Com era Biel Mesquida, segons el seu amic Nicolau Dols: “Sa mare i sa padrina ja eren grans lectores”

PalmaEs coneixien de vista fins que un fet va provocar que els seus fils de vida s’embullassin per sempre. El lingüista i catedràtic Nicolau Dols ens parla de l’escriptor Biel Mesquida: “L’any 2001, en Biel publicà T’estim a tu, un recull d’articles sobre la Mallorca del moment. Jo en vaig escriure una ressenya a El Mirall. Uns dies després, quan encara fèiem servir contestadors automàtics, vaig arribar al despatx i hi havia un missatge seu. No em deia res. Simplement recitava, de manera impecable, el poema Desolació de Joan Alcover. Vaig entendre aquell gest com una forma elegant i molt seva d’agrair-me la ressenya. Cal dir que té una de les millors veus dels Països Catalans per recitar”. L’amistat es va consolidar un poc més tard, quan coincidiren fent feina a la UIB. Nicolau no va conèixer Biel de petit, però la seva relació és una sobretaula tan llarga que el catedràtic diu que en pot donar alguns detalls.

Tot d’una apunta que “la seva biografia ajuda molt a entendre la seva personalitat”. Neix l’any 1947 al País Valencià, a Castelló de la Plana, perquè sa mare hi exercia de mestra. Son pare també era mestre, “una professió itinerant, en aquell moment”. Per això la família passà per Ciutadella, Manacor i altres indrets. “Aquesta itinerància és fonamental per entendre’l. No es pot identificar amb un únic lloc, perquè ha incorporat el canvi permanent com una part essencial de la seva manera de veure el món”, apunta Dols.

Una altra circumstància decisiva de la infantesa que el va marcar “és que va tenir un accés prematur als llibres”. I conta: “Sa mare era una gran lectora, igual que sa padrina. Va créixer envoltat de literatura escrita, a més de la tradició oral. Quan coincideixen una intel·ligència natural amb una exposició tan primerenca als llibres, el resultat és una personalitat literària molt singular”. Biel Mesquida sol explicar que quan tenia tres anys ja escrivia cartes als padrins. “Jo no sé fins a quin punt aquest record és exacte, però sí que seria molt interessant poder veure aquelles cartes”, diu el lingüista.

L’any 1964 se’n va anar a Barcelona per estudiar Biologia, i més endavant va fer Ciències de la Informació. “Aquesta doble formació explica moltes coses. D’una banda, hi ha l’escriptor barroc; de l’altra, una manera molt científica d’observar la realitat, una enorme atenció pels detalls i un lèxic molt ric també des del punt de vista tècnic. Tot això es reflecteix en la seva escriptura”.

Diu Dols sobre Mesquida que és “una força de la naturalesa”: “És un intel·lectual extraordinari. Jo no he vist ningú llegir com ell. Té una velocitat de lectura i una capacitat de comprensió absolutament excepcionals. No sé si és una qualitat natural o adquirida, però és impressionant. Està permanentment al dia de tot el que es publica”. Però hi ha una altra cosa que el fa, potser, encara més especial: “Una altra característica molt significativa és la seva humilitat intel·lectual. Sempre s’ha preocupat perquè la llengua dels seus llibres sigui impecable. Quan té un dubte, consulta. Quan vol crear una paraula nova, la crea; però, quan no ho té clar, demana consell. Jo mateix l’he ajudat moltes vegades en qüestions lingüístiques. És un creador immens, però també algú que mai no ha deixat d’aprendre”.

Totes les paraules que empra Dols per parlar de Biel són grosses i amples. Diu que té una habilitat única per crear xarxes i establir vincles entre persones; i que sempre està pendent dels seus amics. “És empàtic, patidor en el bon sentit de la paraula, i té la capacitat de posar-se a la pell dels altres”. Com a creador, Dols admira “la seva capacitat per reinventar-se”. I així: conclou “En Biel no ha volgut repetir mai una fórmula. Sempre ha cercat un llenguatge nou. Per això el consider un dels grans creadors de la literatura catalana contemporània”.