Les Pitiüses ja no poden subsistir sense dessalació

PalmaDues terceres parts de l'aigua que consumeixen els eivissencs i el total de la que arriba als formenterers prové de la dessalació d'aigua marina. D'aquesta manera, la dependència de les Pitiüses a la dessalació és pràcticament total. Segons les dades del Govern, la dessalació era la font del 63% de l'aigua que es va subministrar a Eivissa el 2023 –la d'aqüífers només va suposar el 36%. L'augment de la població i el nombre de turistes ha determinat aquesta situació, però també la necessitat de deixar descansar els aqüífers eivissencs, molt sacrificats per la sobreexplotació.

En poc més d'una dècada, Eivissa ha passat de dessalar 6,5 milions de metres cúbics a superar els 13 milions el 2024 –un augment del 100%. La incorporació de la tercera dessaladora eivissenca –la de Santa Eulària– l'any 2018 va provocar un important augment d'aquest sistema d'obtenció d'aigua, amb més de 4 milions de metres cúbics dessalats els tres darrers anys.

La salinització de l’aqüífer de Formentera es va produir fa dècades a causa de la intensificació del turisme i l'increment de població. Des de la dècada dels 90, la pressió sobre els recursos hídrics va provocar-ne una extracció excessiva. Es tracta d'un fenomen que s’ha anat agreujant des de fa dècades, principalment a causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics de l’illa. Segons un estudi de l'Aliança de l'Aigua, publicat el 2017, l'aqüífer subterrani de Formentera es trobava en estat de greu salinització des de l'any 2012. La salinització es produeix per la intrusió marina quan l'extracció d'aigua subterrània supera la capacitat de recàrrega de l'aqüífer i permet que l'aigua salada de la mar entri a l'aqüífer.

Tot i l'aposta per la dessalinització, tant a Eivissa com a Formentera, on es dessala gairebé tanta d'aigua com a Mallorca, els aqüífers no es recuperen. Segons els darrers estudis coordinats pel catedràtic de Geografia Cels García, la recuperació dels aqüífers no té els efectes esperats. "Detectam una important presència de la salinització, i això demostra que deixar descansar i recarregar els aqüífers no té resultats significatius a curt termini", ha explicat a l'ARA Balears.

Mallorca i Menorca viuen del subsol

En canvi, Mallorca i Menorca viuen encara principalment del subsol. En el cas de Mallorca, els aqüífers suposen el 80% del subministrament, i a Menorca aporten el 90% del total de l'aigua que es consumeix. Però els increments de pressió humana que experimenten ambdues illes obliguen el Govern a incrementar el percentatge d'aigua dessalada per evitar una major salinització.

En el cas de Mallorca i Eivissa, el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, ha confirmat a l'ARA Balears que determinades zones necessiten urgentment aturar l'explotació del subsol. "Aquesta realitat és especialment greu al Pla de Mallorca, a Artà, al Migjorn, a zones del Llevant de Mallorca i a l’illa d’Eivissa, on la disponibilitat hídrica natural ja no pot sostenir la demanda consolidada". En opinió de Calafat, l'única alternativa és la dessalació, que permetrà "diversificar les fonts de subministrament, millorar l’eficiència i reduir progressivament la pressió sobre els aqüífers si volem garantir-ne la disponibilitat futura".

L'Executiu ha posat en marxa els estudis tècnics per licitar tres noves dessaladores: una al Llevant de Mallorca, una altra a Eivissa i una tercera a Menorca. "A més, s’estan optimitzant les instal·lacions existents –com la d’Alcúdia– i millorant-ne l’eficiència energètica", assegura el director general de Recursos Hídrics.

No hi estan d'acord les entitats ecologistes, especialment el GOB, en el fet que l'única estratègia hagi de ser fabricar més aigua. "Cal aturar d'una vegada per totes el creixement urbanístic desbocat, que ens condemna a fer malbé els recursos naturals i que ignora que generar aigua té un cost energètic i ambiental inassumible", assegura la portaveu del GOB Mallorca, Margalida Ramis.