"Què feim aquí?": la sorpresa d'un músic de la Banda Municipal a l'acte per Ceuta
Els partits de l'oposició retreuen al govern de Martínez el caràcter "partidista" de l'acte institucional que acabà amb crits contra Pedro Sánchez
-
CAST -
ENG -
DE
Palma"Hòstia! Què feim aquí?". Aquesta va ser la reacció d'alguns dels membres de la Banda Municipal de Música de Palma quan, pocs minuts abans de començar l'acte en defensa de Ceuta, varen veure l'ambient i van sentir els crits contra el govern espanyol i Pedro Sánchez. Un dels músics explica que la formació havia estat requerida pel batle, Jaime Martínez, i que l'afrontaren com un acte institucional més. "Però una cosa és estar amb el poble de Ceuta i una altra és voler desbancar un govern", resumeix.
El músic ha explicat a l'ARA Balears que aquest dijous hi ha hagut "un poc de xafardeig" entre els integrants de la banda i que les opinions estaven dividides. Alguns consideren que la formació sí que va ser utilitzada de manera partidista, mentre que d'altres no creuen que els crits despectius fossin incitats pel batle ni pel seu discurs, sinó que varen ser persones que varen aprofitar la convocatòria per llançar les seves pròpies proclames. Sigui com sigui, el músic considera que la Banda no hauria d'estar ficada dins els "trulls dels polítics", sinó que hauria de limitar-se a fer arribar a la ciutadania la música de banda.
La manifestació convocada a Palma en defensa de Ceuta acabà convertida en un acte de crítica al govern de Pedro Sánchez, una deriva que també ha provocat les crítiques dels partits de l'oposició. MÉS per Palma ha denunciat especialment l'ús de recursos municipals i de la Banda Municipal de Música en una concentració que considera "clarament partidista", mentre que el PSIB ha qüestionat el discurs del PP i del Govern de Marga Prohens sobre la situació de la ciutat autònoma. Per part seva, Podem ha lamentat la presència de grups neonazis i que s'hagin fet servir símbols feixistes i consignes xenòfobes.
El regidor de MÉS per Palma Miquel Àngel Contreras ha remarcat que la seva "solidaritat amb la ciutadania de Ceuta és absoluta", però també amb "el drama de les persones migrants". El que rebutja, ha afirmat, és que el batle de Palma, Jaime Martínez, "aprofiti aquesta situació per fer política de partit utilitzant les institucions i els recursos que són de tothom".
Contreras ha considerat que una convocatòria inicialment promoguda per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va acabar transformada en una mobilització "clarament partidista per part del PP i l'extrema dreta". En aquest sentit, ha posat el focus en la participació de la Banda Municipal: "La Banda Municipal és de tot Palma, no la banda sonora del Partit Popular ni de l'extrema dreta".
"On acaba l'Ajuntament i on comença el PP?"
Per al regidor ecosobiranista, el fet que l'Ajuntament aportàs recursos municipals mentre el batle encapçalava la convocatòria desdibuixa la frontera entre institució i partit. "On acaba l'Ajuntament i on comença el PP?", ha qüestionat. "Cort no és del PP. La Banda Municipal no és del PP. Els recursos públics no són del PP. Són de tots els palmesans i palmesanes", ha conclòs. "No és acceptable que Martínez els utilitzi com a part de l'escenografia política del PP", ha denunciat el representant de MÉS per Palma.
Per la seva banda, el diputat del PSIB Marc Pons ha coincidit a assenyalar el caràcter polític que va acabar adquirint l'acte. Segons ha explicat, el PP havia presentat la convocatòria com una concentració "en defensa de Ceuta", però els insults contra el president del govern espanyol i els crits de "Pedro Sánchez, fill de puta" i "Pedro Sánchez, dimissió" varen evidenciar, segons Pons, que l'objectiu era "desgastar el govern" més que no donar suport a Ceuta.
"On és la solidaritat?"
Pons també ha criticat la posició de la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, i ha qualificat de "doble discurs i hipocresia" que el Govern mostri preocupació per la situació de Ceuta, però rebutgi l'acollida a les Balears de 20 menors migrants procedents de la ciutat autònoma. "On és la solidaritat?", ha demanat el diputat, que ha reclamat una resposta coherent davant la situació dels menors. Tal com ha remarcat: "On és la idea de construir Espanya de manera conjunta si l'únic que fas és afavorir els insults al president del govern, però les teves responsabilitats, d'ajudar i acollir alguns al·lots menors els dius que no".
Símbols feixistes i consignes racistes
La regidora de Podem a Palma, Lucía Muñoz, ha assegurat que la formació ja havia advertit abans de la concentració que Jaime Martínez podia utilitzar una convocatòria presentada com a institucional per fer oposició al govern espanyol. "Ahir va quedar demostrat", ha afirmat Muñoz, que considera "especialment greu" que l'Ajuntament de Palma convocàs una mobilització que, segons denuncia, havia estat avalada per grups neonazis i en la qual es varen veure "símbols feixistes" i es varen sentir "consignes racistes i xenòfobes". "Una cosa és la solidaritat amb Ceuta i una altra el que vàrem veure ahir", ha remarcat.
Muñoz també ha acusat el PP i Vox de centrar el seu discurs en les persones migrants i ha defensat que el problema de fons és que la política migratòria espanyola depengui del Marroc. La regidora de Podem ha reclamat al govern espanyol que trenqui relacions amb el règim marroquí, exigeixi una major implicació de la Unió Europea en la protecció dels drets humans i garanteixi "una resposta digna i humanitària" per a les persones que han arribat a Ceuta. Segons Muñoz, aquesta seria "la millor manera de mostrar la nostra solidaritat amb Ceuta".
141 persones mortes
Segons les dades de Caminando Fronteras citades per la formació, 141 persones han mort durant la crisi iniciada el 30 de juliol, amb 78 cossos recuperats a Ceuta i 63, al Marroc. Miquel Àngel Contreras ha lamentat que aquest drama quedi en segon pla davant la disputa política i ha defensat que la situació de Ceuta s'hauria d'abordar des de la "solidaritat", els recursos públics i una resposta humanitària.
"Hi ha 141 persones mortes. Persones que han mort ofegades o esclafades intentant travessar una frontera. Aquesta hauria de ser una de les primeres coses de què parlàssim quan parlam de Ceuta. Però la dreta i l'extrema dreta prefereixen esborrar aquestes víctimes del relat i convertir el sofriment humà en combustible polític per alimentar l'odi i la confrontació", ha afirmat Contreras.