El miracle de l’R+D+I a la Universitat de les Illes Balears
Aquest mes d'agost s'ha fet pública la caiguda de la Universitat de les Illes Balears de les 1.000 primeres posicions del rànquing mundial 2026 d'universitats de la Shanghai Ranking Consultancy (ARWU). És, òbviament, dolorós per a tots els qui estimam la institució, i especialment per als qui hi dedicam la vida professional. Que la UIB desaparegui d'un aparador de l'elit acadèmica mundial després d’haver-hi estat des del 2017 sorprèn, i més encara quan hi apareixen altres 30 universitats de l'Estat. Un primer factor extern que ho explica és l'entrada accelerada d'universitats xineses, que desplaça institucions d'arreu del món amb independència de com hagi evolucionat la recerca que fan. És part de la causa.
Conservem la calma. La investigació que es fa a la UIB és excel·lent i millora a mesura que la van dotant, lentament, dels recursos humans i materials mínims per competir amb garanties. Tres constatacions internes demostren i expliquen l'evolució de la UIB a l'ARWU.
Les persones importen. L'entrada de la UIB a l'ARWU el 2017 s'explica per l'impacte sostingut de publicacions importants del grup de Fisiologia Vegetal en els darrers 20 anys sobre l'efecte del canvi climàtic a la fotosíntesi. Com a conseqüència, els Drs. Jaume Flexas, Hipólito Medrano, Jeroni Galmés i Miquel Ribas, per ordre d'aparició a la llista, figuraren a la llista Clarivate (empresa proveïdora d’informació i anàlisi de l’activitat investigadora) dels autors més citats del món. Per aquest fet, la UIB va rebre entre 7 i 15 punts addicionals a l'ARWU, la qual cosa va suposar que s’incrementàs entre un 20 i un 50% la puntuació total de la UIB als ARWU 2017-2024. A partir de 2023, el Dr. Antoni Sureda apareix a Clarivate gràcies a l'impacte dels seus treballs sobre contaminants en organismes marins mediterranis, farmacologia de productes naturals i estrès oxidatiu en nutrició. En el darrer any, Clarivate no ha concedit la menció d'altament citat a cap investigador de la UIB, i deixa a zero aquest indicador a l'ARWU 2026 per primera vegada en 10 anys.
La mida, en aquest cas, importa. La posició a l'ARWU de les universitats espanyoles reprodueix, en gran mesura, l'ordenació per la seva mida. Com més professorat, més bona posició: la correlació és de 0,76 i cap altre indicador ho prediu més bé. Aquesta relació tan forta és conseqüència de la definició del rànquing: un 90% de l'ARWU valora produccions absolutes sense normalitzar-les per dimensió. El rànquing no separa la qualitat de la mida: mesura volum. Indicadors menys sensibles al volum, com la producció per càpita del mateix ARWU i els indicadors per càpita del U-Ranking, situen recurrentment la UIB en el primer terç del sistema universitari espanyol. Que la UIB no sigui a l'ARWU 2026 no vol dir que hi investiguem més malament. Vol dir, sobretot, que som menys.
Els recursos importen. Quatre universitats més petites que la UIB es mantenen a l'ARWU 2026: la Pompeu Fabra, la de Girona i la Rovira i Virgili, del sistema català, i la Jaume I, de Castelló. Cap d’aquestes té més personal investigador que la UIB. Totes disposen de més recursos per investigador. Si la mida és igual, són els recursos els que en decideixen la posició.
El problema de les Illes Balears no és, en absolut, la qualitat de la recerca, del col·lectiu investigador ni dels tècnics: és la inversió estructural en el sistema que l'ha de sostenir. El 2024, les Illes Balears varen dedicar a R+D el 0,40% del PIB: la xifra més baixa de l'Estat i menys d'un terç de la mitjana espanyola (1,50%). Som els darrers. Catalunya hi dedica l'1,73%: més de quatre vegades el nostre esforç relatiu. Madrid arriba al 2,18%. Navarra (2,34%) i el País Basc (2,30%) encara hi destinen més, si bé disposen d’un règim fiscal propi que en fa difícil la comparació directa. I mentre la despesa estatal creix un 6,9%, la de les Illes Balears pateix el retrocés més gran de l'Estat. La distància amb les regions europees capdavanteres, on l'objectiu del 3% del PIB fa anys que és el marc de referència, és encara més gran.
Duim molts anys de desavantatge acumulat, i això no es recupera amb un pressupost puntual ni en una legislatura. Els darrers governs han fet esforços importants que cal reconèixer: han començat a redreçar una situació que venia de molt enrere. Però el que l’R+D+I de les Illes Balears necessita és un pacte social robust, expressat de manera explícita per totes les forces polítiques: àmpliament majoritari, estable i plurianual, capaç de garantir la competitivitat del sistema de ciència propi. Les Illes Balears, i la UIB en concret, tenim un clima, un territori i uns serveis que suposen un avantatge competitiu evident per generar un ecosistema de ciència, tecnologia i innovació líder internacional. Només ens ho hem de creure.
Perquè el que tenim avui és, senzillament, un miracle. La recerca que fan les persones que integren la UIB –investigadores, investigadors i personal tècnic– és acreditadament excel·lent, i ho és malgrat el dèficit acumulat que arrossega el sistema. Cap país no es pot permetre viure indefinidament d'un miracle. Es tracta, per tant, de convertir-lo en el resultat previsible d'una planificació: d'una inversió decidida per la recerca de primer nivell.
I no es tracta de satisfer una consultora que elabora rànquings a l'altre cap del món. Es tracta d'assumir tots plegats que el coneixement és una palanca acreditada de progrés social i millora del benestar de la ciutadania, també a les Illes Balears. El rànquing és només un termòmetre. Necessitam acció urgent. A la UIB hi som, preparats i motivats per liderar l'avenç: només hem de deixar de confiar en els miracles.
