Palma sacrifica els aqüífers i només fa servir la meitat de l'aigua dessalada que fa 20 anys

PalmaPalma sobrexplota els seus aqüífers i, en contra del que recomanen els experts de la UIB i el Pla Hidrològic, no en respecta la recuperació any rere any i empra menys aigua dessalada, la fórmula per deixar descansar els recursos del subsol, que fa 20 anys. Segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA Balears, els 11,2 hectòmetres cúbics que es varen consumir el 2024 són la meitat que els més de 20 que va agafar Emaya de la dessaladora el 2005. Aquell va ser un any d'enorme consum d'aigua de la dessaladora, però a Palma ha superat 11 anualitats la xifra de consum d'aigua dessalada del 2024. Segons els experts consultats, això confirma que "no s'està fent cas a les indicacions dels organismes internacionals ni dels principis més bàsics de la gestió de l'aigua. "Els aqüífers sobreexplotats se salinitzen i recuperar-los és gairebé impossible", assegura el professor de Geografia de la UIB Cels García.

Mentrestant, almenys tres de les principals masses d'aigua subterrània que abasteixen Palma es troben en un estat de sobreexplotació. Una d'elles, l'aqüífer de Sant Jordi, té un nivell d'extracció del 121%, quan hauria de ser del 80% com a molt.

Per què l'Ajuntament no vol emprar la dessaladora?

Una de les causes d'aquesta situació –la compra de menys aigua dessalada de la que recomanen els especialistes– és que la ciutat ha de pagar l'aigua si prové de la planta d'Abaqua, un organisme públic del Govern. En canvi, extreure aigua del subsol és gratuït. "Això és molt perillós. Hem de recordar que el Pla Hidrològic obliga a reduir el consum dels aqüífers en un màxim del 80%", assenyala Cels García. S'ha de treure menys aigua que la que hi entra, i la situació és a l'inrevés a la majoria dels aqüífers de Palma.

Consumir més aigua de la dessaladora implicaria pagar més i haver d'apujar la factura, una decisió que, segons fonts municipals, el batle no preveu. Per aquest motiu, com va avançar l'ARA Balears, Jaime Martínez vol fer la seva pròpia dessaladora i no pagar al Govern.

L'ARA Balears ha demanat a Emaya més informació sobre aquesta iniciativa, que està en fase d'estudi tècnic. A l'espera de la resposta dels portaveus de l'empresa municipal d'aigües, el que figura a l'expedient és l'interès de Cort per no haver d'adquirir aigua i produir la seva. "La construcció d'una dessaladora pròpia és una solució viable i necessària com a alternativa a comprar aigua dessalada a ens externs", assenyala el contracte d'encàrrec de l'estudi d'aquesta nova planta.

La sobreexplotació es remunta en el temps

Entre el 2000 i el 2008, la mitjana d'aigua dessalada que Palma va comprar a Abaqua va estar molt per sobre dels 12 hectòmetres cúbics. En canvi, els darrers anys ha baixat de manera considerable. El 2022 i el 2023 va superar lleugerament els 7 hectòmetres, "una quantitat molt inferior a la que s'hauria d'haver consumit si es volien salvaguardar els recursos hídrics", confirma un tècnic especialista de l'Administració que demana l'anonimat. "S'ha de veure el règim de plogudes de cada any, però en tot cas assistim a una disminució sostinguda de l'aigua que recullen els aqüífers i la seva protecció ha de ser prioritària", insisteix la mateixa font.

El decret llei per obtenir sòl, una amenaça per a l'aigua

Els tècnics de Recursos Hídrics s'han pronunciat sobre la suficiència hídrica de Palma. Ho varen fer durant la tramitació del Pla General de Palma (PGOU) i varen concloure que no hi ha prou aigua per al creixement que es preveu. El fet positiu, segons va dir a l'ARA Balears Neus Truyol –exregidora d'Urbanisme i autora política del PGOU–, era que "el document temporalitza els creixements, que són progressius, i que donen temps a la ciutat a preparar-se i dotar-se d'aigua". Ara, amb el decret llei que s'ha aprovat, es destrueix tota la planificació i es pot executar tot de cop, que és una barbaritat", afirma Truyol.