La massificació a la mar Balear per veure l'eclipsi, una realitat: quines en seran les conseqüències?

PalmaLa mar Balear també va patir la massificació provocada per l’eclipsi solar. Les imatges captades durant la jornada per la Guàrdia Civil mostren trams sencers de costa estibat d’embarcacions, amb milers de barques fondejades a poca distància les unes de les altres i una densitat especialment elevada en alguns dels punts amb més visibilitat del fenomen. Una estampa que converteix en realitat una de les principals preocupacions que els experts i les entitats ecologistes havien expressat abans de l’eclipsi: la possibilitat que la massificació turística que habitualment es viu a terra es traslladàs també a la mar.

Abans de la jornada, les estimacions apuntaven que més de 10.000 embarcacions podrien sortir a navegar per les aigües de les Balears. Era una previsió i no un recompte oficial –no és possible saber amb exactitud quantes barques varen sortir a la mar–, però les imatges de l’eclipsi fan pensar que aquesta xifra es podria haver assolit i fins i tot superat.

Una massificació que deixa empremta

El problema d’aquesta concentració extraordinària d’embarcacions és que la massificació no acaba quan desapareixen les barques de l’horitzó. Un dels principals riscos és l’impacte dels fondejos sobre les praderies de posidònia, especialment en les zones de poca profunditat i més freqüentades. Abans de l’eclipsi, experts i entitats ecologistes ja advertien que una sortida massiva d’embarcacions podia provocar un increment dels fondejos damunt aquestes praderies i causar danys que poden tardar dècades a recuperar-se.

La posidònia és especialment vulnerable a aquesta pressió. Una sola àncora pot arrabassar una superfície de la praderia que necessita anys per tornar a créixer, de manera que la multiplicació dels fondejos en una mateixa jornada pot tenir un impacte considerable.

Però la massificació també implica més pressió sobre l’ecosistema marí: més embarcacions, més motors, més renou, més residus i més possibilitats d’abocaments de combustible o aigües brutes. El que durant una estona va ser una imatge inaudita –una mar completament esquitxada de barques– també és la fotografia d’un litoral sotmès a una pressió extraordinària.

La mar, convertida en un altre espai massificat

L’escena té, a més, una particularitat: la massificació de la mar es va produir mentre les administracions intentaven precisament evitar la massificació a terra. Durant dies es varen preparar restriccions de trànsit, controls d’accés i zones oficials d’observació per impedir que els espais naturals més sensibles de Mallorca i de la resta de les Illes quedassin col·lapsats.

A la mar, en canvi, milers d’embarcacions varen poder cercar el seu propi mirador. No hi havia un aforament per a les aigües ni una barrera que impedís concentrar-se davant les zones amb millor visibilitat. I el resultat és el que mostren les imatges: una mar extraordinàriament massificada, amb embarcacions fondejades pràcticament una al costat de l’altra.

La jornada també va deixar incidents. Salvament Marítim va haver d’intervenir en diversos episodis, entre els quals hi ha l’incendi d’una embarcació a Cala Pi, amb tres persones rescatades, i el rescat d’una embarcació pneumàtica que s’enfonsava a Eivissa. El dispositiu marítim s’havia reforçat precisament davant la previsió d’una jornada excepcional, amb desenes d’efectius, embarcacions de Salvament Marítim i Creu Roja i l’helicòpter Helimer.

L’eclipsi va durar poc més d’un minut. La massificació, però, va durar hores. I mentre les imatges d’una mar plena de punts blancs quedaran com una de les estampes més espectaculars de la jornada, també obren una pregunta incòmoda sobre els límits de la capacitat de les Balears: fins a quin punt pot suportar el litoral una nova concentració massiva d’embarcacions sense que el cost ambiental sigui massa elevat?