Les excavacions de la Bastida d'Alaró podrien aclarir les incògnites de la Mallorca tardoromana

PalmaEl jaciment arqueològic de la Bastida, a Alaró, torna a ser objecte d'investigació. Aquesta setmana ha començat la quarta campanya d'excavacions, que s'allargarà fins al 27 de novembre i que enguany se centra en la part més elevada de la mola, on hi ha un conjunt d'habitatges vinculats al sistema de murades de l'antiga fortificació tardoromana.

L'equip d'arqueòlegs, dirigit per Biel Llodrà, ha posat el focus en una casa que, per les seves característiques, sembla diferenciar-se de la resta de construccions del poblat. L'objectiu és aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana dels habitants de la Bastida i obtenir noves pistes sobre l'organització social i les possibles estructures de poder d'aquesta comunitat. Fins ara, les intervencions arqueològiques s'havien concentrat principalment a la zona més pròxima a les murades i als dipòsits d'aigua. Les campanyes anteriors hi han permès recuperar nombroses restes ceràmiques i animals, així com descobrir un aqüeducte que conduïa l'aigua des d'una font situada a prop de les construccions.

L'ampliació de les excavacions cap a la zona dels habitatges permetrà estudiar com s'organitzava aquest assentament i quines diferències hi havia entre les construccions. La campanya està promoguda per l'Ajuntament d'Alaró, amb el suport del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca i la col·laboració de l'Associació Al Rum. El batle d'Alaró, Llorenç Perelló, ha destacat la voluntat municipal de continuar investigant i preservant el jaciment. "L'Ajuntament manté una política decidida d'investigació i preservació d'aquest jaciment i tot quan tengui a veure amb el patrimoni alaroner", ha afirmat. Perelló també ha assenyalat que la compra de la finca de sa Bastida per part del Govern balear ha de representar un impuls per a les investigacions i facilitar l'accés públic als seus valors paisatgístics, etnològics i hídrics, gràcies a l'elaboració d'un pla d'usos.

Un enclavament clau dels segles obscurs de Mallorca

El jaciment de la Bastida és conegut des de fa segles, però durant molt de temps es va interpretar erròniament com una construcció defensiva posterior a la conquesta de Jaume I. Segons aquesta hipòtesi, hauria estat un refugi provisional per als habitants d'Alaró en cas que un atac els impedís arribar a la penya del Castell. Aquesta interpretació es va revisar dècades enrere, després de localitzar en superfície materials d'època romana, com ara tègules i monedes. Les troballes varen permetre situar la cronologia de l'assentament entre els segles IV i VIII, un període en què Mallorca va formar part de l'àmbit de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble.

L'arqueòleg Guillem Rosselló Bordoy va definir aquesta etapa com els "segles obscurs de Mallorca", a causa de l'escassetat de documentació escrita i de registres arqueològics. Per això, les excavacions de la Bastida tenen una rellevància especial: poden aportar informació sobre una etapa encara poc coneguda de la història de l'illa. Els treballs també compten amb la participació de voluntaris, que donen suport als professionals en tasques com la retirada de terra, la recuperació de materials arqueològics, la neteja i la reconstrucció de les peces trobades.