El Correllengua Agermanat va ser un èxit incontestable, una nova demostració de l'estima del poble de les Balears per la seva llengua i cultura, i de la defensa –enèrgica, festiva, innegociable– que en fa la societat mallorquina, especialment (i això és més que important, és decisiu) els joves. La plaça d’Espanya de Palma es va omplir de gom a gom, com fa dos anys la plaça Major, amb milers de persones que van cridar un ‘Sí a la llengua’ cívic, inclusiu, esperançat i, sobretot, massiu.
Tan massiu que l'endemà mateix el portaveu del Govern, Sebastià Sagreras, amb la seva particular oratòria, feia esforços per intentar no quedar-ne del tot despenjats. Després de felicitar els organitzadors del Correllengua Agermanat (hi havia motius per fer-ho, més que més després que les institucions governades per ells els haguessin donat l'esquena), deia: “El PP de les Balears és pare i protector de la Llei de normalització lingüística”, afirmava Sagreras impròpiament, perquè la Llei de normalització lingüística es va aprovar amb un govern del PP, sí (avui no ho farien), però de cap manera en pot reclamar una paternitat que va ser molt més àmplia, ni una protecció que, al llarg d'aquests quaranta anys, ha hagut de proveir massa sovint la societat civil organitzada. I encara afegia, en Peixet, en referència a aquesta mateixa llei: “Durant tota la legislatura l'hem defensada, sostinguda i marcada com a línia vermella en totes les negociacions, tot i les intencions de l'esquerra d'utilitzar la nostra llengua per confrontar-nos amb la ciutadania”.
Això ho deia Sagreras dilluns. L'endemà, dimarts, al Parlament, el PP donava suport a un seguit d’esmenes de Vox a la llei de projectes estratègics, la llei colador. Les esmenes aprovades suprimeixen el requisit del català per a mestres i professors vinguts de fora que ocupin places “de difícil cobertura”, sense cap obligació ni termini posterior per acreditar el coneixement de la llengua. També van exonerar de l'assignatura de català els alumnes ‘temporals’, que resideixin durant un temps limitat a les Balears. És a dir: per enèsima vegada, un atac contra la llengua pròpia de les Balears (i pròpia també dels dirigents del PP, com el mateix Sagreras, o Prohens, o Vera) perpetrat des del Govern. Un atac, per cert, que suposa una vulneració greu de la Llei de normalització lingüística, i també de l'Estatut. Això ho fa, el PP, per complaure les obsessions i els odis dels seus socis de Vox. Entre les mesures també es va aprovar que els policies locals puguin dur pistoles tàser, i es va legalitzar el tir al colomí: les armes, i matar animals, són coses que també solen agradar molt a la dretota.
Proclamar-se un dia pare i protector de la Llei de normalització lingüística, i l'endemà mateix carregar-se-la sense miraments en companyia del feixisme i de l'ultranacionalisme espanyolista, ja no és només cinisme: és una estranya disfunció que indica un govern extremadament dèbil, sense líders capaços de negociar res, sense principis i sense dignitat, rendit completament a l'extrema dreta i sense cap més rumb que esgotar la legislatura amb el projecte estratègic de donar llum verda a tots els especuladors que se'ls acudeixi caure per aquí. Hi ha una cosa curiosa del discurset de Sagreras sobre la paternitat i protecció del PP envers la Llei de normalització lingüística, i és que diu que l'han defensada “durant tota la legislatura”, i tot just en duen (encara no) dos anys. Es coneix que se li fa llarg: imaginin-se a tot els altres.
