Miquel Roldán es reincorporarà aquest dimarts a una escola de Palma

PalmaEl docent condemnat per assetjament a menors Miquel Roldán es reincorporarà aquest dimarts 21 d’abril al CEIP Son Pisà de Palma per cobrir una baixa temporal fins al 28 d’abril, segons ha pogut saber l'ARA Balears en primícia. Es tracta d'una tornada especialment sensible, perquè arriba sense que finalment s’hagi aplicat cap avaluació mèdica, tot i que havia estat autoritzada inicialment per la Conselleria d’Educació i els sindicats en el marc de la mesa paritària. Aquella mesura preventiva es va plantejar arran del conflicte sorgit durant el seu pas pel CEIP Maria Antònia Salvà de Son Sardina, però Roldán es va agafar una baixa mèdica en el moment en què s’havia d’executar l’estudi, fet que va deixar-lo en suspens. Mesos més tard, la Conselleria va acabar retirant la proposta i el docent tornarà ara a exercir sense haver passat cap prova específica. El seu retorn reobre el debat sorgit a principi de curs al CEIP Maria Antònia Salvà de Son Sardina, on la seva incorporació va desencadenar un episodi de protesta sostinguda que inclogué una vaga de famílies d'11 dies sense dur els infants a l’escola a principi de curs.

El cas de Roldán té l’origen en una condemna d’un any de presó per un delicte d’assetjament a un exalumne menor d’edat, que l'Audiència va confirmar. Tot i la condemna, el tribunal no va decretar-ne la inhabilitació per exercir la docència, ja que va entendre que els fets no estaven directament vinculats a la seva activitat professional. Aquesta decisió judicial va obrir un debat sobre els límits legals i ètics de permetre que persones condemnades per delictes relacionats amb menors continuïn treballant en centres educatius, que encara es manté.

El conflicte va esclatar amb força a l’inici del curs escolar, quan es va fer pública la seva destinació al CEIP de Son Sardina. Les famílies van denunciar que en cursos anteriors el docent havia protagonitzat fets “molt desagradables” tant dins com fora de les instal·lacions del centre escolar, dels quals té constància Inspecció Educativa i la Conselleria. “Les famílies dels menors implicats, en el seu moment, varen decidir protegir els infants i van desistir d’acudir a la via judicial per tal d’evitar que haguessin de sotmetre’s al procés judicial”. “La insistència del docent de tornar al CEIP Maria Antònia Salvà és interpretada per les famílies com una provocació clara, que es veu confirmada per les publicacions aparegudes a les xarxes socials, i que causa una gran preocupació a tots els implicats”, va defensar l’AFA.

La reacció va ser immediata. Amb el seu retorn, les famílies del centre van expressar indignació i preocupació per la seva presència a les aules. La tensió va anar creixent fins a desembocar en assemblees, comunicats i mobilitzacions dins la comunitat educativa. El punt més intens del conflicte va arribar quan les famílies van iniciar una vaga i van deixar de dur els seus fills a l’escola durant els 11 primers dies de curs, una mesura de protesta que va alterar greument el funcionament del centre i va situar el cas al centre de l’agenda mediàtica i política. Durant tot aquest període, els docents van acudir a un centre sense alumnes, que només van tornar quan Roldán es va agafar la baixa, la qual s’ha prolongat fins ara.

Intents de forçar la seva revisió mèdica

L’episodi de Roldán a Son Sardina i el fet que una persona condemnada per assetjament a menors hi pogués exercir va generar debat dins la comunitat educativa, amb posicionaments enfrontats entre famílies, sindicats i Administració. Mentre una part majoritària exigia la retirada immediata del professor del centre, una altra defensava que s’havia de respectar la resolució judicial, que no havia establert cap inhabilitació.

Davant aquest clima de tensió, la Conselleria d’Educació i els sindicats van abordar el cas en mesa paritària i van autoritzar la realització d’un estudi psiquiàtric per valorar la idoneïtat del docent per treballar amb menors. La mesura es va interpretar com una resposta excepcional davant la pressió social i la gravetat percebuda del cas. No obstant això, l’avaluació no es va arribar a dur a terme perquè Roldán es va acollir a una baixa mèdica en aquell moment, fet que va aturar el procediment.

Amb el pas dels mesos i la situació ja desescalada, la Conselleria d’Educació va decidir retirar definitivament la proposta d’estudi, la qual cosa deixà el cas sense cap avaluació específica i sense mesures preventives actives. Això ha provocat que el docent pugui reincorporar-se a l’activitat ordinària sense haver passat cap revisió addicional més enllà del marc administratiu habitual.

De l'escola al Parlament

En paral·lel, el cas ha transcendit l’àmbit educatiu i ha arribat al debat polític. Al Parlament s’ha obert una discussió sobre la necessitat de reformar la normativa per evitar que persones condemnades per assetjament a menors puguin exercir en centres educatius quan no hi ha inhabilitació judicial expressa. En aquest context, el PP ha impulsat una iniciativa legislativa per modificar la llei i “tancar la porta” a aquest tipus de situacions, arran, precisament, de casos com el de Roldán i de la forta reacció social viscuda en centres com Son Sardina.

La proposta defensa que l’actual marc legal deixa buits que poden generar situacions d’inseguretat o de desconfiança dins la comunitat educativa, mentre que el debat parlamentari també ha posat sobre la taula la necessitat d’harmonitzar qualsevol canvi amb la legislació estatal. Tot plegat ha convertit el cas en un exemple de conflicte entre resolucions judicials, gestió administrativa i demanda social.