Eivissa viu l’eclipsi en el temps de descompte
Milers d’espectadors també varen poder assistir a la batalla electrònica entre el disco house del Café Mambo i el chill out del Café del Mar, amb els núvols que varen amenaçar el fenomen astronòmic fins al darrer moment
EivissaCom la selecció espanyola, en el darrer moment. Els milers de persones que varen triar aquest dimecres la zona de Ses Variades, a Sant Antoni de Portmany, per veure l’eclipsi, varen témer durant vint minuts llargs que els núvols espatllassin l’experiència. Fins i tot, algun dels frustrats assistents va començar a xiular, seguint la lògica de qui també aplaudiria una posta de Sol, com si el Sol hi pogués fer alguna cosa. Però just en el darrer segon, la mescla de calima i núvols es va esvair i almenys es va poder contemplar el clímax del fenomen astronòmic: l’efecte ‘anell de diamants’ just abans de l’ocultació completa; l’halo de llum quan la Lluna tapa el Sol completament... Un moment màgic, fins i tot pertorbador, si no fos que anava acompanyat de la inevitable banda sonora eivissenca. I a tot volum. El disco house que punxava un DJ al Café Mambo s’escoltava amb claredat ben bé a 400 metres de distància.
Però aquest és en realitat el final de la crònica. Comencem pel principi. El transport públic va funcionar a Eivissa. Això és notícia. Va funcionar almenys per anar i tornar entre Vila i Sant Antoni en autobús, que és el que va fer un servidor. El Consell eivissenc va superar la prova de facilitar que milers de persones es traslladassin a Ponent i al Nord de l’illa. És un fet notable, perquè Eivissa ja pareix que s’ha de col·lapsar en alguns moments sense que hi passi cap eclipsi. L’augment de freqüències i els autobusos directes entre Vila i alguns punts, com Sant Antoni, hi va ajudar. I la previsió i actitud cívica de milers de persones també hi va contribuir.
Així que, a mitja tarda, ja érem uns quants que voltàvem pel passeig de Ses Variades, armats amb la botelleta d’aigua, amb una calor innombrable; com si el Sol digués: ja després m’eclipsaré, però de moment... L’únic que resistia la radiació solar sense fondre’s era un venedor instal·lat damunt les roques de Ses Variades, just entre el Café del Mar i el Café Mambo, i que oferia ulleres oficials a 10 euros damunt d’una paradeta molt ben posada; si optàveu per adquirir-les a un dels venedors que anaven circulant pel passeig, només us en demanaven 5. Vaig trobar que eren preus molt raonables si estau desesperat. Almenys, Sant Antoni va canviar per un dia el tràfic de gas del riure -un autèntic problema de salut pública a la capital portmanyí- pel mercat oficial d’ulleres.
Com que m’avorria -perquè, és clar, és l’eclipsi del segle etcètera etcètera i bla bla i encara falten dos hores i mitja-, decideix escriure-li a una amiga astròloga.
- Des del punt de vista astrològic, un eclipsi és bo o dolent?
- Un eclipsi és una purga-, contesta sense vacil·lació.
- Caram. També he llegit que, en els pròxims dies, és possible que caiguin diversos líders polítics, sobretot governants que no exerceixen el lideratge de forma genuïna.
- Home, en els pròxims dies...; igual no serà tan ràpid, però l’eclipsi és produeix en el signe de Lleó; Lleó és el signe de la monarquia i del lideratge... I ho deixa aquí, com dient: dedueix tu mateix...
Si no teniu reserva, no hi teniu res a pelar
Mentrestant ha anat arribant la gent. Desenes, centenars, milers quan ja passen de les 7... El que pareixia un roquerar desert -Ses Variades és una quilomètrica franja de roques planes entre la badia de Portmany i el Caló des Moro, just amb l’illot de Sa Conillera al davant- s’ha transformat en un tràfec continu de persones que tracten de trobar la millor posició; famílies senceres amb nens, tovalloles, para-sols, tàpers amb el menjar i cerveses; treballadors que han pogut sortir abans -alguns comerços han anticipat el tancament a les 7-; grups d’adolescents, grups de turistes que tracten d’ubicar-se... També les taules del Café del Mar i del Café Mambo s’han omplit. Son els grans cafès -o beach clubs, perquè no està molt clar- que ocupen la millor franja de Ses Variades; desenes i desenes de taules amb les millors vistes. Aquí, si no teniu reserva, no hi teniu res a pelar. Hi ha l’Eivissa amb reserva i l’Eivissa que no en té. Una taula al Café del Mar costa entre 100 i 200 euros per persona. Preu d’eclipsi. Les mateixes fonts ens asseguren que, per una taula al Café Mambo, s’han arribat a pagar 750 euros.
I és que al Café Mambo a més hi ha muntada la preparty de la festa Medvza, que després es traslladarà a la discoteca Hï de Platja d’en Bossa. En meitat de la terrassa del cafè s’hi aixeca una espectacular taula de DJ -amb DJ incorporat-, llums i un equip d’altaveus ben remorós; de fet, el house -crec que és house, o drum and bass potser- fagocita tot al seu voltant centenars de metres, molt més enllà dels límits propis de l’establiment. Una barrera de guàrdies de seguretat no deixa que ningú s’acosti a la zona, ni que hi faci fotos: és una terrassa VIP blindada. Al mateix cafè hi ha els que tenen vista directa de l’eclipsi, sense que ningú els pugui tapar -això explica els preus-, i els que estan en segona fila, ja darrere del passeig; una altra barrera de guàrdies els separa de la gent que transita el passeig. Perquè, és clar, és un passeig, i és públic -vull dir, que l’hem pagat entre tots- i tampoc no se’l poden quedar sencer; igual la gent arribaria a queixar-se. La música del Mambo està tan alta que fins i tot es menja el tímid chill out que punxen els vesins del Café del Mar, una mica més anèmic rítmicament en la batalla per veure qui omple més l’espai sonor. Així que des de la barra de còctels del Cafè del Mar, amb l’orella dreta escoltes house i amb l’esquerra chill out. Ja, després, el teu cervell s’ho organitza com pot.
A Ses Variades la festa no ha acabat, però l’eclipsi in extremis sí. Me’n vaig pel nou bulevard Vara de Rey de Sant Antoni, inaugurat no fa gaire com el ‘camí a la posta de Sol’; uneix el West End amb Ses Variades i, mira per on, desemboca just entre el Café del Mar i el Café Mambo. Si és que ja sabia el Sol on havia de pondre’s. Me’n vaig pensant en el revers astrològic de l’eclipsi. I si fos ver? I si fos ver que l'eclipsi fes net de sàtrapes, dictadors i fills de puta? Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol, cantava Quico Pi de la Serra. I si resulta que això d’avui no ha estat un eclipsi?, i si només han estat alguns milers de fills de puta que han decidit aixecar el vol? Li faig una ullada a un canal de notícies del mòbil: encara no diu res sobre la probable dimissió de Donald Trump.
