D'on sortirà l'aigua per als 9.000 pisos dels projectes estratègics de Palma?

Palma9.000 pisos de vuit Projectes Residencials Estratègics (PRE). Aquests són els expedients que ja caminen per l'Ajuntament de Palma i que recorren el llarg tràmit d'aconseguir una llicència. Es tracta de la gran aposta del batle de Palma, Jaime Martínez, que encara està lluny de ser una realitat. Especialment, si la tramitació inicial ha de passar per diferents controls, com el de la Direcció General de Recursos Hídrics. Martínez i el seu equip volien almenys "unes grues" fent centenars de pisos d'aquí a un any, segons s'ha dit a algunes reunions del PP, convençut que cal demostrar que s'actua contra la manca d'habitatge.

Però Palma té els recursos naturals al límit i els aqüífers sobreexplotats. La revisió de Recursos Hídrics pot complicar la implantació dels projectes, i per això hi ha tensió. Abans que aquests pisos es facin realitat, hi ha una qüestió al centre del debat: en quin moment de la tramitació hauran de demostrar que disposen de prou aigua? Segons fonts consultades, els projectes estratègics "han de ser revisats per Recursos Hídrics, perquè inclouen un increment del 45% del nombre d'habitatges previstos inicialment a la mateixa zona", segons explica un tècnic municipal que demana l'anonimat. En canvi, l'equip de govern municipal intentarà que aquesta circumstància no es doni fins al moment d'atorgament de la llicència.

La Llei òmnibus aprovada pel PP i Vox al Parlament inclou una disposició per evitar duplicitats i no haver d'enviar els planejaments urbanístics més d'una vegada a Recursos Hídrics. Però molts tècnics opinen que "darrere hi ha un interès per reduir el control de l'autoritat en matèria d'aigua i poder anar creixent". En aquest sentit, es dona per fet que Cort intentarà no enviar els projectes estratègics de sòl a Recursos Hídrics tot i que suposin un gran increment.

Una altra font consultada apunta que "l'argument és que aquesta simplificació ja s'aplicava en temps del Pacte, mitjançant una instrucció". "Realment, tant la instrucció com la norma parlen de no enviar els plans urbanístics si ja han estat informats i si no hi ha nous creixements. En el cas dels projectes estratègics, no és el cas. Si volen més aigua, potser es podria lluitar de veritat contra el lloguer turístic il·legal", afirma aquesta font.

Els vuit PRE projectats o en tramitació a Palma preveuen la construcció d'uns 9.000 habitatges, més de la meitat dels quals seran protegits o de preu limitat. La xifra, confirmada per l'Ajuntament de Palma, converteix aquests projectes en una de les principals apostes del Govern i de Cort per incrementar l'oferta residencial en una ciutat marcada per la crisi de l'habitatge.

En algun moment hi han de passar, però quan?

La discussió no és si els PRE hauran de passar per Recursos Hídrics o no. Tant l'Administració com el sector assumeixen que, en un moment o un altre, els projectes hauran d'acreditar la disponibilitat d'aigua. La qüestió és quan s'haurà de fer aquest control i quines conseqüències tindrà sobre els terminis.

Els promotors defensen que els PRE continuaran sotmesos als informes de Recursos Hídrics. El president de l'Associació de Promotors de les Balears, Òscar Carreras, rebutja que la Llei òmnibus elimini aquest filtre: "Hauran de passar preceptivament per l'informe favorable de Recursos Hídrics en la tramitació ambiental i urbanística", assegura.

La preocupació del sector se centra en la possibilitat que aquest pronunciament s'exigeixi en les primeres fases dels expedients. Si Recursos Hídrics ha d'intervenir des de l'inici de la tramitació dels PRE, els promotors temen que els terminis s'allarguin i que una de les principals eines creades per accelerar la construcció d'habitatges acabi encallada en nous procediments administratius.

Més edificabilitat a canvi d'habitatge protegit

Els PRE són una de les mesures estrella de la política d'habitatge del Govern. La normativa permet augmentar l'edificabilitat dels terrenys, en alguns casos fins a un 45% més respecte del planejament ordinari, amb l'objectiu de fer viables promocions amb una elevada presència d'habitatge assequible.

Segons les dades facilitades per l'Ajuntament, més del 50% dels habitatges previstos en els vuit projectes tindran algun règim de protecció o limitació de preu. Una part d'aquests pisos es comercialitzaran sota la fórmula de l'habitatge de preu limitat (HPL). Carreras recorda que els habitatges d'aquest règim es mouran "en una forquilla aproximada d'entre 180.000 i 300.000 euros i estaran reservats per a persones que acreditin almenys cinc anys de residència a les Balears". La patronal defensa que sense l'increment d'edificabilitat que permet la normativa seria molt més difícil assumir les reserves obligatòries d'habitatge protegit i de preu limitat.

Un debat que Palma ja coneix

La polèmica sobre l'aigua no és nova. L'any passat, l'ARA Balears va revelar que els informes de Recursos Hídrics emesos durant la tramitació del Pla General de Palma advertien de les dificultats per garantir el subministrament d'aigua associat a tot el creixement urbanístic previst per a les pròximes dècades.

Aquells documents analitzaven un escenari que podia arribar als 26.000 habitatges nous fins al 2038 i alertaven que les darreres fases del desenvolupament urbà podrien topar amb limitacions de disponibilitat hídrica si no es reforçaven les infraestructures i els recursos disponibles.

L'aparició dels PRE ha reobert aquest debat. Tot i que els projectes s'han presentat com una resposta a l'emergència d'habitatge, diverses veus qüestionen si la ciutat està en condicions d'assumir nou creixement residencial sense aclarir abans quina és la capacitat real d'abastiment. La dessaladora que vol fer Palma no estarà llesta ni d'aquí a cinc anys.

Uns pisos que no arribaran abans de les eleccions

Més enllà de la batalla administrativa, el sector immobiliari ha advertit que els efectes dels PRE no seran immediats. Els promotors calculen que els grans projectes residencials necessitaran anys de tramitació, urbanització i construcció abans de posar habitatges al mercat. Mesos enrere es va assenyalar que és molt poc probable que els pisos derivats dels PRE estiguin ni tan sols en obres abans de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals.