Els aqüífers van cap a la salinització: tots estan sobreexplotats

PalmaL’extracció d’aigua potable dels aqüífers illencs, que són el principal recurs natural per abastir la població de les Balears, supera els paràmetres que marca la llei i que els tècnics recomanen. Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, totes les masses importants d’aigua subterrània superen el 80% d’explotació, mentre que el Pla Hidrològic fixa precisament aquest percentatge com a límit legal per garantir-ne la conservació.

No només això: l’índex d’extracció sobrepassa el 100% de la capacitat d’explotació en més de la meitat dels aqüífers. És a dir, s’extreu més aigua que la que es recull. Al Port d’Andratx, on la construcció de xalets amb grans consums d’aigua està desbocada des de fa anys, l’explotació de l’aqüífer és molt superior a la seva capacitat:un 128%. Ciutadella i Maó, amb un 105% i 106% d’índex d’explotació respectivament, mostren la mateixa situació a Menorca. A Eivissa, els aqüífers de Porroig i Cala Tarida superen el 115%.

Amb aquest panorama, els científics asseguren que estam davant una greu agressió ambiental. Segons el catedràtic de Geografia de la UIB i expert en la matèria Cels García, assistim a “la destrucció d’un recurs natural de primer ordre, bàsic per a la vida”. “Si es manté aquest nivell d’explotació, les masses d’aigua van cap a la salinització i contaminació per nitrats i altres elements químics. Sobreexplotar-los és debilitar-los i hipotecar el futur”, diu.

El director general de Recursos Hídrics del Govern, Joan Calafat, és conscient de la gravetat de la situació.“Es pot afirmar amb dades objectives que una part important dels aqüífers de les Balears està en situació de sobreexplotació des de fa anys. No és una situació nova ni puntual”, assenyala. Segons Calafat, els darrers informes afirmen que “més del 40% es troben en mal estat, per sota dels llindars de sostenibilitat”. “Tenim masses amb nivells molt baixos, altres amb problemes de qualitat, com nitrats i salinització i, en alguns casos, les dues coses alhora”, explica.

Aquesta és la realitat que es coneix a partir dels punts de control dels pous, però cal no perdre de vista que “el gran drama és que la major part de l’extracció d’aigua es fa sense cap tipus de control”, subratlla el director de l’àrea de Territori del GOB Menorca, Miquel Camps, qui recorda que a l’illa hi ha prop de 2.400 pous actius i només es té informació oficial del que treuen 150. “Estam convençuts que la situació encara és pitjor del que ens podem imaginar”, etziba Neus Prats, la portaveu del GEN-GOB d’Eivissa. Prats comenta que “a Serra Grossa, per exemple, la sobreexplotació és brutal”. “En molts casos la sal està com a deu vegades per damunt del límit permès, i senzillament fa que l’aigua ja no sigui potable”, afegeix.

Una pregunta inevitable és per què hem arribat a aquesta situació. Segons els ecologistes, la resposta és senzilla: “Els límits ecològics estan sobrepassats i no es qüestiona en absolut el creixement de la demanda, que és la causa del problema. És insostenible”, lamenta Margalida Ramis, responsable de l’àrea de territori del GOB. “Hem anat ficant gent fins que tot rebenti, i els que ho denunciam fa dècades que ho vàrem advertir. És molt trist, estam massacrant el medi natural”, critica per la seva banda Neus Prats.

Quines conseqüències tindrà aquesta situació? “No es recuperaran els aqüífers mentre no canviï la tendència de manera radical, i no pinta que la cosa vagi per aquí”, respon Cels García. Si els aqüífers són encara el recurs principal del subministrament a les Illes –tot i que a Eivissa i Formentera ja s’empra més aigua dessalada– i la sobreexplotació perjudica la quantitat i qualitat de la seva aigua, què sortirà per l’aixeta el dia de demà?

El director general de Recursos Hídrics considera que només augmentant la dessalació es podran deixar descansar els aqüífers i mantenir una qualitat raonable de l’aigua per al subministrament humà. “El Govern té clar que cal augmentar la capacitat de dessalació. Ja es fan els estudis per a tres noves dessaladores: una al Llevant de Mallorca, una altra a Eivissa i una tercera a Menorca. A més a més, s’estan optimitzant les instal·lacions existents –com la d’Alcúdia– i millorant-ne l’eficiència energètica. Segons els estudis tècnics que gestionam, d’aquí a 10 anys necessitarem produir 26.000 milions de litres més d’aigua dessalada per cobrir la demanda”, explica.

Reduir la demanda com a alternativa

Per la seva banda, els ecologistes consideren que duplicar la dessalació és “un error”, segons adverteix Margalida Ramis. “Pensar que la tecnologia ho resol, és un suïcidi. Hem de recordar que això té unes conseqüències molt concretes en matèria d’emissions, que hi ha uns compromisos de reduir-les, i resulta que a les Balears encara pensam a augmentar-les. No hi ha altre camí que el decreixement”, diu Ramis.

A més de la reducció de la demanda –com a mínim, no incrementar-la–, el GOB insisteix a gestionar millor el que hi ha. A Menorca, Miquel Camps proposa “reduir les pèrdues de les canonades, i transformar els grans jardins de gespa en espais mediterranis”. “La gespa verda hauria de comptar com a superfície d’ocupació urbanística de la parcel·la”, apunta.

Amb les normatives per combatre la manca de pisos, que intensifiquen els usos urbanístics, i una demanda de segones residències que no atura d’omplir de xalets el camp i el litoral, “el panorama és desolador”, lamenta Neus Prats. Per aquest motiu, reclama que s’aturi radicalment la concessió de llicències urbanístiques, per molt que es facin noves dessaladores. “L’aigua dessalada surt cara econòmicament i ambientalment, i d’això sembla que ningú no en vol parlar”, sentencia.

Per part seva, Joan Calafat admet que “el creixement demogràfic i turístic no es pot plantejar al marge dels límits físics dels recursos”. “La sostenibilitat implica compatibilitzar desenvolupament amb capacitat d’abastament. Això implica rigor, planificació i una mirada a llarg termini”, afirma Calafat. “Cada nou desenvolupament urbanístic ha de tenir una avaluació clara de disponibilitat hídrica abans de ser autoritzat. La gestió dels recursos hídrics ha de deixar de ser un element posterior per passar a formar part del disseny inicial de qualsevol projecte”, reivindica.

Els experts coincideixen que “no es pot plantejar un creixement constant en un context de canvi climàtic tan important”. “No es pot fiar tot a la tecnologia, perquè dessalar suposa una sèrie d’impactes que també s’han d’internalitzar dins el procés. Tenim un problema com a societat perquè no ens mentalitzam del valor de l’aigua, de la seva importància i de la necessitat de preservar els recursos existents, que són principalment els aqüífers”, considera Cels García.

Mentre que el Govern planifica augmentar la dessalació com a única sortida al problema de la sobreexplotació dels aqüífers, un tècnic consultat per l’ARA Balears insisteix que, “si es fan les dessaladores previstes, el preu de l’aigua serà d’or, i només la podran pagar els més rics”, adverteix.