Com era Antoni Torrens, segons el seu amic: “És una persona plena de llum; mai no ha tingut odi dins”

Palma“És una persona que t’il·lumina els pensaments. Per a mi, és el meu pare espiritual, fonamental a la meva vida. És un homenot d’aquests que en neix un cada segle. Un home universal que vibra i fa vibrar, i que tota la vida ho ha fet tot amb amor, generositat i tolerància”. Parla el poeta pobler Antoni Gost Curro (1953). Ho diu d’un altre Antoni, conegut, admirat i estimat, difícil de classificar: farmacèutic, activista cultural, agitador social i revolucionari. Parlam d’Antoni Torrens Gost (1937), impulsor de sa Pobla a Gràcia, de la trobada de xeremiers i lutiers, de la Llar de la Memòria, de la colla de dimonis Albopàs… entre tantíssimes altres coses.

Fill de Pep i Maria, Antoni Torrens va néixer a sa Pobla el 29 de gener del 1937, en un context polític i social de guerra. I va créixer durant la postguerra, en plena dictadura: “Va viure el pitjor del pitjor. Així i tot, l’amo en Toni trobava la manera de fer coses positives en temps difícils i obscurs. És una persona plena de llum, que mai no ha tingut odi dins”, comenta el poeta, amb admiració. Els separen 16 anys, però el temps els ha fet germans. Curro recorda com, a 10 anys, quedava enlluernat per la presència de Torrens: “Té una timidesa extravertida: s’acostava a tothom amb molta prudència i reserva, i per dir una cosa la pensava quaranta vegades. Té el do de fer sentir important el seu interlocutor, és acollidor amb les persones. Té una química preciosa”.

Al petit Antoni Torrens li agradava molt anar a escola. “Aquesta anècdota l’ha contada moltes vegades: un diumenge, després d’una profunda migdiada, el nin es va aixecar, es va mudar i agafà la cartera d’anar a escola. En sortir de ca seva, hi havia els seus pares asseguts a la fresca amb alguns veïnats. ‘I aquest on va, ara?’, pensaren. I ell, que era un infant, va anar fins a ca les Monges… però va trobar tancat i va haver de tornar cap a ca seva! Li agradava tant, l’escola, que hi volia anar en diumenge!”.

A ca seva eren marjalers, i Antoni va estar lligat des de menut a la terra, la marjal poblera, l’Albufera i el conreu. Uns espais, unes tasques, que el varen vincular també a la cultura popular. “Anaven amb el carro des de sa Pobla a l’enfront per anar a cercar alga i dur-la al camp, i així esponjar la terra. Dinaven, sovint, d’arengada i trempó, o de fideus amb anguiles, i sé que aquests són dels records més tendres i amorosos que té amb son pare”.

Els pares li varen voler donar estudis: va fer Farmàcia a Barcelona, acabà la carrera a Granada i va fer una estada al Centre Rockefeller de París. “Quan els veïns varen saber que en Toni se n’aniria a estudiar, trobaren que era una idea de bojos. Era fill únic: la gent pensava que el que havia de fer son pare era donar-li un xipó i enviar-lo a fer feina”, diu el poeta. Recorda rient que “quan l’amo en Toni estudiava al col·legi dels Teatins de Palma, un frare els aturava la ràdio quan sonava El negro bayón (cançó de la pel·lícula Arroz amargo) perquè no tinguessin pensaments impurs!”. El cinema, una altra gran afició d’Antoni Torrens: “Li encantava. L’únic paradís a què teníem accés en aquells anys”.

Una peça clau en la vida de Toni Torrens, i la seva gran col·laboradora, és Francisca Armengol: “Ella és el gran pilar de la seva vida. També és farmacèutica, i junts han estat un dels tàndems més solidaris i generosos que haurem tingut mai al nostre país i per al nostre país”, apunta, de manera contundent, el poeta. Varen comprar una farmàcia al carrer dels Oms de Palma. S’instal·laren a Ciutat, on nasqueren els fills. La vida familiar i professional mai fou un entrebanc per dedicar temps i doblers a la cultura popular, que defineix com una “eina de progrés”. Gost hi afegeix: “Entén la cultura com una manera de viure en col·lectivitat, de compartir ideals i per a ell era molt important enriquir el poble i les tradicions, perquè si no, no som res, i ho ha tingut molt clar tota la vida”.