La nova llei d'educació promourà la memòria democràtica a les aules

PalmaLa futura llei d'educació de les Illes Balears promourà la memòria democràtica a les aules. Després que les comissions de Fosses i de Memòria ho demanassin, Unides Podem ha estat el primer partit a anunciar que presentarà esmenes a la futura llei d'educació de les Illes Balears per tal que s'hi inclogui aquest concepte, juntament amb el de drets humans, que ja figura a l'avantprojecte. Així mateix, la resta de partits del Pacte han assegurat en declaracions a l'ARA Balears que se sumaran a la petició quan sigui hora, ja que "encara no s'ha obert el procés", ha informat el PSIB.

D'aquesta manera, la memòria democràtica passaria a formar part del currículum acadèmic de les escoles. En aquest sentit, la vicepresidenta primera del Parlament balear i diputada d'Unides Podem (UP), Gloria Santiago, ha afirmat que aquesta passa "assegurarà que el dolorós passat d'aquest país no es torni a repetir".

Per la seva banda, els ecosobiranistes i el partit socialista han declarat que estan d'acord que s'incorpori la memòria històrica a la llei educativa balear i que "serà l'equip de govern en conjunt, el PSOE, UP i MÉS, qui presenti l'esmena". Tot i això, MÉS ha considerat que el currículum ja inclou aquest concepte. "Sobretot a l'ESO ja s'estudien la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició Democràtica, que és el més necessari per no repetir els errors del passat", han declarat.

En la mateixa línia, els socialistes han volgut aclarir que "la llei de la LOMLOE ja contempla la inclusió de la memòria democràtica al currículum educatiu" i que "la Llei de memòria democràtica té un apartat referit a impulsar la memòria històrica en l'àmbit educatiu, tant a Batxillerat com als professionals docents". A més, "el PSIB va presentar una proposta no de llei (PNL) per impulsar la Llei de memòria democràtica", han remarcat.

Pel que fa a l'oposició, El Pi ha comunicat que no preveu presentar una esmena pròpia, però que "si es fa conjuntament", s'hi sumarà. En línia amb el que han manifestat en aquesta matèria, Vox ha declarat a l'ARA Balears que s'oposa que s'inclogui la memòria democràtica a la Llei d'educació. El partit han dit que, quan es dugui la proposta al Parlament, hi presentarà al·legacions. "Nosaltres ja ens hem pronunciat en nombroses ocasions i no estam d'acord amb els punts d'aquesta proposta", han assenyalat.

Cs i el PP no es posicionen

En canvi, Ciutadans no ha aclarit si donarà suport a l'esmena o no: "Nosaltres ens prenem l'educació seriosament i no fixam posició de vot a partir d'unes declaracions en premsa". En aquest sentit, han apuntat que valoraran "el sentit del vot quan toqui, en fer-se la tramitació parlamentària". Així i tot, el partit taronja ha manifestat que està "a favor de la memòria democràtica", però considera que "ha de ser una anàlisi del passat al més objectiva possible". A més, han recordat que "el grup treballa des de fa mesos en la redacció d'esmenes al projecte de llei educativa de les Illes".

El Partit Popular tampoc no s'ha volgut posicionar a favor o en contra de la proposta de llei. "Analitzarem els punts d'aquesta esmena i tindrem en compte els que contribueixin a una millor educació sempre que no estigui polititzada, i a partir d'aquí prendrem decisions", han aclarit. Finalment, els populars també han recordat que "el PP ja va donar suport a algunes qüestions referents a la memòria històrica de l'actual Llei de memòria democràtica".

Comissions de Fosses i de Memòria

La iniciativa arriba després que les Comissions de Fosses i de Memòria acordassin aquest dijous sol·licitar al Parlament que s'inclogui la memòria democràtica en la futura Llei d’educació, que ja s'ha començat a tramitar, segons va informar l'Executiu. En aquest sentit, varen recomanar que el concepte de memòria democràtica anàs lligat al de drets humans, que sí que apareix en l’avantprojecte.

"Han passat dècades de democràcia en les quals s’ha passat de puntetes, des del punt de vista educatiu, davant els fets relacionats amb la Guerra Civil i la repressió franquista", assenyala el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado. A més, afegeix que "això ha duit a les mancances actuals en aquest àmbit, per això és molt important que l’aprenentatge de la memòria democràtica estigui inclòs a la llei".

El document aprovat conjuntament explica que la incorporació d'aquesta idea contribuiria a desenvolupar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes, la qual garanteix el compromís governamental per incloure continguts i activitats –tant curriculars com extracurriculars– sobre memòria democràtica en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), el Batxillerat i l'educació per a adults. A més, les comissions demanen que es desenvolupin plans de formació per als docents per millorar la metodologia educativa.

Segons les dues organitzacions, incloure la memòria democràtica també adequaria la Llei d'educació autonòmica a l'estatal, aprovada ja el juliol passat pel Consell de Ministres. L'objectiu de la nova normativa és "promoure, fomentar i garantir el coneixement de la història democràtica espanyola, així com la lluita pels valors i les llibertats democràtiques".

Cal recordar que la LOMQE del govern de Bauzá va suprimir a Secundària una optativa que era Història i Cultura de les Illes Balears. En el marc d’aquesta assignatura, segons va explicar el professor d'Història Contemporània de la UIB, David Ginard, a l'ARA Balears, "es feien molts projectes de memòria democràtica, que no tractaven només la Guerra Civil i el franquisme, sinó també els moviments migratoris”. A més, segons Ginard, "suprimir aquesta assignatura va ser molt negatiu” i opina que, "potser amb la derogació de la LOMQE, es podria recuperar".