L'ús del català s’enfonsa a les PAU 2025 a valors de fa 20 anys

PalmaLes proves d’accés a la Universitat (PAU) del juny de 2025 han registrat un descens significatiu de l’ús del català. Només el 65,9 % dels exàmens s’han respost en català, una baixada de 2,25 punts respecte del curs anterior, que confirma la continuïtat d’una tendència iniciada el 2018. Fins fa uns anys, la presència del català superava o se situava a prop 80 %, amb un màxim històric del 82,6 % el 2014. Segons el Centre de Documentació Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB), aquesta proporció se situa ara prop dels valors observats el 2004.

Si s’analitza la sèrie històrica des del 1992, es pot observar com l’ús del català a les PAU ha passat per diversos cicles. Als primers anys, el percentatge d’exàmens en català era molt baix, només un 26,9 % el 1992, i va augmentant any rere any fins a assolir el màxim del 82,6 % el 2014. A partir del 2015, però, es comença a notar un descens progressiu, més marcat els darrers anys, coincidint amb la mesura de la UIB de lliurar els enunciats en els dos idiomes, fins a situar-se en el 65,9 % el 2025. Aquesta evolució evidencia que l’ús del català torna als nivells registrats fa dues dècades, l’any 2004.

La caiguda s’observa a totes les illes, amb diferències destacables. A Menorca, els alumnes continuen sent els que més utilitzen el català (90,3 %), mentre que a Mallorca el percentatge és del 65,4 %, amb una gran disparitat entre Palma (49,3 %) i la resta de l’illa (84,7 %). A les Pitiüses, Eivissa registra un 44,4 % i Formentera un 100 %, una diferència marcada pel baix ús del català en centres privats i concertats d’Eivissa, que ha caigut del 24 % del 2020 al 10,6 % aquest 2025. En els IES, tot i que els valors es mantenen més alts, també s’ha produït un descens notable: del 84,4 % del 2020 al 57,25 % del 2025.

Triar el castellà, més fàcil que abans

Cal recordar que a les PAU del 2023 la UIB va facilitar la tria de llengua en què respondre els exàmens, entregant els enunciats tant en català com en castellà, en resposta a un recurs del col·lectiu PLIS Educació. Fins llavors, els enunciats es distribuïen principalment en català, i els alumnes que volien fer l’examen en castellà havien de sol·licitar-ho als professors vigilants. Amb la nova mesura, els professors han de preguntar a cada estudiant en quin idioma prefereix fer l’examen, garantint així el dret a escollir la llengua oficial en què respondre.

Malgrat aquesta facilitació, la tendència a la baixa del català continua sent clara, especialment en centres privats i concertats, i evidencia un retrocés de la presència del català en la selecció lingüística dels alumnes. Els experts assenyalen que, encara que es mantingui la possibilitat de triar, factors com la percepció social de la llengua, la influència del castellà i la política educativa dels centres poden condicionar aquesta decisió. Aquest descens posa de manifest una reculada en l’ús del català a les PAU, que torna a nivells de fa dues dècades, malgrat els esforços institucionals per fomentar-ne l’ús i garantir el dret dels estudiants a respondre en qualsevol de les dues llengües oficials.