Educació triplica el pressupost del Pla de segregació lingüística

PalmaLa Conselleria d’Educació ha triplicat l’import destinat a sufragar els recursos dels centres educatius –tots ells concertats– que participen en el Pla pilot de segregació lingüística el curs 2025-2026. L’any passat es varen invertir 1.153.183 euros per cobrir sis hores de professorat per a cada grup de Primària adherit dels 11 centres participants, amb un total de 534 hores, segons s'especifica en una resposta parlamentària al PSIB. Enguany s’hi han sumat més escoles i el Pla s’ha ampliat a Secundària, un canvi que suposarà un desemborsament de 3.735.019 euros, a distribuir entre els centres que ofereixen Primària i Secundària i els que només imparteixen una de les dues etapes.

S'impartiran set hores per a cada grup de Primària, atès que amb els nous currículums es fa una hora més de Matemàtiques (1.071 hores). En el cas de Secundària, es dotaran les hores de l'assignatura que triï cada centre i una hora de coordinació per a cada grup que hi participi. En total, 591 hores.

De les 11 escoles que el curs passat aplicaven el Pla a Primària, deu l’han ampliat enguany a Secundària. Són els col·legis Nostra Senyora de Monti-sion, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus, Sant Vicenç de Paül–la Vileta, Santa Mònica, Nostra Senyora de Consolació d’Eivissa, Nostra Senyora de Consolació d’Alaró, Nostra Senyora de Consolació de Palma, Aixa-Llaüt i Juan de la Cierva. L’excepció és el CC San Alfonso María de Ligorio que decidit mantenir-lo només a Primària.

El mes de juny, Educació va anunciar que vuit centres havien sol·licitat incorporar-se al Pla per primera vegada, a Primària, Secundària, o a les dues etapes. Els candidats havien de complir els requisits d’espai i de demanda per part dels alumnes. A l’etapa de Primària, els centres aspirants que va comunicar Educació varen ser Sant Vicenç de Paül i Nostra Senyora de Consolació, de Palma; Ramon Llull, d’Andratx; i Sa Real, d’Eivissa. Pel que fa a les etapes de Primària i Secundària, els candidats van ser El Temple i San José de la Montaña, de Palma, i Nostra Senyora de Consolació, d’Alcúdia. Finalment, a Secundària, hi havia el col·legi Jesús María, de Palma. Tots aquests centres són concertats.

El centre que la Conselleria no va mencionar al juny, però que sí que figura en la resolució definitiva d’admesos del juliol, és el CC Balmes. Cal recordar que el termini d’adhesió havia conclòs a principis de maig; per tant, al juny Educació ja havia de conèixer tots els centres candidats, inclòs el Balmes.

Més alumnes (en temps rècord)

Abans, la resolució provisional de centres admesos i exclosos el curs 2025-2026, signada l’1 de juliol, havia deixat fora el CC Jesús María per “nombre insuficient d’alumnes”. Tot i això, en només una setmana –i en ple període de vacances escolars– el centre va aconseguir el mínim requerit i finalment figura en la resolució definitiva, signada i publicada el 8 de juliol. En aquest darrer document hi consten 19 centres (inclòs el Balmes), la mateixa xifra que Educació havia anunciat al juny (sense incloure el Balmes). Ara bé, a la resolució no apareix el CC San Alfonso María de Ligorio, que sí que figura en la resposta parlamentària, enviada al setembre, en què la Conselleria relaciona tots els centres participants en el Pla.

El motiu és que el San Alfonso María de Ligorio ja s’havia incorporat al programa l’any passat a Primària i continuarà fins al curs 2026-2027 (el Pla, en fase pilot, té una vigència de tres cursos). Per tant, sumant els centres que consten a la resolució definitiva d'enguany i aquest que prové del curs anterior, són 20 els centres que participen en alguna de les dues etapes –o en les dues– del Pla de segregació lingüística, i no pas 19. Es tracta dels 11 de l'any passat i els 9 que s'han incorporat enguany.

A Primària, el Pla ofereix a les famílies la possibilitat de triar si les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi s’imparteixen en català o castellà. Pel que fa a l’ESO, els centres poden oferir en castellà les matèries de Matemàtiques i de Geografia i Història, així com una assignatura de l’àmbit científic (Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia). En tots els casos, segons Educació, s’ha de garantir que almenys el 50% de les hores lectives siguin en català, com estableix el Decret de mínims. En relació amb aquest decret, tot i que no es pot quantificar ni demostrar –perquè, segons inspectors educatius, “no es pot saber què fa cada professor dins l’aula”–, és conegut que nombrosos centres de les Illes l’incompleixen de manera sistemàtica.

La implantació del Pla pilot ha trobat una oposició transversal dins la comunitat educativa de les Balears. Docents, equips directius i sindicats han denunciat que el projecte és pedagògicament inviable i que afavoreix la reducció del català com a llengua vehicular en la pràctica (un argument que Educació ha rebutjat). En aquest sentit, centenars de centres educatius s'han fotografiat en defensa de l'escola en català, sota el lema "La llengua no es toca". Per altra banda, entitats de defensa del català, com Plataforma per la Llengua i diversos consells escolars municipals, també han expressat un rebuig contundent. Consideren que el Pla fragmenta el model lingüístic que ha funcionat durant dècades i posa en risc la cohesió social, especialment en contextos amb més diversitat cultural. A més, critiquen que el pes del programa recau sobretot en centres concertats, principals beneficiaris dels nous recursos econòmics, i alerten que això desequilibra el sistema i debilita el paper del català com a eix integrador de l’escola que, com va reconèixer el conseller d'Educació, Antoni Vera, a l'ARA Balears, "és el darrer bastió del català".