varen dur a una manifestació: “Vàrem acabar corrent davant els grisos. Na Maria Antònia em tenia agafada de la mà. No he corregut mai tant en la meva vida!”. A les dues germanes els agradava molt la cançó protesta: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon… Tenien pòsters del Che Guevara a l’habitació i fulletons reivindicatius. “El dia del 23-F, amb la meva germana i ma mare vàrem començar a arraconar-ho tot amb certa angoixa, per si de cas”, apunta Catalina.

Una de les coses que encara avui fan especial Maria Antònia és que “sempre ha tingut una capacitat molt forta per unir persones” i que és una “líder natural”: “A la seva colla, era predominant. Era impetuosa, tenia capacitat de moure gent. Era, i encara ara ho és, solidària. Com a germana, és molt acollidora i molt afectuosa, i també ho és amb els seus fills i amb els meus”.