La privatització de la serra de Tramuntana per l'eclipsi: Quan pagar un hotel dona més drets que viure-hi al costat

PalmaLa previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.

El dispositiu restringirà els accessos a la serra de Tramuntana des d'Andratx, Esporles, Valldemossa, Sóller, Fornalutx, Pollença i Caimari entre les 15 i les 21 hores. Durant aquesta franja horària, només podran travessar els controls els residents dels municipis afectats i les persones que acreditin una reserva en un hotel o un restaurant situat dins la zona restringida. Per a la resta de mallorquins, l'alternativa serà arribar abans de les restriccions o cercar un altre indret des d'on observar l'eclipsi.

Tot i això, tant el GOB com la plataforma Menys Turisme, Més Vida insisteixen que el debat no és si s'havien d'aplicar restriccions, sinó com s'han dissenyat. "Les restriccions són necessàries i s'han plantejat correctament", reconeix el portaveu de la plataforma, Dani Comas. El problema, afegeix, és que "la normativa no arriba a tothom". "Veim una vegada més que només es posa límits als residents", resumeix. Una reflexió que comparteix el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, que sosté que "el problema de la massificació i els privilegis per als turistes no són d'ara". "Des de fa molts d'anys s'ha donat barra lliure per construir i crear més places turístiques. S'han superat els límits de capacitat i vivim massificats. I quan hi ha un gran esdeveniment a l'illa el perjudicat sempre és el resident", afirma.

Segons Comas, les excepcions "no són casuals", sinó una mostra més de la prioritat que les institucions continuen donant a la indústria turística. "Han convertit l'eclipsi en una eina més de promoció turística i les restriccions estan pensades per no afectar els turistes que han pagat", afirma. Per això considera que "la planificació i les restriccions s'han fet només per als residents, no per als turistes", i acusa el Govern d'estar "disposat a tot per tal de no molestar els hotelers". Adrover coincideix que aquesta situació no és una excepció, sinó una constant: "Una vegada més és la població que s'hi ha d'adaptar i el gran perjudicat és el veí , mentre que els turistes gaudeixen sense restriccions de l'illa".

Es tracta d'una percepció que també tenen alguns dels residents que feia mesos que preparaven la jornada per observar el fenomen astronòmic. És el cas de Laura Muñoz, que assegura que les mesures "l'únic que fan és prohibir que els residents puguin veure l'eclipsi a la seva illa". Al seu entendre, les restriccions evidencien que el Govern continua prioritzant els visitants per damunt la població local. "El 26 de juliol, amb la manifestació, ja va quedar clar que els residents estan farts de la massificació i la resposta del Govern és continuar pensant en els turistes i perjudicant els residents", lamenta.

Per què les restriccions comencen a les 15 h?

El Govern defensa que el tancament dels accessos a la Serra a partir de les 15 h respon a criteris de seguretat i gestió de la mobilitat. Segons l'Executiu, després d'analitzar diferents escenaris i les previsions d'afluència, es va optar per aquesta franja horària perquè el 12 d'agost "és un dia feiner, però també en ple mes de vacances, quan moltes persones acaben la jornada laboral al migdia".

Per a Muñoz, en canvi, el funcionament mateix del dispositiu evidencia aquesta diferència de tracte. "Tanquen l'illa a partir de les 15 h, però no la tanquen per a tothom. Només molestam els residents. Un turista sempre és benvingut: si té hotel pot passar i, si no, com que no fa feina aquest dia, com sí que en feim els que vivim aquí, entra abans de les tres i ja està", afirma. "El que paga 1.000 euros per dormir a un hotel no massifica; massifica el resident que vol sortir de fer feina i gaudir de l'eclipsi a la seva illa", critica.

Manca de planificació

Les crítiques també apunten a la planificació del dispositiu. Moranta considera que el conflicte era previsible des de feia temps. "El problema és la improvisació i la manca de previsió. Si fa un any, o més, quan va començar la 'febre eclíptica' ja s'haguessin posat les mesures pertinents donant preferència als residents, ara no estaríem parlant d'això", assegura. En aquest sentit, denuncia que "les mesures han arribat poques setmanes abans de l'eclipsi i amb els residents com a únics perjudicats". Amb tot, Adrover hi afegeix que "feim tard sempre". "Les normes i les restriccions arriben quan tot ja està fora de control i acaben afectant sempre els mateixos, els veïns", lamenta.

Més enllà del fenomen astronòmic, les entitats ecologistes i els col·lectius crítics amb el model turístic interpreten aquest episodi com un nou reflex d'un debat que fa temps que acompanya Mallorca: qui té prioritat d'accés a un territori cada vegada més saturat. "Les restriccions són imprescindibles per evitar el col·lapse de la Serra", admeten, però consideren que "les excepcions tornen a situar el consum turístic per davant del dret dels residents a gaudir dels espais de ca seva". Per a Adrover, aquest cas és només un exemple més d'un model que s'ha anat consolidant durant anys. "El resident pareix que ja no té dret ni a viure a ca seva. Vivim en un decorat turístic on els visitants són sempre els beneficiats i privilegiats, en detriment dels veïns", denuncia. Així, el portaveu de Terraferida conclou amb una reflexió que resumeix el malestar d'una part de la societat mallorquina: "Mallorca és un experiment de fins on arriba la paciència humana".

Les conseqüències mediambientals

L'impacte de la massificació preocupa també especialment les entitats ecologistes, que alerten que els efectes sobre la serra de Tramuntana poden anar molt més enllà del col·lapse circulatori. Moranta adverteix que la promoció de la Serra com un gran mirador per seguir l'eclipsi "és una nova manera de destruir el territori" i considera que "per un minut i mig d'espectacle astronòmic podem estar anys a recuperar l'impacte mediambiental". Tot i valorar positivament les restriccions anunciades pel Govern, insisteix que només serviran per reduir-hi una part dels efectes i reclama que també es prohibeixi l'accés als espais més delicats. "L'erosió sobre l'ecosistema no es pot evitar, però sí que s'ha de minimitzar al màxim", defensa.

Adrover coincideix que la Serra viurà una situació d'extrema vulnerabilitat. "La pressió que suportarà deixarà conseqüències terribles", assegura, i alerta que qualsevol emergència, especialment un incendi forestal, podria convertir-se en "un problema extremadament gros". A més, adverteix que la pressió no es limitarà a la Serra, sinó que també afectarà recursos naturals com l'aigua. "Finalment, els que en pagarem les conseqüències serem els residents que vivim aquí tot l'any, no els visitants", conclou.

Davant aquest fet, reclamen limitacions més severes i controls per prohibir l'accés a les zones més vulnerables. "S'haurien de fer restriccions com es fa amb la 312, que es tanca tot Mallorca, que no pot passar ningú encara que vulgui. Si es fa per un esdeveniment privat, s'hauria de fer també per un esdeveniment públic en què ens jugam el nostre territori", conclou el president de GOB.