Menorca posa les barreres al camp

CiutadellaMés d’11.000 quilòmetres de paret seca delimiten i tanquen les finques a tot el camp de Menorca, a la majoria de les quals la porta d’entrada és una barrera d’ullastre. També ho són els portells que qualsevol excursionista es pot trobar quan recorre els 220 quilòmetres de traçat del Camí de Cavalls.

Aquest tipus de barreres tradicionals, amb franges horitzontals i una de diagonal que travessa de dalt a baix, s’han tornat a popularitzar molt darrerament arran del procés creixent de turistització i de compra i substitució de la propietat de les terres a l’illa. Però, curiosament, en ple segle XXI ja quasi no queden paredadors que vulguin aixecar paret seca al camp, ni araders que es dediquin a atendre la important demanda de barreres d’ullastre que hi ha actualment al mercat.

Miquel Gomila no dona l’abast. És un dels quatre únics araders que encara queden a Menorca i no deixa de rebre encàrrecs per fer barreres d’ullastre per tancar finques i xalets envoltats de paret seca. Tot i que ja té 66 anys, l’elevada demanda que rep l’obliga a mantenir una jubilació ben activa. “Estic tan ple de feina que dic que no a vegades, però no puc dir-ho als clients de tota la vida. I això que tenc els nets a Saragossa i la barca a Ses Salines que m’espera, quasi no he tingut temps de treure-la en tot l’estiu”, es queixa.

L’auge de la tradicional barrera menorquina, ben perceptible durant la darrera dècada, l’ha fet exportar-ne a masies del Pirineu català, a Mallorca i, fins i tot, a Europa. “Ara fa poc n’he enviades unes quantes a França”, diu, “però el vertader mercat continua aquí, a Menorca”.

Des del seu taller al carrer Tramuntana del Mercadal en fabrica de totes les mides, i sempre sota demanda. Les més petites, que ven a uns 300 euros, les pot fer en un sol dia, però les més grosses, que freguen els 900 euros, “suposen perfectament dos dies de feina”.

Gomila diu que el boom de les barreres d’ullastre començà entre finals dels anys 90 i principis d’aquest segle, amb la recuperació pública del Camí de Cavalls, i s’ha tornat a potenciar especialment al llarg dels darrers deu anys.

L’elaboració encara dona per viure a quatre artesans ubicats a Ferreries, Sant Climent, Alaior i es Mercadal. En Miquel fa feina sol i, encara que ha intentat engrescar el fill perquè doni continuïtat al negoci, veu difícil que acabi agafant-ne el relleu. “Quan els al·lots se’n van a estudiar, ja es miren aquests oficis una mica d’enfora”, comenta. Així que, si res no ho remeia, amb ell acabarà l’ofici que ha donat per viure a quatre generacions de la seva família, des de Miquel al seu besavi.

“L’ofici d’arader ha canviat molt amb el temps”, recorda. “Amb mon pare fèiem qualsevol dels utensilis que empra la gent del camp, des dels carros a les arades. Era un ofici amb molts d’oficis, però ara pràcticament només n’ha quedat la barrera”. Tanmateix, però, la fa igual: “tal com la feia mon pare. En aquest sentit, el sistema no ha canviat”.

Relleu generacional

Llorenç Coll Casasnovas, fill del darrer arader de Ciutadella, ha donat també continuïtat fins fa poc a una nissaga familiar que es remunta al segle XIX. Fins i tot intentà que el seu fill també ho provàs, però la pols del taller, l’al·lèrgia i el declivi de l’activitat artesana han frustrat el relleu generacional. “L’ofici ha anat morint amb el temps. El tipus de llenya és mala de trobar i tot es mecanitza”, comenta Llorenç, qui començà a ajudar son pare a la fusteria a dos anys. “Des de principis de segle els pagesos deixaren d’encarregar-nos les barreres, però, després de la crisi del 2008, hi hagué un boom important. El Consell ho promocionà i els particulars començaren a demanar-les per tancar les finques i xalets. Però, des de llavors, l’ofici ha anat a menys. De fet, avui dia costa veure algun fuster de menys de 45 anys que estigui en actiu”, lamenta.

L’èxit de les tradicionals barreres d’ullastre menorquines ha travessat la Mediterrània i ha arribat ja a Mallorca de la mà d’Alan Kennedy. És un fuster establert a l’illa que, després de rebre l’encàrrec d’un client que volia posar una barrera menorquina a la seva portalada, contactà amb un arader de Menorca i s’endinsà en aquest món.

No només recull personalment les barreres fetes a Menorca i les munta a la finca que li demanen, sinó que s’ofereix també a fer el mateix amb l’incipient mercat que s’obre a la Península. Per tal d’incentivar-ho, ha fet una pàgina web com a guia divulgativa. En aquest portal, escrit en castellà, anglès i alemany, revisa la relació de les barreres d’ullastre amb les tanques i la paret seca, igualment tradicional de Menorca. També recorda l’ofici d’arader i com aquest tipus de tancament de les finques és present en el traçat del Camí de Cavalls.

L’ofici d’arader figura a l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca i disposa des de fa 20 anys d’un espai divulgatiu propi al Centre Artesanal de l’illa, ubicat al Mercadal. El Col·legi Oficial d’Enginyers i Tècnics Forestals ha reconegut els professionals d’aquest art tradicional amb el seu Diploma d’Honor.