Els alumnes del Pla de segregació lingüística treuen 20 punts menys en català que en castellà

PalmaEls alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

L'STEI considera que aquestes xifres evidencien les limitacions del model impulsat pel Govern. El sindicat recorda que el mateix pla fixa com a objectiu que els centres "adoptin mesures per compensar possibles carències en qualsevol de les dues llengües oficials".

En aquest sentit, l'organització assenyala que les dades no mostren una millora equilibrada de la competència lingüística, sinó un desequilibri significatiu que afecta especialment el català. A més, recorda que informes recents de l'Institut per a l'Avaluació i la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) ja advertien d'un descens en aquesta llengua, amb una pèrdua de 15 punts a segon d'ESO segons l'informe del 2025.

Per a l'STEI, aquest conjunt d'indicadors reforça la necessitat d'una revisió profunda de les polítiques lingüístiques educatives per garantir el domini efectiu de la llengua pròpia de les Illes Balears. El sindicat també critica que el pla suposa, a parer seu, un model "segregador" que debilita l'aplicació del Decret de mínims i dels projectes lingüístics dels centres.

Així mateix, qüestiona els arguments del conseller d'Educació, Antoni Vera, i considera que responen més a interessos polítics que no a criteris pedagògics: "No tenen cap mena de consistència ni justificació més enllà de vendre la llengua catalana a canvi del suport parlamentari de Vox".  

Finalment, l'STEI reclama novament la retirada del pla i insta el Govern a destinar els recursos a abordar problemàtiques estructurals del sistema educatiu, com la reducció de ràtios i la millora de les infraestructures.

La Conselleria remarca que són resultats inicials

En declaracions als mitjans de comunicació, Vera ha explicat que el pla pilot de l'IAQSE preveu una avaluació inicial abans de la seva aplicació i una avaluació final posterior, amb l'objectiu d'analitzar l'evolució de l'alumnat al cap de tres anys. "Si analitzam les dades, el principal problema es detecta a 4t de primària, especialment en l'expressió escrita", ha assenyalat. Amb tot, ha remarcat que es tracta de resultats inicials i que, quan es disposi de l'avaluació final, se'n farà una anàlisi global que servirà per prendre les decisions pertinents.

Vera també ha insistit que el desenvolupament del pla pilot respecta el Decret de mínims, que es compleixen les hores lectives en català i que la participació dels centres és voluntària.

Vera ha remarcat que "el Decret de mínims s'ha respectat en el desenvolupament del pla pilot", que les hores lectives en català es compleixen i que es tracta d'un pla de caràcter voluntari.

En termes generals, el conseller ha admès que l'alumnat de les Illes Balears presenta dificultats en diverses àrees, com el català, l'anglès, les matemàtiques i el castellà, com també en relació amb l'abandonament escolar. En aquest darrer àmbit, però, ha destacat una millora recent, que assegura que les Illes han deixat de ser a la coa dels indicadors, en part gràcies a l'impuls de la Formació Professional.