El Pla de segregació lingüística ja arriba a 5.800 alumnes i triplica el pressupost

PalmaMés de 5.800 alumnes participen aquest curs 2025‑2026 en el Pla pilot de segregació lingüística a 20 centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (tots concertats), enfront dels 2.322 de l'any passat. Aquest curs el Pla s'ha ampliat a Secundària.

L'any passat es va introduir de manera voluntària a onze centres de Primària. Enguany, s’hi han sumat nou centres nous que complien els requisits d’espai i de demanda, elevant a 20 el total de centres participants, sumant els 11 de l’any passat. Segons les dades oficials de la Conselleria d’Educació, el pressupost que s'hi ha destinat ha augmentat notablement: d'1.153.183 € el curs passat a 3.735.019 € enguany, per finançar les hores de professorat necessàries a Primària i Secundària. A Primària, cada grup rebrà set hores, mentre que a Secundària s’assignen les hores de l’assignatura triada per cada centre més una hora de coordinació per grup, sumant 591 hores en total.

El Pla ofereix a les famílies la possibilitat de triar si assignatures com Matemàtiques i Coneixement del Medi s’imparteixen en català o castellà a Primària, mentre que a Secundària els centres poden impartir en castellà Matemàtiques, Geografia i Història, i una assignatura de l’àmbit científic. Tot i això, segons la normativa vigent, s’ha de garantir que almenys el 50% de les hores lectives siguin en català.

Projecte polèmic

En resposta al Parlament aquest dimarts, el conseller Antoni Vera ha explicat que l’objectiu principal del projecte és que els alumnes dominin en igualtat de condicions les dues llengües cooficials de l’Arxipèlag. Ha afegit que l’increment de centres és un fet positiu que demostra que la llibertat i la qualitat educativa poden anar de bracet, i ha insistit que no es tracta d’un pla improvisat ni excloent sinó voluntari i respectuós amb la normativa.

Malgrat això, la iniciativa ha generat polèmica dins la comunitat educativa. Sindicats, docents i entitats en defensa del català han alertat que el pla podria afavorir la reducció del català com a llengua vehicular, provocar segregació lingüística i beneficiar especialment els centres concertats. També s’ha criticat la manca d’espais suficients per segregar els grups per llengua i el risc que es debiliti la cohesió social i el model d’escola en català consolidat a les Illes Balears. Vera ha recordat que el curs 2027‑2028 se'n farà una avaluació per comprovar si s’assoleix l’objectiu de millorar les competències lingüístiques a través de les proves de l’IAQSE.

Per la seva banda, la diputada no adscrita (ex de Vox) Idoia Ribas ha celebrat que, malgrat el que considera “cúmul de despropòsits” en l’acord d’investidura, almenys s’hagi posat en marxa el Pla. Tot i això, ha alertat que el PP té “pànic” davant la possible mobilització social que suposaria modificar la normativa lingüística i ha subratllat la necessitat de progressar cap al districte únic perquè les famílies puguin dur els seus fills a centres d’acord amb les seves preferències lingüístiques".