Davant el nou Pla de segregació lingüística: “Vera ha mentit”

PalmaEl curs 2024-2025, tant els centres educatius com les famílies han pegat un cop damunt la taula en defensa de l’escola en català. Els primers varen rebutjar de forma contundent el Pla de segregació lingüística pactat entre el PP i Vox (només s’hi varen sumar 11 escoles concertades) i el 83% dels nuclis familiars varen escolaritzar els fills en català. Tot i el fracàs del pla, un any després Educació insisteix a mantenir-lo. El que més malestar ha generat és la decisió d’ampliar-ne un any l’extensió a Primària. Originalment, havia de començar el curs actual i acabar el 2026-2027. Després seria avaluat i, segons el que s’estimàs, es farien canvis, es mantindria o es decidiria què fer-ne.

Ara bé, en un moviment que ha sorprès tota la comunitat educativa, la Conselleria ha decidit llençar una nova fornada del pla a Primària “per disposar d’un mostreig més gran de centres”, que començarà el curs 2025-2026 i acabarà el 2027-2028. Davant aquest fet, totes les fonts consultades insisteixen que el conseller Antoni Vera es va comprometre en què no es prendria cap nova mesura fins a haver avaluat l’impacte del pla en la competència dels alumnes que ja hi participen. La Conselleria, per la seva banda, defensa que no és cert que s’ampliïn els anys de vigència del projecte.

“Vera ens ha mentit i ens tindrà davant”, exposa Catalina Bibiloni, portaveu de la Xarxa Educativa per la Llengua, que es va reunir amb el conseller el desembre. “Quin sentit té ampliar un pla pilot? Si vas afegint anys, deixa de ser pilot i passa a ser un projecte consolidat”, opina, per la seva banda, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés. L’Assemblea de Docents i les famílies també critiquen aquest gir de guió, que ha topat amb el rebuig majoritari dels sindicats de l’escola pública.

Un fet que crida l’atenció és que Educació no ha fet públics els resultats de les proves inicials per conèixer amb quin nivell de català i castellà accedien al pla els alumnes dels centres adherits. En resposta escrita a una pregunta parlamentària del PSIB, la Conselleria va justificar la protecció de la informació. “No s’han obtingut resultats qualitatius. Són valors de referència i, d’acord amb la resolució del pla, es publicaran d’aquí a tres anys, ja que el que s’avalua és el pla”, va respondre. Per a l’OCB, l’Assemblea de Docents i les Federacions de famílies, les causes per no aportar els resultats són unes altres. “Imagina que les proves fetes haguessin mostrat un nivell baix de català. Com s’hagués justificat la implantació del projecte? No té sentit dir al cap de tres anys quin era el nivell inicial, sinó que s’hauria de dir ara i al final, per veure’n l’evolució arran d’una avaluació externa”, considera Llabrés, qui assenyala les proves IAQSE 2023-2024 com un indicador a tenir en compte.

Aquestes avaluacions varen mostrar que la competència lingüística dels alumnes de quart de Primària havia baixat 10 punts en relació amb el 2012. És precisament als infants que enguany fan aquest curs als que Educació ha fet les proves de nivell del pla. Les IAQSE també varen evidenciar un retrocés de sis punts del català en els estudiants de segon d’ESO. En els centres que s’afegeixin al pla de segregació de Secundària, que començarà el curs vinent, també es faran les proves inicials a segon. Les dades disponibles permeten preveure que els resultats no seran bons.

La mà de l’extrema dreta

L’Assemblea de Docents critica l’actitud de Vera i com ha gestionat els temes lingüístics d’ençà que és al capdavant de la Conselleria. “La seva paraula ja no valia gaire abans, però ara no val res. Obre els llavis i parla Vox”, opina Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents. La mà de l’extrema dreta en el nou plantejament temporal del pla és una tesi que comparteixen les diferents fonts consultades, en plenes negociacions entre el PP i Vox per pactar els pressupostos. En aquest context, l’Assemblea promet activar-se per defensar l’escola en català. “Ens deien que estàvem molt aturats, però era perquè esperàvem a veure què passava. Ara que ja queda clar, tocarà prendre mesures que encara no podem concretar. No es pot consentir que es mantingui el pla i que a més es canviïn les regles del joc amb el partit començat”, explica.

Qui ja ha anunciat una primera mobilització són les Juntes de Personal Docent No Universitari, que el 9 d’abril es concentraran davant la Conselleria d’Educació. La idea, exposa Bibiloni, que també és la presidenta de la Junta de Mallorca, és fer-la extensiva a totes les entitats que integren la Xarxa Educativa. Més enllà d’aquesta protesta, la presidenta recorda amb orgull la campanya ‘La llengua no es toca’ en la que claustres de més de 200 centres d’arreu de les Balears es varen fotografiar en defensa de l’escola en català. “Va posar nerviosa la Conselleria, perquè va veure que els docents es podien mobilitzar. Jo visit molts centres i em diuen que tenen la camiseta verda preparada”, explica. La campanya ‘La llengua no es toca’ va contribuir a reactivar un moviment que estava aturat des de la legislatura de José Ramon Bauzá i del fatídic TIL.

Eivissa és l’illa on la salut del català és més dèbil. I, així i tot, tres dels 11 centres concertats que es varen sumar al pla són d’allà. L’ARA Balears ha explicat en diverses ocasions com el català recula a marxes forçades a la Pitiüsa major. De fet, les dades de l’IAQSE parlen per si soles: només el 38% dels infants de quart de Primària de les Pitiüses tenen un nivell apte de català, enfront del 51% de Mallorca i el 55% de Menorca. Ana Torres és la presidenta de la Federació de Famílies (FAPA) d’Eivissa i en resumeix el context: “És dramàtic”. “L’escola és l’únic espai que cuida la llengua i, així i tot, està perdent terreny”, afegeix. “S’ha creat un problema, perquè si bé hi ha moltes famílies castellanoparlants, tret d’algunes, tothom estava bé amb l’escola en català. Però ara moltes s’han fet fortes i exigeixen que el castellà guanyi terreny”, lamenta.

En els pròxims mesos es coneixeran més detalls de com es desplegarà el nou pla de Primària, i quins centres s’hi sumen, si algun ho fa. Per a les fonts consultades, que s’hagi donat una nova oportunitat per adherir-se al pla és una aclucada d’ull a l’escola concertada que l’any passat, per por de ser assenyalada o per la incertesa del moment, no ho va fer. “La pública no s’hi sumarà. El que s’està fent és crear un mecanisme legal per beneficiar els concertats, que rebran més recursos per fer una cosa que molts ja feien, que és fer més classes en castellà”, explica Vergés. A partir d’ara, les entitats analitzaran tot el que digui i faci Vera. “Volem evitar que ens torni a prendre el pèl”, diu Bibiloni. “S’ha confirmat el que ja sospitàvem, una cosa és el Vera de les reunions o dels contactes informals, que et diu que el pla no anirà enlloc, que en el fons la Conselleria no hi té gaire interès, i l’altre és el Vera que finalment es desdiu de tot i va improvisant”, exposa. L’escola ja va dir una vegada ‘La llengua no es toca’, i ara “el que toca és lluitar de nou”, avisa Vergés.