El feixisme les va assassinar a Manacor; 90 anys després, han tornat a casa

ManacorForen violades, insultades, vexades i assassinades en un acte públic. Amb tota la crueltat que hom és capaç d'imaginar, Dària i Mercè Buxadé Adroher foren matades a Manacor dia 5 de setembre del 1936 per ordre del sanguinari feixista Arconovaldo Bonaccorsi, l'autoproclamat “comte Rossi”. No estaven totes soles, les acompanyaven altres tres dones, infermeres que s'havien enrolat com a voluntàries amb l'expedició del capità Alberto Bayo a Mallorca.

“Hi havia una matera rabiosa a Manacor”. Amb aquesta sintètica i dura frase, l'historiador Antoni Tugores resumeix la situació que es vivia fa 90 anys a l'únic indret de Mallorca on hi hagué front obert de Guerra per intentar defensar la II República.

Santa Coloma de Farners, el poble d’on provenien els pares i els padrins de les germanes Buxadé, els ha retut aquest dissabte el primer gran homenatge d’ençà d’aquell dia fatídic, nou dècades enrere. Ha estat a iniciativa de La Bulla, una entitat formada per joves que ha aconseguit implicar l’Ajuntament i bona part del municipi en un cicle de memòria desenvolupat durant mesos. "Molts de farnesencs no coneixien aquesta història. Per poca sensibilitat que tinguis, és una història que arriba molt endins", explica Antoni Tugores, l’historiador que ha aprofundit en la vida i l’assassinat de les dues germanes.

La Bulla ha volgut aprofitar el 90è aniversari per "revertir la situació injusta" que havia condemnat Dària i Mercè Buxadé al silenci i la desmemòria. "Volíem posar-les al lloc que mereixen tenir a Santa Coloma i donar a conèixer la seva història amb el rigor dels historiadors", explica Ernest Morell, membre de l’entitat. La commemoració, afegeix, també vol ser "un recordatori dels horrors que suposa el feixisme, en un moment molt delicat que ens permet veure que no hi estam vacunats". "La defensa de la memòria i dels valors democràtics no és només responsabilitat de l’esquerra, sinó de tothom", adverteix.

Tugores ja havia presentat a Santa Coloma de Farners, nou anys enrere, Moriren dues vegades, la biografia de Dària i Mercè Buxadé. Amb tot, bona part dels veïns ja no ho recordaven i una nova generació ha volgut recuperar-ne la memòria. "Que una associació tan jove hagi estat capaç d’organitzar tot això té molt de mèrit. El poble ha volgut mirar enrere i ha trobat la manera de reivindicar-les, encara que sigui tard", assenyala.

Amb aquest objectiu, La Bulla ha organitzat durant els darrers mesos projeccions, conferències, presentacions, recitals i actes de memòria pública. El cicle va començar amb la projecció del documental Milicianes i un col·loqui amb el dramaturg i investigador Jaume Miró i l’historiador Julià Rodríguez, on es presentaren les darreres investigacions sobre la identitat de la cinquena miliciana. L’acte central d'aquest cicle va tenir lloc dissabte, just quan es complien 90 anys de l’assassinat. La jornada va començar a la Biblioteca Joan Vinyoli, on Tugores va reconstruir "l’aventura humana" de les germanes: la seva vida abans de viatjar a Mallorca, la seva participació en l’expedició republicana i els darrers dies abans de ser assassinades.

Després de la presentació, una conversa moderada per la periodista Gemma Busquets va reunir familiars de Dària i Mercè. Més de vint membres de la família Buxadé Adroher, alguns arribats des d’Irlanda, varen participar en una trobada marcada per l’emoció. Entre ells hi havia Carles Buxadé, de 92 anys i nebot de les dues infermeres, que durant dècades ha perseverat en la recerca sobre el destí de les seves ties. “Dària i Mercè han aconseguit tornar a casa”, digué Ann Buxadé, reneboda de les infermeres milicianes.

"La tossuderia d’en Carles per saber què els havia passat és a l’origen de la nostra amistat i de tota aquesta col·laboració", recorda Tugores. Carles Buxadé i la seva filla Ann varen facilitar a l’historiador bona part de la informació que li va permetre reconstruir-ne la trajectòria. La trobada també va reunir altres branques d’una família marcada per la complexitat i les ferides de la Guerra Civil, entre les quals la família mexicana, que ha aportat les mostres d’ADN necessàries per intentar identificar les restes.

L’homenatge va continuar al carrer de Pare Lluís Rodés amb la col·locació de dues pedres de memòria Stolpersteine dedicades a les germanes. Hi assistiren, entre d’altres, els batles de Santa Coloma de Farners i de Manacor, Pep Prat i Miquel Oliver; la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis; familiars de les víctimes i representants de La Bulla. La jornada va acabar amb la inauguració d’un mural de dotze per quinze metres, obra de Roc Blackblock, i una actuació musical de la manacorina Carme Vives.

"Va ser un acte molt solemne, amb una gentada i un grau de participació i d’atenció immens", relata Tugores. Per a l’historiador, però, el moment més intens va ser el retrobament amb la família: "Feia molts d’anys que no ens vèiem. Hi havia molts de motius per emocionar-se".

L’homenatge ha permès establir, a més, un pont de memòria entre Santa Coloma de Farners i Manacor. Mentre al municipi català es col·locaven les pedres i s’inaugurava el mural, al cementeri de Son Coletes es tornaven a dipositar flors i poemes en record de les cinc infermeres assassinades, a iniciativa del Col·lectiu de Dones de Llevant. "Agermanar aquests dos pobles en l’homenatge a les germanes és un símbol molt important", reivindica Tugores. "Quan veus que un poble tanca aquest cercle, sents que és la reparació que demanam. Per a molta de gent va ser una descoberta; per a la família, va ser com tancar una ferida".

L’historiador recorda que l’homenatge de Son Coletes va començar el 2010, juntament amb Antònia Matamalas i el Col·lectiu de Dones de Llevant, perquè consideraven que les cinc sanitàries mereixien "una atenció i una cura específiques". "En el seu assassinat també hi havia sexisme: no es tolerava que una dona pogués participar activament en les tasques de la guerra", afirma. Enguany, malgrat que Tugores no hi pogué ser perquè participava en els actes de Santa Coloma, l’homenatge va congregar més persones que mai i moltes altres hi varen acudir durant el cap de setmana per deixar-hi flors i poemes.

Reparació incompleta

La reparació, tanmateix, encara no és completa. La troballa de quatre cossos de dona enterrats plegats a Son Coletes, l’any 2023, reforça la convicció que corresponen a quatre de les cinc infermeres assassinades. El mal estat de les restes, però, encara no ha permès obtenir-ne material genètic suficient per identificar-les. "Sabem que són elles i, si només en poguéssim identificar una, podríem confirmar la identitat del grup", explica Tugores.

També queda per confirmar definitivament la identitat de la cinquena miliciana i l’autoria del diari que ha permès reconstruir els seus darrers dies. Una investigació de Jaume Miró i Julià Rodríguez identifica, gairebé amb tota certesa, Josefina Garcia Prats com la cinquena dona assassinada i com la probable autora del diari. La hipòtesi documental és molt sòlida, però encara falta localitzar el manuscrit original i obtenir-ne la confirmació mitjançant l’ADN. "El més important és poder identificar totes aquestes dones a Son Coletes i confirmar la identitat de l’autora del diari", conclou Tugores.

Noranta anys després, la recerca continua oberta, però els noms i les vides de Dària i Mercè Buxadé ja han començat a ocupar l’espai públic del qual el feixisme va voler esborrar-les.