Prohens i Martínez ignoren els tècnics que advertien que Palma no té aigua per a 20.000 pisos més

PalmaPalma ja no podia assumir amb els recursos actuals el creixement de 26.000 habitatges nous prevists fins a 2038 al Pla General de 2023. L’aigua disponible no basta, varen concloure diversos informes del Govern, entre ells el de Recursos Hídrics, la direcció general competent en la matèria. Ara, l’escenari ha empitjorat amb la llum verda per construir fins a 20.000 pisos més (46.000 en total) gràcies al decret llei aprovat pel PP i Vox. Experts com el catedràtic de Geografia de la UIB Cels García adverteixen: “Els números de l’aigua no surten”.

El Govern i l’Ajuntament de Palma estan ignorant els informes que adverteixen sobre una idea clara: la ciutat viu per sobre de les seves possibilitats en matèria d’aigua potable a causa de l’enorme creixement de població i places turístiques dels darrers 20 anys. Ha passat de 379.000 habitants el 2004 als 480.000 actuals, un 26% més al qual s’han d’afegir també les noves places d’allotjament hoteler.

És en aquest context de creixement desmesurat –dels més grans de la Mediterrània en els darrers anys– on s’han afegit la construcció d’unes 26.000 cases noves. Segons el criteri tècnic dels experts en recursos hídrics que figuren a la documentació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), no hi ha prou aigua per cobrir el darrer tram de l’increment previst. Aprovat per l’esquerra poc abans de perdre les eleccions de 2023, el pla estableix quatre fases temporals per al desenvolupament urbanístic i és a la darrera –a partir de 2035– quan s’estima que no hi haurà aigua per fer front a la demanda.

Les 26.000 noves llars estaven previstes en un període de 16 anys, però després de l’aprovació del decret llei per solucionar el problema de l’habitatge, s’ha permès que els promotors no hagin de complir aquesta temporalització, sinó que puguin fer-ho tot de cop. I s’han afegit 20.000 cases noves als mateixos urbanitzables existents. “No quadra. Per començar, hem de recordar que el Pla Hidrològic obliga a reduir al 80% l’ús dels aqüífers subterranis, per protegir-los, cosa que no es fa ni es té en compte. I, en segon lloc, per molt que la dessaladora pot augmentar la producció, aquesta no bastaria en l’escenari que s’ha dibuixat. És excessiu i insostenible totalment”, conclou Cels Garcia.

Els diferents informes deixen clar que només la dessalació pot permetre a Palma sortir d’aquest embut que pateix en matèria d’aigua. Els principals aqüífers sobre els quals Palma basa el subministrament es troben en mal estat. A més, el del Pont d’Inca ja pateix un grau d’explotació del 94%, mentre que la Vileta supera el que estableix l’autorització, amb un 112% d’extracció d’aigua. A més, Palmanova i Sant Jordi ja tenen consideració de risc. “El que hauríem de fer és anar recarregant més els aqüífers, i, per tant, reduint el percentatge de l’aigua que s’extreu, que és exactament el contrari del que s’està fent”, lamenta el catedràtic de la UIB.

Per tant, si hi ha coincidència tècnica en el fet que els aqüífers estan al límit –tot i que Emaya continua proposant també en diferents documents interns ampliar l’ús d’algun d’aquests aqüífers– totes les mirades es posen en la dessaladora de Palma. El 2024, que va ser un any sec, la ciutat ha hagut de comprar més de nou hectòmetres cúbics d’aigua dessalada, prop dels deu que té com a límit acordat amb el Govern. La xifra, segons els càlculs de diferents especialistes, podria incrementar-se fins als setze hectòmetres quan s’hagin construït tots els pisos prevists al decret llei. “Això suposarà arribar al límit de la dessaladora, perquè no oblidem que de les nou línies amb les quals es va inaugurar, ja n’hi ha dues que no funcionen i, per tant, el seu potencial és menor que el previst inicialment”, sentencia Cels García.

De totes maneres, crida l’atenció que si, avui dia, es pot consumir més aigua dessalada i reduir l’abús dels aqüífers, no sigui aquesta l’actuació de Palma. Sobretot si té previst créixer 100.000 habitants entre les previsions del PGOUi el nou decret llei. Un tècnic que va participar en la tramitació i els informes del pla municipal no pot ser més clar en la seva anàlisi per a l’ARABalears: “L’equació de l’aigua de Palma és molt senzilla. La que hi ha al subsol està parcialment en mal estat i, en algun cas, sobreexplotada. Per tant, el que s’hauria de fer és ampliar l’ús de la dessaladora. Però això és un tabú en general per a la classe política, perquè vol dir apujar la factura de l’aigua”, lamenta.

A més, aquest especialista confirma a l’ARABalears que “s’està incomplint el Pla Hidrològic, on s’estableix l’obligatòria recuperació dels aqüífers, perquè es tracta de complir normatives europees i també de preservar els recursos naturals”. “Però aquí el que es fa és el contrari: ignorar aquests plantejaments i viure el tema de l’aigua com un negoci. No hem d’oblidar que Emaya ven aigua a altres municipis. Això surt de forçar un veritable tresor que tenim sota terra i que estam posant en perill”, assegura l’expert des de l’anonimat.

Un dels problemes que pateixen els aqüífers en mal estat, especialment si es tracta d’intrusió marina per sobreexplotació, és la poca possibilitat que tenen de recuperar-se a curt termini. “En alguns que hem estudiat a Eivissa, és bastant decebedor. Ens hauria de fer reflexionar veure com no hi ha manera de revertir la situació una vegada es produeix la salinització. Encara que durant anys se n’hagi aturat l’extracció d’aigua”, explica Cels Garcia.

Aquest setmanari ha intentat aconseguir una valoració d’Emaya envers la situació que es preveu per a la ciutat amb una nova norma que permet disparar la construcció de noves places, no previstes al Pla General. “De moment no hi haurà declaracions sobre aquest tema”, han explicat fonts de l’empresa municipal.

El que sí que ha pogut constatar l’ARABalears a la documentació que va acompanyar l’aprovació del Pla General de Palma és que Emaya va intentar respondre els plantejaments de limitació d’aigua que feia Recursos Hídrics, sempre intentant garantir que es podria prestar el servei. L’empresa subministradora de l’aigua admet que caldrà mantenir l’explotació dels aqüífers i, en els anys secs, ampliar l’ús de l’aigua dessalada. Emaya no deixa de mirar els aqüífers que abasteixen altres pobles, com el d’Esporles, del qual actualment Palma empra el 10%. L’empresa pública adverteix que és una opció, però “s’ha de tenir en compte que és aigua compartida amb Bunyola i Valldemossa”.

En definitiva, els experts coincideixen que l’abastiment de l’aigua de Palma “són vasos comunicants”. “Si n’apuges un, en pots abaixar un altre, però si a la vegada augmentes la capacitat poblacional d’una manera tan important en poc temps, has de tenir en compte els límits que et marca la normativa i també l’obligatorietat que tenim els poders públics de garantir els aqüífers del futur”, explica el tècnic consultat per l’ARABalears. “Fabricar aigua és un concepte que s’aguanta damunt el paper, però quan arriba l’hora de la veritat, no se’n vol apujar el preu”, explica.

A més, en opinió de Cels García, “si Palma ha crescut i vol continuar creixent per sobre de les seves possibilitats, provocarà un impacte ambiental enorme”. “Perquè dessalar aigua té un cost energètic i econòmic molt important, i provoca un increment de les emissions. Això és exactament el contrari del que es demana a les administracions amb vista al 2030, que és reduir-les”, conclou l’expert.