Les depuradores de les Balears, al límit per l’augment de població i la massificació turística

PalmaLes depuradores de les Illes Balears estan cada vegada més pressionades pel creixement de la població i de l’activitat turística. És la principal alerta de l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

L’any 2025 aquestes instal·lacions varen tractar 49,3 hectòmetres cúbics d’aigua residual. El volum ha augmentat un 15,1% a Mallorca, un 10,1% a Menorca i un 6,8% a Eivissa en cinc anys, mentre que a Formentera ha disminuït un 19%. L’increment és especialment destacat a la costa, on el cabal tractat ha crescut un 30,3%, davant el 0,8% dels nuclis de l’interior. A Cales de Mallorca, per exemple, gairebé s’ha triplicat.

A Mallorca, Campanet, Campos, Consell i Inca varen superar el seu cabal de disseny durant la major part del 2025. Campanet ho va fer els dotze mesos, tot i haver rebut un 18,6% menys d’aigua residual que el 2021. L’Aliança considera que això evidencia que la capacitat de la infraestructura ja era insuficient.

El problema no és només de capacitat. La qualitat de l’aigua que arriba a les depuradores també empitjora. A Mallorca, 38 de les 56 instal·lacions varen registrar algun mes d’incompliment en la qualitat d’entrada, mentre que el 27,6% del cabal va arribar amb algun incompliment, davant el 15,1% del 2021. La situació s’agreuja durant els mesos d’estiu, quan augmenta el cabal tractat.

Un altre dels problemes destacats és la salinitat. El 76,2% del volum d’entrada de Mallorca va superar el llindar el 2025. Segons l’Aliança, les infiltracions d’aigua marina a les xarxes de clavegueram en dificulten la depuració i poden impedir la reutilització posterior de l’aigua. A Eivissa, aquest indicador arriba al 97,9%, el valor més alt de l’informe.

Eivissa millora amb la nova depuradora de la Coma

Eivissa presenta un creixement més moderat del volum d’aigua residual, però és l’illa amb la pitjor qualitat d’entrada: les 11 depuradores varen registrar algun mes d’incompliment i el 40,1% del cabal anual hi va arribar amb problemes. En canvi, la nova depuradora de la Coma, que ja tracta el 46,9% del cabal de l’illa, ha permès elevar el compliment de sortida fins al 88,8%.

Menorca ha registrat un augment del 10,1% del volum d’aigües residuals. Ferreries és un dels casos que més preocupa, després d’haver superat el seu cabal de disseny durant vuit mesos del 2025, tot i haver estat remodelada el 2017. L’illa, però, manté els millors nivells de compliment de les Balears, amb un 98,4% del cabal dins els límits anuals.

Formentera és l’única illa on disminueix el volum d’aigua residual i també l’única sense cap incompliment de sortida durant cinc anys consecutius. Tot i això, la seva única depuradora té més de 25 anys i està pendent d’una renovació pressupostada en 6,1 milions d’euros.

Un parc de depuradores envellit

L’Aliança alerta que el principal problema és també l’antiguitat de les infraestructures. El 82,5% de les 80 depuradores gestionades per Abaqua es varen construir abans de l’any 2000 i la meitat no han estat remodelades mai. Entre el 2018 i el juny del 2026, només s’han licitat sis obres de remodelació de més d’un milió d’euros.

L’entitat reclama que qualsevol nou creixement urbanístic estigui condicionat a la capacitat real de les infraestructures de sanejament i que s’accelerin les actuacions previstes al Pla hidrològic. També demana que es reparin les xarxes de clavegueram per reduir les infiltracions d’aigua marina i impulsar la reutilització de l’aigua depurada.

"Les depuradores estan absorbint en silenci la pressió d’un creixement poblacional i una massificació turística que no s’atura", ha advertit el portaveu de l’Aliança per l’Aigua, Rafael Tur, que reclama una modernització dels procediments administratius per accelerar unes obres que, segons l’entitat, ara es poden allargar durant dècades.