Les estades més breus obliguen a rebre un 21% més de turistes

PalmaL’any 2000, la major part dels turistes que arribaven a les Balears quedaven almenys una setmana. En un 52,5% dels casos, les estades eren d’entre una i dues setmanes, segons un informe de la Cambra de Comerç i el Cercle d’Economia de Mallorca. Un quart de segle després, segons dades de l’Ibestat, la mitjana de les estades ha quedat reduïda a cinc nits en el cas dels establiments hotelers. Això suposa que, si les estades haguessin mantingut la durada que tenien el 2014, els hotels balears haurien necessitat uns 2,2 milions de clients menys per assolir les mateixes pernoctacions del 2025. Un canvi de tendència que, segons el doctor en Geografia de la UIB Ivan Murray, respon a l’extensió del “consumisme accelerat” al món turístic que obliga a moure més persones per mantenir la mateixa activitat.

La reducció no és recent. L’any 1989, l’estada mitjana dels turistes durant la temporada alta era de 13,14 dies. L’any 2000 ja havia baixat fins a 10,66, segons l’estudi de la Cambra de Comerç. Aleshores, el 43,2% dels visitants passaven fins a una setmana a les Illes, mentre que una dècada abans només ho feia el 17,1%. La transformació del model vacacional ja havia començat.

María (demana ometre el llinatge) ha fet feina 22 anys a la Platja de Palma, a recepció i com a subdirectora, i encara va conèixer “aquelles famílies que venien dues setmanes”. “El sistema funcionava com un rellotge, perquè les entrades i sortides eren sobretot el cap de setmana”, afirma. “Passaven gust d’estar a l’hotel i com a molt anaven a Palma un dia, compraven alguna excursió, i alguns, pocs, llogaven cotxe. Ara, venen per tres dies i lògicament això provoca més rotació de llençols, neteges d’habitació a fons i molta més feina”, explica.

Les dades hoteleres de l’Ibestat permeten seguir-ne l’evolució des del 2014. Aquell any, els viatgers s’allotjaven als hotels de les Balears una mitjana de 6,16 nits; el 2019 ja eren 5,49 i el 2025, només 5,09. En 11 anys, la durada de les estades s’ha reduït un 17,4%. Per mantenir el mateix nombre de pernoctacions, aquest escurçament obliga a incrementar un 21% els clients.

L’any passat, els establiments hotelers varen registrar prop de 12,5 milions de viatgers i 63,4 milions de pernoctacions. Si les estades haguessin mantingut la durada mitjana del 2014, n’haurien bastat aproximadament 10,3 milions per ocupar el mateix nombre de nits. La diferència és d’uns 2,2 milions de clients. Es tracta d’un càlcul teòric que manté constants les pernoctacions i que no té en compte l’evolució de les places turístiques.

Els hotelers en són conscients

La gerent de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), María José Aguiló, reconeix aquesta transformació, la qual la mateixa patronal ha donat a conèixer als mitjans de comunicació durant la World Travel Market. “Hi ha preferència per visitar més llocs amb estades de menys dies. Això implica més rotació de persones per produir les mateixes pernoctacions”, explica. Segons Aguiló, els viatgers decideixen cada vegada més d’acord amb el temps, les connexions aèries i les activitats que poden fer a la destinació, sovint amb reserves de darrera hora. La patronal també recorda que el creixement substancial de les places de lloguer vacacional contribueix a explicar l’augment del trànsit aeroportuari.

De dues setmanes a tres dies

María explica a l’ARABalears que avui la gestió de les reserves “és una bogeria, amb arribades qualsevol dia i a qualsevol hora, i reserves al darrer moment que potser són només per a dues nits”. “Alguns reserven i et diuen que estan a punt d’arribar” diu.

El degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà, atribueix aquesta evolució a dos factors. El primer és l’abaratiment dels vols i l’augment de les connexions aèries, impulsats, en bona part, per les companyies de baix cost. El segon és el canvi en la manera de repartir les vacances. “Allà on antigament la gent concentrava les vacances en un o dos viatges, ara hi ha una tendència a fer-ne cinc o sis cada any”, assenyala. En lloc de passar dues setmanes a Mallorca, un mateix consumidor pot optar per anar quatre dies a l’illa, passar-ne uns altres als Pirineus i fer una escapada a Venècia.

Murray situa aquesta conducta dins una transformació més àmplia dels hàbits de consum als països desenvolupats. “Així com tenim productes tèxtils de temporada, en el turisme això es tradueix en estades molt més curtes, més viatges i més destinacions. És com anar ratllant els llocs d’una llista”, explica. El geògraf considera que les grans empreses turístiques han contribuït a consolidar el desig de viatjar contínuament. Abans, la promoció es concentrava en la televisió; ara, “les xarxes socials i els influencers amplifiquen els missatges que conviden a descobrir una nova destinació que no et pots perdre de cap manera”. “Hi ha una feina de les corporacions de picar pedra per generar a les persones aquesta necessitat de la fuita permanent”, sosté.

L’escurçament de les estades també modifica la manera de moure’s per Mallorca. Deyà ho explica amb un exemple: un turista que passa una setmana a l’illa probablement visitarà una vegada Valldemossa, una vegada la Seu i una vegada el caló del Moro. Si el substituïm per dos turistes que hi passen tres dies cadascun, tots dos poden voler visitar aquests mateixos indrets. Amb gairebé les mateixes pernoctacions, determinats espais reben més visites.

Més saturació

“Això acaba provocant més sensació de saturació”, sosté el degà, que precisa que es tracta d’una percepció personal i que no disposa d’un estudi científic que quantifiqui aquest efecte. María descriu una evolució semblant a la Platja de Palma. “Aquesta gent ve tres dies i va pertot. Es mou molt més, proporcionalment, que una família que podia passar una setmana aquí i llogava el cotxe només dos dies”. Deyá recorda, com els hotelers, que internet ha duit aparellada una davallada de les reserves vinculades als operadors turístics tradicionals i un augment de les contractacions directes, que fomenten “més improvisació i un trencament progressiu de les vacances tradicionals”.

Deyà relaciona aquest canvi amb una mobilitat més dispersa. Els visitants que no arriben amb un paquet turístic organitzat utilitzen més els cotxes de lloguer i també el transport públic, que comparteixen amb els residents. Segons la seva interpretació, això pot incrementar la pressió sobre les carreteres i els serveis de transport, encara que el nombre de persones allotjades simultàniament no variï.

Murray és especialment crític amb l’acceleració de les visites. “És com si haguéssim passat de la cultura de la gastronomia tranquil·la, amb sobretaula, a la cultura del McDonald’s. I Mallorca és un McDonald’s”, afirma. El geògraf considera que les vacances curtes afavoreixen un consum intensiu dels llocs més coneguts. “Si vens quatre dies a Mallorca i has d’anar al Caló del Moro, a Palma i a tots els llocs, ho intensifiques tot”. “La majoria de les destinacions turístiques ja no són llocs de vacances, són aparadors de consum ràpid per publicar tot d’una a xarxes socials”, sentencia.