Aules saturades, més desigualtat i el català, moribund

PalmaEl primer quart del segle XXI ha deixat una empremta profunda en el sistema educatiu balear. Canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents, debats lingüístics, noves oportunitats formatives i una universitat que ha evolucionat en dimensió i ambició científica han configurat un escenari ben diferent del d’inicis de mil·lenni. Aquest reportatge mira enrere per entendre el present i projectar-se en el futur.

Més i més vulnerables

S’han sumat més de 50.000 alumnes

Des de principis de segle i de mil·lenni, a les Balears s’han incorporat més de 50.000alumnes al sistema educatiu de règim general, un fenomen que s’ha assumit amb uns centres educatius que no han crescut al mateix ritme. “L’augment més gran es comença a notar a partir de l’any 2000, quan ja teníem problemes per col·locar tots els alumnes que ens arribaven”, explica l’exconseller d’Educació i exdirector general d’Universitats, Martí March. “En el període 2015-2023 se’ns sumaven una mitjana de 2.000 alumnes anuals”, diu.

N'és un exemple l’IES Sineu: aquell any tenia 333 alumnes i ara en són 1.400, tot en un centre pensat per a 700 alumnes. Llavors, un 18% era alumnat nouvingut, un percentatge que ara s’ha disparat fins al 32%.

No només hi ha molts més alumnes, sinó que les motxilles d’exclusió social i econòmica que arrosseguen són més pesades. “A principis de segle, els que arribaven eren peninsulars, alemanys i anglesos; ara tenim gent extracomunitària que sovint ve amb moltes dificultats. N’hi ha que no han estat mai escolaritzats, que no saben llegir ni escriure i els centres ho enfrontam amb molta professionalitat, però amb les ràtios amb què ens movem és impossible arribar a tothom amb les màximes garanties”, assegura Joana Maria Mas, directora del CEIP Ses Rotes Velles des de fa 20 anys i presidenta dels directors de Primària de Mallorca (Adipma). A Sineu, actualment tenen prop d’un centenar d’alumnes d’extrema vulnerabilitat. Anys enrere, es podien comptar amb les mans. Avui dia, molts centres tenen ràtios elevades, a vegades màximes o fins i tot sobrepassades, i més alumnes amb dificultats que mai. Tot plegat llastra la dinàmica educativa.

La xacra de l’abandonament

La darrera dada el situa en el 20,14%

Ara com ara, les Balears tenen un 20,14% d’abandonament escolar, la segona taxa més alta de l’Estat. Ha pujat dos punts respecte del 2023 i cinc respecte del 2021, encara que ha baixat més de 12 punts en comparació a fa 10 anys, quan se situava en el 32%. I si anam més enrere, l'any 2000 la taxa va escalar fins al 40%, indica March.

El model econòmic, com ja ho era llavors, continua sent un factor determinant: es contracta gent sense cap classe de formació, en una comunitat on el sector serveis genera molts llocs de feina. Els centres intenten retenir l’alumnat, però no sempre ho aconsegueixen.

Tot i que en aquest quart de segle, i especialment en els darrers deu anys, s’ha potenciat l'FP i s’ha aconseguit treure l’estigma del lloc “on acaben els mals estudiants”, l’oferta encara no aconsegueix satisfer les pretensions de tots els interessats ni tampoc les demandes del mercat. “De 160 alumnes que fan 4t d’ESO, en podem tenir uns 15 que ho deixen i se’n van a fer feina directament”, explica Rafel Crespí, professor i exdirector de l’IES Sineu.

L’escola no sempre parla català

El Decret de mínims, en perill

Hi ha una realitat que tothom sap, però que és difícil de constatar. Fa 25 anys la majoria dels centres públics tenien projectes lingüístics en català. “Ara n’hi ha, tant de públics com de concertats, que no compleixen el Decret de mínims”, afirma March. Per la seva banda, Mas n’acusa els dirigents: “El que tenim ara és el resultat de la mala política lingüística de tots els governs. Ningú no s’ha esforçat per fer una política lingüística de carrer que complementàs la tasca de les escoles”, diu.

Per tot plegat, l’ús del català a les escoles i també el nivell de l’alumnat s’han desplomat, tal com constaten any rere any les proves IAQSE. Durant dècades sortien fornades de professors amb consciència lingüística i coneixedors del deure de transmetre la llengua. Ara arriben a les escoles mestres nascuts aquí que tenen dificultats per expressar-se en català. Un fet impensable fa 25 anys. La manca de docents també fa que arribin professionals peninsulars sense cap coneixement de la llengua pròpia.

Les escoles ja no poden compensar les mancances de l’alumnat: arriba jovent que desconeix les dues llengües oficials. Acaben Primària sense dominar-ne cap, encara que sempre els va un poc millor amb el castellà. Aterren a Secundària “amb grans dificultats per parlar i escriure en català”, indica Crespí. I moltes vegades es graduen sense dominar-lo, un fet al qual la llei obliga.

La primera Llei d’educació

Aprovada el 2022 i amb consens

Varen ser necessaris molts anys de feina fins que el 2022 el Parlament va aprovar la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB). La iniciativa va sorgir del moviment Menorca Edu21, i a partir d’aquí directors, docents, inspectors, sindicats i les xarxes pública i concertada varen treballar conjuntament per crear el document Illes per un Pacte, que culminà amb la signatura del Pacte per l’Educació el 2016.

La llei va trigar sis anys a aprovar-se. “Va ser una feina molt maca, perquè ens vàrem unir tots per primera vegada i va donar lloc a un text molt, molt bo, que es va desdibuixar un poc durant la tramitació parlamentària”, assenyala Mas. Tant ella com March coincideixen: “L’actual Govern la té aparcada a un calaix. No cal derogar-la, simplement no l’han desplegada”, lamenta l’exconseller.

La llei potencia l’educació 0-3 i aposta per l’autonomia de centre i la descentralització de les decisions educatives en favor dels claustres, entre altres mesures. També recull que el català és l’única llengua vehicular. El govern del PP, amb el suport de Vox, hi introduirà també el castellà sense que, en principi (i de moment), això suposi que els centres hagin de modificar els seus projectes lingüístics.

Moviment educatiu aturat

La lluita contra el TIL va generar unitat

El 29 de setembre del 2013, més de 100.000 persones varen sortir als carrers de les Balears contra la política educativa del Govern de José Ramón Bauzá, caracteritzada per les retallades i pels atacs al català, amb el TIL com a màxim exponent. Va ser durant la legislatura 2011-2015 quan es va generar un sentiment de comunitat educativa: la primera vegada que famílies, docents, universitat i inspectors es varen unir en defensa de l’escola pública i en català.

Va ser també el moment del naixement de l’Assemblea de Docents i de la vaga indefinida històrica. “Ho vàrem passar fatal, amb 30 dies d’aturada”, recorda Crespí, que el 2013 va dimitir en desacord amb el TIL i amb la Llei de símbols que impedia posar senyeres a les façanes dels centres. “El moviment que es va generar ara no es podria repetir, llevat que tornassin a atacar la llengua com ho varen fer llavors, que tal vegada els docents ens rebel·laríem. Ja ho vàrem demostrar amb la campanya ‘la llengua no es toca’”, avisa el director.

“Ara les famílies no detecten que hi hagi problemes, no hi ha retallades i, per tant, seria difícil que ens posàssim tots d’acord”. Pel que fa a l’Assemblea de Docents, lamenta que ha perdut capacitat de convocatòria. “En el temps del TIL, es feien assemblees a l’institut i omplíem; ara ja no”, lamenta.

La UIB torna gran

Més titulacions i en lluita per la llengua

En 25 anys, la UIB ha passat de tenir entre 24 i 39 llicenciatures/diplomatures i un doctorat a oferir 37 graus, sis dobles graus, 40 màsters i 26 programes de doctorat, unes xifres que evidencien el creixement de la universitat. “L’oferta s’ha diversificat molt”, explica el rector Jaume Carot, que posa el focus en una idea: si bé abans la UIB era la universitat del G9 (el grup d’universitats públiques que són úniques en els seus territoris) amb menys oferta, ara ja en té unes quantes per darrere. L’alumnat que cursa estudis oficials ha baixat lleugerament, de 14.488 a 14.311. “Hem de tenir present la Universitat Oberta per a Majors (UOM), que llavors no existia i que actualment té més de 2.000 alumnes”, recorda Carot.

Un dels problemes que arrossega la UIB és l’escassa presència de la docència en català, un tema que preocupa i ocupa el rectorat, que aviat tindrà dades sobre quina és la situació i actuarà en conseqüència per impulsar la llengua. “Abans, el personal era més autòcton. Ara en rebem de Catalunya i del País Valencià, però amb la internacionalització també hem incorporat gent de fora. Tenim per a ells un programa d’acollida i se’ls ofereix formació. Tenim un pla i anirà a més”, exposa Carot. Tot i la voluntat del rectorat de reforçar la llengua, el problema és la llibertat de càtedra. “No es pot obligar un professor a impartir classes en un idioma determinat”, diu.

Enfocats en la ciència

Creixement exponencial de la recerca

Les Balears, de la mà de la UIB, han agafat impuls en la recerca i la ciència. Si l’any 2000 es varen publicar 1.537 articles a la Web of Science, 25 anys després s’ha arribat als 6.244. Llavors hi havia 80 projectes de recerca ‘vius’ i ara n’hi ha 330. El que també s’ha disparat són els fons aconseguits en competició amb investigadors d’arreu del món, que han passat de 2.441.403 euros a 51.762.873. “Els doblers per a investigació no s’aconsegueixen anant a parar la mà. Competeixes amb gent de l’Estat, d’Europa i del món. S’analitza allò que proposes, però també el que has fet fins ara. És complicat”, explica el rector.

Hi ha una fita històrica en aquest quart de segle que Carot recorda amb estima. El grup de Relativitat i Gravitació de la UIB, liderat per la doctora Alicia Sintes i amb investigadors com el doctor Sascha Husa i altres especialistes, fou l’únic equip espanyol integrat al projecte LIGO (un observatori nord-americà que detecta ondulacions de l’espaitemps). Aportaren models i l’anàlisi de dades clau per confirmar el descobriment de les ones gravitacionals el 2015. El treball de Sintes en aquesta matèria es remunta al 1995 amb la seva tesi doctoral, que precisament va dirigir Carot. “Té un currículum impressionant”, remarca ell mateix.