Moltes professions importants per a la nostra societat tenen uns filtres amb l’objectiu que els candidats a exercir-les compleixin uns requisits mínims. Per ser metge de la sanitat pública i jutge, per exemple, cal passar unes proves estrictes per demostrar perícia i capacitat.
És curiós que qualsevol pugui ser polític i alterar de ple la vida de les persones sense haver superat un examen previ. Les urnes haurien de ser la culminació, però abans caldria assegurar-se que els candidats tenen les seves facultats a ple rendiment.
Després d’assistir a la compareixença del vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, que havia d’explicar quin ús ha fet dels cotxes de la institució que li hem comprat els mallorquins, vaig estar segura que aquest senyor no hauria passat un examen per entrar en les llistes electorals de l’extrema dreta. Que ocupi aquest càrrec és responsabilitat de Llorenç Galmés, que supòs que s’haurà adonat que Bestard no pot llegir correctament un text que se suposa que du preparat i tampoc no és capaç de processar les preguntes que se li fan i emetre una resposta coherent i mínimament elaborada. És trist que mesures que ens afecten estiguin en mans d’algú que hauria de repassar profundament les nocions més bàsiques de comprensió lectora.
Ara bé, Bestard és un cas destacat enmig d’un nivell general que deixa molt a desitjar. El portaveu del PP en el Parlament, Sebastià Sagreras, no parla un català correcte en un context tan formal com la Cambra on els ciutadans de les Balears estan representats. A més de conjugar malament gairebé la totalitat dels verbs que empra, la introducció de barbarismes en el seu discurs és constant.
Sagreras és un altre exemple de la mediocritat discursiva en què s’ha instal·lat la classe política de les Illes. Llevat d’excepcions com Josep Castells (Més per Menorca) i Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), la majoria dels diputats llegeixen les seves intervencions com si no sabessin llegir. De vegades, es queden en blanc i sembla que no entenen el que diuen. O es perden entre línies i han de tornar a començar un paràgraf. Molts nins llegeixen amb millor entonació a Primària, i això té molt de mèrit perquè es tracta d’infants que no cobren una doblerada a càrrec dels impostos de la ciutadania, com sí que passa amb els diputats. Supòs que als nins els agrada llegir.
