El futur del Pla de segregació lingüística, en mans dels directors de l'escola pública

PalmaEl Pla de segregació lingüística continuarà el curs 2025- 2026 en una versió ampliada en el cas dels centres educatius de Primària, i s'aplicarà per primera vegada a Secundària. Educació ha decidit afegir una nova tanda del pla a Primària, malgrat que s'havia compromès a no prendre cap mesura fins a haver avaluat l’impacte de la iniciativa en la competència dels alumnes dels 11 centres concertats que ja hi participen. Tot plegat ha generat dubtes entre la comunitat educativa, preocupada per si hi haurà alguna altra novetat en el procés d’adhesió per afavorir que més centres s’hi sumin. Ara per ara, segons ha pogut saber l’ARA Balears, no es preveu cap altre canvi substancial en el procediment respecte del curs passat. Als centres públics, si el director (que és el líder pedagògic) i l'equip directiu decideixen que no, el centre no hi participarà. Als concertats, serà la titularitat qui ho dirà, sense necessitat de consultar ningú més.

En el cas de les escoles públiques que s'adhereixin al Pla, s'haurà de demostrar que el claustre, per majoria absoluta, i el consell escolar, per majoria de dos terços, han aprovat la participació. A més, el requisit de tenir l’espai necessari per desdoblar grups es manté per a tots els centres, siguin públics o privats. També serà necessari un nombre mínim d'alumnes, el 20% dels matriculats als cursos i etapes (Primària/Secundària). Si es tracta d'un grup reduït, serà d'un mínim de cinc alumnes.

Educació ha justificat la decisió d’afegir una nova tanda del Pla a Primària, malgrat que el Pla havia de començar a Primària el curs 2024-2025 i allargar-se fins al 2026-2027, en la necessitat de "disposar d’un mostreig més gran de centres a l’hora d’avaluar-lo". "Es considera adient ampliar la convocatòria per als centres que fan Primària. Per això, els que no varen participar de la convocatòria del curs 2024-2025 podran sol·licitar l’adhesió al Pla pilot per al mateix període d’implementació, que és de tres cursos. En aquest cas, els cursos 2025-2026, 2026-2027 i 2027-2028. Així, el curs 2027-2028 finalitzarà l’aplicació del Pla pilot tant a l’Educació Primària com a l’Educació Secundària Obligatòria”, diu a l’esborrany de la Conselleria.

Sense noticies de les proves inicials

Educació no ha fet públics els resultats de les proves inicials per conèixer amb quin nivell de català i castellà accedien al Pla els alumnes dels centres adherits. En resposta escrita a una pregunta parlamentària del PSIB, la Conselleria va justificar la protecció de la informació. “No s’han obtingut resultats qualitatius. Són valors de referència i, d’acord amb la resolució del pla, es publicaran d’aquí a tres anys, ja que el que s’avalua és el pla”, va respondre.

Per a l’OCB, l’Assemblea de Docents i les Federacions de famílies, les causes per no aportar els resultats són unes altres. “Imagina que les proves fetes haurien mostrat un nivell baix de català. Com s’hauria justificat la implantació del projecte? No té sentit dir al cap de tres anys quin era el nivell inicial, sinó que s’hauria de dir ara i al final per veure’n l’evolució arran d’una avaluació externa”, considera el president de l'OCB, Antoni Llabrés, qui assenyala les proves IAQSE 2023-2024 com un indicador a tenir en compte. Les avaluacions varen evidenciar una desfeta històrica en el nivell de català dels alumnes, tant de quart de Primària com de segon d’ESO.