El govern de Bauzá va incloure en la pàgina web del TIB una secció anomenada ‘Turisme en el transport públic’. Promocionava 39 rutes turístiques en sis idiomes i amb un vídeo. Els visitants havien de saber que podien desplaçar-se fàcil i barat per tot Mallorca i conèixer platges, patrimoni i senderisme i naturalesa.
Fa onze anys, l’autobús interurbà públic de l’illa tenia nou milions de viatgers anuals. D’aquests, el 75% (uns 6,5 milions) eren turistes. La resta, residents.
Una dècada després, quasi va arribar als 30 milions de viatgers. El 68% eren residents. Els termes s’han invertit i no es pot atribuir únicament a la gratuïtat per als locals. Abans, el TIB era una cosa de guiris i una opció desesperada per a qui no podia desplaçar-se amb cotxe, en una illa on tot es feia conduint. Ara hi ha denúncies que aquests guiris –als quals no era tan complicat ignorar– s’han apuntat a la picardia espanyola i utilitzen targetes de residents per copar les places del transport públic sense pagar un euro.
La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha sortit a dir que estan estudiant el cas, que és el mateix que intentar posar portes al camp quan el problema no és el frau d’estrangers espavilats sinó el de la massificació. Un problema que ha preferit asfixiar en pactes de sostenibilitat teatrals i inoperants fins a enfosquir-lo. Mentrestant, estam tots entretinguts amb el sainet dels cotxes del vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, una altra metàfora insultant més de privilegi enfront del populatxo.
No estaria malament lluitar contra el frau i treure-li els colors amb multes exemplaritzants als infractors, però no passarà i tampoc solucionaria el problema de fons. Un xofer sense temps ni per pixar i bregant amb una canada de viatgers cabrejats es posarà a demanar DNI? El que tenim no és més consciència sobre l’impacte mediambiental de l’ús del vehicle privat, sinó milers de persones que han fugit dels preus de l’habitatge a la ciutat i que sobreviuen estalviant en benzina (i embossos) per pagar als rendistes avariciosos que els espremen amb els lloguers o paguen hipoteques per pisos comprats a preu d’or. Entre moltes altres causes.
I pensar que fa només deu anys s’incentivava l’autobús entre els guiris perquè nosaltres poguéssim anar amb cotxe... Ara les carreteres (a més dels TIB) també són seves. I el que ens espera.
