Reunions, subvencions i retrets a l’Estat: l’any de Manuel Pavón a Immigració

PalmaManuel Pavón va ser nomenat director general d’Immigració i Desenvolupament el 15 de juliol del 2025, un càrrec amb una paradoxa a sobre, perquè és l’Estat qui decideix sobre fronteres, expulsions, permisos de residència i regularitzacions. L’àmbit d’actuació de Pavón se centra a gestionar què passa després: integració, acollida, serveis i coordinació amb les entitats. Així: què ha fet aquesta Direcció General del Govern durant gairebé un any i tres mesos? Fonts de la Conselleria de Presidència, de qui depèn Pavón, en redueixen el temps d’acció: durant el segon semestre del 2025 no es poden detallar iniciatives concretes perquè Pavón hi va entrar el juliol i va començar a reunir-se amb entitats del tercer sector, consolats i fundacions. És a dir, els primers mesos al càrrec es podrien considerar de presa de contacte. Les mateixes fonts recorden que l’estiu passat hi va haver “l’onada més gran de pasteres fins aleshores”. Però la gestió de les fronteres i de les arribades irregulars no és competència d’aquesta Direcció General.

Quant al 2026, la Conselleria destaca el reforçament del personal del Servei d’Immigració, que ha permès posar al dia expedients pendents; l’augment dels recursos destinats a les entitats del tercer sector, de 300.000 a 617.000 euros; les reunions amb entitats socials i associacions de migrants; la presentació de les línies estratègiques per al 2026-2027, i les reclamacions al govern espanyol perquè doni una resposta contundent i coordinada a la situació generada per la ruta migratòria entre Algèria i les Balears.

"Gairebé 40 reunions" sense constància pública

Segons la informació del Portal de Transparència del Govern, el director general d'Immigració cobra 71.411,48 euros anuals, sense complements com els triennis, amb funcions que van més enllà de la tasca que ha desenvolupat fins ara: "Cooperació social i econòmica de caràcter exterior"; "polítiques de solidaritat i desenvolupament humà a pobles i països no desenvolupats o en vies de desenvolupament"; "atenció a la població migrant"; "suport a la integració social i laboral de la immigració"; i "relacions amb comunitats i entitats associatives de residents forans". Quant a les trobades amb entitats migrants, el director general va assenyalar que, en arribar al càrrec, havia fet "gairebé 40 reunions", sense detallar-ne cap.

De fet, no hi ha cap relació pública d'aquestes trobades. Hi ha constància d'una trobada amb els fons Mallorquí i Menorquí de Cooperació el novembre del 2025; reunions del Consell Assessor per a la Integració en desembre del 2025 i abril del 2026; i una reunió amb Càritas Diocesana de Mallorca, Creu Roja Española, Apotecaris Solidaris i Metges del Món l'agost del 2026 per presentar ajudes i actuacions davant el terratrèmol de Veneçuela, no per cap motiu relacionat amb la immigració a les Balears. També consten dues visites a un parc aquàtic de Mallorca amb els nins sahrauís del programa Vacances en Pau.

Pel que fa a les línies estratègiques 2026-2027 que Pavón va presentar el 14 d'abril, el resum és el següent:

• Acollida i regularització: més coordinació entre administracions i intercanvi d’informació per millorar la resposta des de l’arribada.
• Integració cultural i lingüística: formació en català i castellà, convivència i coneixement de l’entorn social i institucional.
• Educació i esport: afavorir la inclusió, prevenir l’abandonament escolar i fomentar la cohesió social.
• Feina i emprenedoria: orientació laboral, formació i suport a l’autoocupació per afavorir l’autonomia econòmica.
• Salut: facilitar l’accés al sistema sanitari i adaptar l’atenció a la diversitat; actualitzar el protocol sobre mutilació genital femenina.
• Habitatge i convivència: prevenir la vulnerabilitat residencial i fomentar el respecte de les normes de convivència.
• Igualtat i antidiscriminació: protocols de protecció, suport a víctimes i campanyes, amb especial atenció a la violència masclista i al tràfic de persones.
• Participació i associacionisme: fomentar que les persones migrants participin activament en la vida social.
• Infància i adolescència: protocols de coordinació per a l’acollida i tutela, amb especial atenció als menors migrants no acompanyats.

Des de llavors, no hi ha constància del desplegament de mesures específiques respecte d'aquest tema. De fet, el director general ni tan sols va participar en la Conferència Sectorial d'Immigració del 23 de juliol. No va ser ell tot sol, així ho varen fer totes les comunitats governades pel PP. El que sí que ha fet des de llavors el Govern ha estat presentar recursos contra l'augment de la capacitat d'acollida de menors a les Illes decretat per l'Estat i contra el trasllat d'una menor migrant a les Balears. L'Executiu també ha presentat un recurs davant del Suprem contra el repartiment de menors entre comunitats autònomes per part de l'Estat. Pavón ha centrat la seva activitat en l'arribada d'immigració irregular, els menors i el conflicte amb l'Estat i no en l'execució de polítiques d'integració que sí que formen part de les seves competències.