El curs escolar arrenca amb 936 alumnes més a l'escola concertada i 823 menys a la pública

PalmaEl curs escolar 2025-2026 comença amb 161.201 alumnes d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, 113 més. Es tracta d’un increment sensiblement inferior als 1.183 del curs anterior, un fet que es pot atribuir a la baixada de la natalitat. D’aquests, 128.111 són a Mallorca; 12.559, a Menorca; 19.268, a Eivissa, i 1.263, a Formentera. Davant aquest fet, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha reconegut que mentre la població ha baixat a Infantil i Primària, ha pujat a 0-3 (+1.391) i lleugerament a ESO. Qui sí que ha guanyat alumnes, i molts, és l’escola concertada. 800 a Mallorca, 14 a Menorca, 64 a Eivissa i 58 a Formentera (que ha duplicat les places d’aquest tipus). Per tant, arreu de les Balears la concertada ha guanyat 936 alumnes. A Mallorca, la pública en perd 459; a Menorca, 283; a Eivissa, 75, i a Formentera, 6. En total, 822 alumnes menys. El primer curs escolar íntegrament organitzat per la Conselleria d'Educació del PP (2024-2025) també va deixar un viratge a favor de la concertada. El 2024-2025 va començar amb 488 alumnes menys a l'escola pública i 1.671 més a la concertada.

Enguany, com cada any, ha augmentat el nombre de docents, amb 176 més a l’escola pública i 23 a la concertada. Així, Vera ha indicat que d’ençà del començament de la legislatura s’han guanyat 1.122 efectius. Ara per ara, queden vuit places sense cobrir arreu de les Illes. En el mateix període de l’any passat en mancaven 117.

Atesa la vulnerabilitat de l’alumnat, en augment, Educació també ha apostat per incrementar el personal de suport. Així, als centres públics es disposarà de 451 orientadors (16 més), 24 nous auxiliars Tècnics Educatius (ATE) i 34 especialistes de suport més. També augmenten els psicòlegs educatius. N’hi haurà 43 als centres públics i 36 als concertats. La pujada es deu al fet que s’incorporen als CEIPIESO, mentre que ara només atenien els centres que tenen etapa de Secundària.

El curs escolar 2025-2026 comença a les Illes Balears amb importants novetats impulsades per la Conselleria d’Educació i Universitats, entre les quals destaquen l’entrada en vigor dels nous decrets de currículum, la limitació de pantalles a les aules d’Infantil i Primària, l’ampliació de places per a infants de 0 a 3 anys, noves infraestructures escolars i mesures destinades a reforçar la gestió i l’equitat educativa.

Reforç d’aprenentatges i ús limitat de pantalles

Amb l’inici del nou curs, entren en vigor els nous decrets que regulen els currículums d’educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Les noves directrius aposten per reforçar els aprenentatges bàsics, especialment amb un increment d’hores dedicades a matemàtiques i llengües. Un dels aspectes més rellevants d’aquests canvis és la limitació de l’ús de dispositius electrònics individuals. Es prohibeixen a tota l’etapa d’educació Infantil i als tres primers cursos de Primària. A quart, se'n permet un ús màxim d’una hora diària, mentre que a cinquè i sisè es podrà ampliar aquest temps si es garanteix la compatibilitat amb els objectius pedagògics i el benestar dels alumnes. En casos justificats, es podrà superar aquest límit per afavorir l’accés a l’aprenentatge.

També entra en vigor la nova ordre que regula l’ús de telèfons mòbils als centres educatius públics i concertats. La normativa prohibeix l’ús de dispositius personals tant en horari lectiu com durant l’esplai, activitats complementàries i sortides escolars. Només se n’autoritza l’ús en situacions específiques, com ara per motius mèdics. Pel que fa a l’àmbit lingüístic, el Pla pilot de segregació lingüística s'estén a 19 centres, tots concertats.

Nous centres escolars i inversions en infraestructures

Durant aquest curs s’estrenen quatre escoles: el CEIP de Can Picafort (450 places), Ses Deveres de Caimari (225), Sant Miquel de Son Carrió (150) i el CEIP Tramuntana de Palma (675), amb una creació total de gairebé 700 noves places. Enguany, es destinaran 95 milions d'euros a infraestructures. Entre els projectes destacats hi ha la construcció del nou IES Maioris a Llucmajor (9,8 M€), l’ampliació de l’IES Sant Marçal de Marratxí (5,5 M€) i el nou centre de sa Pobla (8,2 M€), entre d'altres. A Menorca destaca el CEIP Mercadal (8,3 M€) i la reforma del poliesportiu de l’IES Maria Àngels Cardona. A Eivissa es construeix el CEIP Es Faralló (9,5 M€) i a Formentera s’amplia l’IES Marc Ferrer. Gràcies a aquestes actuacions, es preveu eliminar una vintena d’aules modulars aquest curs, de les 159 encara en ús.

Una de les principals novetats tecnològiques d’aquest curs és la implantació progressiva del sistema Llull, una plataforma digital que cerca modernitzar la gestió administrativa dels centres i reduir-ne la burocràcia. Tots els centres públics ja disposen d’una finestreta electrònica única per comunicar-se amb la Conselleria. Un total de 29 centres participen en una prova pilot centrada inicialment en la gestió econòmica, i amb vista al gener-febrer, quan l'eina es farà extensiva a la resta dels centres, s’ampliarà a la resta de mòduls de gestió, com el d’activitats complementàries. Els equips directius han iniciat la formació per implementar correctament la nova eina.

Preu del menjador, limitat

Es manté el preu limitat del menjador escolar: 6,85 euros per als alumnes fixos i 7,55 € per als eventuals. La Conselleria hi destina 10,27 milions d’euros, mentre que als ajuts per a llibres de text i material didàctic s’hi donen 3,15 milions, amb 296 centres beneficiats. Una mesura pionera d’aquest curs és la incorporació al servei de transport escolar dels alumnes amb custòdia compartida, que podran utilitzar parades diferents dins una mateixa ruta, sempre que el centre educatiu formi part de l’itinerari. El servei de transport –ordinari i adaptat– té un cost estimat de 26,5 milions d’euros i atén uns 18.600 alumnes.

A més, es prohibeix el consum de begudes energètiques durant les sortides escolars als centres públics. Aquesta mesura s’aplica aquest curs mitjançant instruccions internes, però quedarà recollida legalment en el futur decret de menjadors escolars, previst per al curs 2026-2027, que regularà també els serveis d’alimentació de 0 a 3 anys.