“De lliçons, cap ni una”: el PP i Vox fan pinya contra el burca en nom del feminisme

3 min
Manuela Cañadas i Sergio Rodríguez aquest matí al Parlament
16/11/2026 - 08:41 h
Escriptor
  • ENG
  • DE

Cada dia més indistingibles, Vox i el PP, el PP i Vox, han tornat a mostrar-se profundament concernits pels vels integrals, el burca i el nicab. Aquesta vegada diuen que ho fan en defensa de “la igualtat i la llibertat de les dones”, com podeu llegir a la crònica d’Anna Mascaró a l’ARA Balears. Amb tan noble propòsit, Vox va presentar una moció al Parlament que el PP va secundar, com un xotet de cordeta. És curiosa la relació del PP amb Vox: han passat de no voler ni fer-se fotos amb ells a dependre’n tan fortament que, fins i tot el suposat líder del PP, Feijóo, ha arribat a declarar que la possibilitat de formar una coalició de govern amb Vox (al govern d’Espanya, perquè al de les Balears i al de diverses comunitats autònomes ja fa anys que existeix) és una opció que no depèn d’ell. De qui depèn, doncs? Es pot preguntar legítimament el lector. Bé: depèn de Vox, naturalment. Hi haurà coalició si ells ho manen, i en les condicions que ells exigeixin.

Però tornem a la moció contra el burca i el nicab. Una diputada de Vox, és igual com es digui, la va presentar al Parlament (encara presidit, per cert, per un camarada seu pendent de judici per un delicte d’odi). “De lliçons de feminisme, a nosaltres, cap ni una”, va advertir. S’ha convertit en una de les cançonetes preferides dels polítics mediocres, principalment de la dreta, aquesta que diu “de lliçons de tal cosa o tal altra, a nosaltres, cap ni una”. Ho diuen, ho repeteixen i ho tornen a repetir. És prou visible que la gent de Vox i del PP no ha volgut mai rebre lliçons de res, i així van per la vida. Ni lliçons de feminisme, ni de democràcia, ni de convivència, ni de respecte, ni de maneres. Ells, en canvi, estan disposats a impartir-les a martellades, de la matèria que sigui.

Als diputats de Vox tal vegada no els calen lliçons de res; a nosaltres, en canvi, no ens han d’explicar què és un xarlatà, un salvapàtries ni un fantasma, perquè els veim venir de lluny. El burca i el nicab els importen un rave als parlamentaris dels dos partits d’ultradreta (el PP també ho és) i, de fet, la presència dels vels integrals a les Balears, i arreu de l’estat espanyol, és residual i no justifica ni de bon tros l’atenció que pretenen dedicar-hi els guardians de l’Espanya eterna i immortal. El que es vol és construir una falsa alarma social a partir d’un discurs racista, islamofòbic, que presenti la població musulmana com un enemic del qual cal protegir-se. Saben que això els dona vots entre certs sectors de votants partidaris de l’obscurantisme, i no dubten a esprémer totes les fonts de vots basades en el desconeixement, la por, l’odi i la visceralitat. Això és tot, i no té absolutament res a veure amb el feminisme.

L’odi contra els musulmans forma part dels discursos que, a cop de ser repetits en parlaments i fòrums, a força de córrer per xarxes i pseudomitjans de comunicació, han aconseguit crispar les societats europees fins a aconseguir dur l’odi i la violència als carrers, a benefici sempre de l’extrema dreta. Són incendiaris de l’opinió pública, vulgars propagandistes que utilitzen les institucions democràtiques com a instruments transmissors de la infecció social que ells representen. No admeten cap lliçó perquè les tenen totes apreses sobre com embrutir el debat públic. La màxima responsabilitat d’haver arribat al punt en què ens trobam és òbviament del PP, que li ha fet a Vox més de la meitat de la feina al llarg dels darrers cinc anys. De com blanquejar el llegat ideològic del franquisme, sí que en poden donar lliçons.

stats